Desembarcament carlí de la Ràpita: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 50:
| any=1969
| isbn =
}}</ref> va llençar crits a favor de la reina i del govern i la tropa va respondre de forma gairebé unànime. Llavors el general Ortega va creure necessari realitzar una arenga a favor del pretendent carlí, el qual era amagat. L'animadversió dels oficials i la tropa a les pretensions del general van ser immediates, cosa que va obligar el pretendent carlí a fugir cap a [[Ulldecona]] per a evitar les ires de l'exèrcit. Només alguns suboficials van donar suport a Ortega, però la majoria de l'exèrcit es va negar a marxar sobre Tortosa, fent crits a favor d'Isabel II. El dia [[4 d'abril|4]] la tropa expedicionària es revoltà i obligà a fugir el general Ortega, que es reuní en el camí cap a Ulldecona amb diversos militars i amb el pretendent i el seu germà.
 
El dia [[4 d'abril|4]] la tropa expedicionària es revoltà i obligà a fugir el general Ortega, que es reuní en el camí cap a Ulldecona amb diversos militars i amb el pretendent i el seu germà, alertant-los del fracàs de l'aixecament.
Després de la fugida, el general Ortega fou capturat a [[Calanda]]. Jutjat per un tribunal militar en [[Consell de Guerra]] el [[17 d'abril]] a Tortosa, va ser [[Pena de mort|condemnat a mort]] per alta traïció i afusellat el matí següent.
 
Després deContinuant la fugida, el general Ortega fou capturat a [[Calanda]]. Jutjat per un tribunal militar en [[Consell de Guerra]] el [[17 d'abril]] a Tortosa, va ser [[Pena de mort|condemnat a mort]] per alta traïció i afusellat el matí següent.
 
== Conseqüències ==