Avinyó: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Dades erronies |
m Revertides les edicions de 212.121.229.26 (discussió) a l'última versió de Andiport |
||
Línia 16:
|agermanaments = [[Lokireg]] (Bretanya)
|}}
'''Avinyó''' és un poble, cap del [[municipi]] del mateix nom, de la [[comarca]] del [[Bages]].
{{capentcat}}
{{entcat|Avinyó|codi=0801201}}
{{entcat|[[Horta d'Avinyó]]|codi=0801203}}
{{entcat|[[Santa Eugènia de Relat]]|codi=0801202}}
{{entcat|[[Urbisol]]|codi=0801204}}
{{fientcat|idescat}}
El terme municipal és situat majoritàriament a la dreta de la vall mitjana de la riera [[Gavarresa]], tocant el [[Lluçanès]], i és drenat per la [[riera de Relat]].
Avinyó va pertànyer al monestir de [[Sant Pere de la Portella]] des del [[1219]], però passà més tard a la jurisdicció reial.
== Història ==
Avinyó ha estat habitat des de temps prehistòrics com ho demostra els sepulcres megalítics trobats a Sant Marçal, que donen constància d'un poblat [[ibèric]] del [[segle VI aC]].
En l'època feudal el poble tenia un castell que donava unitat al terme i que al llarg dels anys va anar canviant de propietaris. L'any [[1803]] fou venut a la Casa Verdaguer. Avui d'aquest castell no en queda rastre però se sap que es trobava a un centenar de metres de l'actual cementiri.
Vegeu: '''[[Comtat d'Avinyó]]''' i '''[[Vescomtat d'Avinyó]]'''.
L'any [[1427]] un terratrèmol que va sacsejar la comarca va fer caure una part del Pont Vell.
El [[16 d'agost]] de [[1714]], evoca un record trist de l'escomesa que el poble lliurà contra les tropes franceses acabdillades per [[Felip d'Anjou]]. En l'alçament dels catalans contra les tropes de Felip V, el poble d'Avinyó va resistir heroicament en el pla on ara hi ha edificada la fàbrica de cal Morera. Després els francesos desfogaren el seu odi, sobre la casa de la Vila i l'Església Parroquial.
El [[16 de novembre]] de [[1848]], en el curs de la [[Guerra dels Matiners]] (Segona Guerra Carlina), [[Rafael Tristany]], guerriller carlista, va derrotar i fer presoner a Avinyó el brigadier isabelí Manzano junt amb 700 soldats més. El general Tristany fou recompensat amb el títol de comte d'Avinyó. Durant aquesta guerra es va construir la torre del telègraf o torre dels Soldats.
== Llocs d'interès ==
L''''església parroquial''' de Sant Joan guarda algunes restes del seu origen [[romànic]].
Prop d'Avinyó hi tenim l'església de Santa Eugènia de Relat amb el seu campanar característic d'origen romànic del s XI.
'''La Torre dels Soldats''' que havia estat una torre de [[telegrafia òptica]]. La torre és una construcció de planta quadrada de 5,50 m de costat, dues plantes d'alçada i terrassa espitllerada, feta amb murs de maçoneria de pedra i morter de calç, erigida per facilitar les comunicacions i allotjar una petita guarnició per a la defensa del territori. El nom de Torre dels Soldats ve de què la torre estava ocupada per militars que feien funcionar el telègraf i la protegien.
La torre formava part de la xarxa catalana de telegrafia òptica militar construïda els anys 1848-1849 durant la Segona Guerra Carlina o Guerra dels Matiners. La torre forma part de la línia línia que començava a Barcelona i continuava cap a Vic per tornar a Barcelona era:
Montjuïc (Barcelona) / Sant Pere Mártir / Molins de Rei / Martorell / Esparreguera / Collbató / [[Can Maçana]] (bifurcació cap a Lleida) / Sant Salvador de Guardiola / Manresa (bifurcació cap a Solsona) / Sant Fruitós / Artés / Avinyó / Sant Feliu Sasserra / Prats de Lluçanès / Perafita / Santuari dels Munts / Orís / Sant Hipòlit de Voltregà / Vic (bifurcació cap a Olot) / Tona / Centelles / Puig-graciós / Granollers / Montornès / Sabadell / Montcada / Barcelona.
No es disposa, de moment, de cap document de l'època que de manera directa mencioni la data de construcció de la Torre dels Soldats. El més probable és que fos construïda en la primera meitat de l'any 1849.
Hi ha les dates de construcció d'algunes torres de la mateixa línia que la d'Avinyó: el telègraf d'Orís va ser instal·lat el mes de gener de 1849, pel febrer es treballava en el del Santuari de Els Munts i el de Prats fou acabat a mig mes de març del mateix any. La Generalitat de Catalunya la té catalogada amb data de 1854. Una data també possible si es té en compte que la xarxa no es desmantellà fins al 1862 i que durant aquest període s'anaren fent algunes ampliacions.Tampoc hi ha hi ha documentació sobre el grau de funcionament (nombre de missatges tramesos) de la xarxa catalana de telègraf òptic militar, ni, en particular, de la Torre dels Soldats.
El cert és que a l'estiu de 1849 un cop acabada la construcció de la xarxa es va acabar també la Guerra dels Matiners. Tot i així la xarxa no fou desmuntada fins a l'any 1862. És de suposar que durant aquests anys en els que la pacificació no era total hagués continuat funcionant.
Alguns historiadors mencionen que durant la tercera guerra carlina algunes d'aquestes torres foren reutilitzades com a punt de vigilància i control. Hi ha torres que mostren modificacions posteriors per a reforçar la seva defensa.
Entre novembre de 2013 i febrer de 2014, es va realitzar una restauració que va permetre la consolidació dels elements existents i evitar danys més importants a curt termini. La restauració va anar precedida d'una excavació arqueològica dels rebliments dipositats a l'interior de l'edifici i ha consistit en la reposició de les parts de la construcció necessàries per garantir l'estabilitat de l'estructura.
== Festes locals ==
| |||