Scott Joplin: diferència entre les revisions

'''Scott Joplin''' ([[Texarkana]], [[Texas]], [[Estats Units]], [[24 de novembre]] dedel [[1868]]? – [[Manhattan]], [[Nova York]], [[Estats Units]], [[1 d'abril]] dedel [[1917]]) fou un [[compositor]] i [[pianista]] estatunidenc.

== Els ''rags'' ==

Scott Joplin, a diferència d'altres músics contemporanis, va tenir una formació musical clàssica molt sòlida, elcosa que es materialitzà en la seva tendència a assolir un equilibri formal basant-se en l'ús de tonalitats molt pròximes entre si.

Els seus ''rags'' es valen de ritmes diferents i inclouen, generalment, quatre temes de 16 compassos repetits, amb introducció i modulació abans del tercer tema; rere la profusió de sons irregulars i arpegiats sempre s'hi troba, en els seus ''rags'', una melodia de caràcter enganxós que segueix el clàssic patró de frase antecedent-conseqüent, dividint-se així la melodia de vuit compassos en dues parts relacionades entre si. Per la resta, els seus ''rags'' manquen de passatges de desenvolupament.

Scott Joplin no enregistrà mai àudios, malgrat que sí alguns piano ''rolls'' a finals dedel 1915 o principis dedel 1916,; el seu llegat, per tant, se centra quasi exclusivament en les seves partitures, dissenyades per a una execució mil·limètrica i minuciosa per part de l'artista.

Mostra la seva habilitat musical aen una primeraedat edatprimerenca i aprèn a tocar la guitarra i la corneta; als vuit anys s'inicia la seva afeccióafició pel piano. Estudia música per primer cop a Texarkana amb un professor de música alemany ([[Julius Weiss]]), impressionat per les seves primeres improvisacions quan tenia onze anys. La base de la seva classe era l'estudi de l'harmonia d'acord amb la tradició europea.

Després de morir la seva mare el [[1882]], Joplin, davant la pressió del seu pare perquè aprengués un ofici, abandonà la llar familiar. S'instal·là itinerantment ena la vall del [[Mississipí]] i treballà com a pianista en bars i prostíbuls, llocs on empraven acontractaven la majoria dels músics de raçad'ètnia negra. Les seves experiències musicals d'aquests anys li serviren en el futur com a inspiració rítmica i melòdica.

El [[1885]], anà a viure a la regió de [[Saint Louis (Missouri)|Sant Louis]]-Sedalia, on conegué altres pioners del ''ragtime'' com [[Tom Turpin]], [[Arthur Marshall]] i [[Louis Chauvin]]. Joplin estudià en la universitatUniversitat [[George Smith]] per a alumnes negres, on seguí cursos d'harmonia i composició. El [[1893]] actuà, amb una orquestra pròpia en la quequè tocava el piano i la corneta, en la World’s Columbian Exposition de [[Chicago]], i un any més tard es traslladà a [[Sedalia]] ([[Missouri]]).

El [[1895]], publicà llursles primeres cançons, temes com ''A picture of Her Face'' i ''Please Say You Will''. Fou Sedalia on publicà, el [[1899]], ''Original Rags'' i ''Maple Leaf Rag'' (la seva obra més important i un dels ''rags'' més famosos que s'han editat, que assolí a vendre cents de milers de còpies de les seves partitures; també obri un centre d'ensenyança. L'èxit com a compositor el portà a compondre més de cinquanta obres per a piano entre [[1895]] i [[1917]].

El [[1902]], fruit del seu interès a expandir les possibilitats del gènere, compongué el ''Ragtime Dance'', un ballet de vint minuts de durada amb narració inclosa, ambsobre basela enbase elsdels balls de la societat negra del moment. Comercialment, fou un fracàs, elcosa que el portà a quèque, el [[1903]], el seu editor musical es negués a publicar ''A Guest of Honor'', la primera òpera de Joplin (tot i això, s'estrenà a [[Saint Louis (Missouri)|Sant Louis]] el [[18 de febrer]] dedel 1903).

El [[1906]], es desplaçà a [[Chicago]] i el [[1907]] es traslladà a Nova York, on s'assentaria definitivament dos anys després. Quatre anys més tard, publicà, amb els seus propis diners, l'òpera ''Treemonisha'', obra amb la quequal intentà anàanar més enllà del ''ragtime'', per a crear una òpera exclusiva dels afro-americansafroamericans. S'estrenà el [[1915]] en una versió de concert, sense decorats, però fracassà cara elal públic; aquest fet provocà en el compositor una depressió que el portà a sofrir diversos trastorns mentals i problemes físics de coordinació.

Mai no va saber la influència que exerciria sobre la música del segle XX. Una de les seves obres més conegudes i populars el constituífou el Rag''rag'' titulat: ''The Entertainer'', utilitzat nombroses vegades en el cinema i que fou la banda sonora del film dirigit el [[1974]] pel cineasta, [[George Roy Hill]] i titulada ''[[El cop]]''.

Per ordre alfabètic (Entreentre parèntesis, l'any del ''copyright''):

* Felicity Rag (1911) (co-autorcoautor: Scott Hayden)

* Heliotrope Bouquet (1907) (co-autorcoautor: Louis Chauvin)

* Kismet Rag (1913) (co-autorcoautor: Scott Hayden)

* Lily Queen (1907) (co-autorcoautor: Arthur Marshall)

* Something Doing (1903) (co-autorcoautor: Scott Hayden)

* Sunflower Slow Drag (1901) (co-autorcoautor: Scott Hayden)