Scott Joplin: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: per el que desitjava un status similar > per al qual desitjava un estatus similar |
Cap resum de modificació |
||
Línia 20:
|fites =<!--no esborreu aquesta línia-->
}}
'''Scott Joplin''' ([[Texarkana]], [[Texas]], [[Estats Units]], [[24 de novembre]]
Una de les figures més importants en el desenvolupament del [[ragtime]] clàssic, per al qual desitjava un estatus similar al de la música seriosa provinent d'[[Europa]] i la possibilitat d'admetre composicions extenses com òperes i simfonies.
== Els ''rags'' ==
Scott Joplin, a diferència d'altres músics contemporanis, va tenir una formació musical clàssica molt sòlida,
Els seus ''rags'' es valen de ritmes diferents i inclouen, generalment, quatre temes de 16 compassos repetits, amb introducció i modulació abans del tercer tema; rere la profusió de sons irregulars i arpegiats sempre s'hi troba, en els seus ''rags'', una melodia de caràcter enganxós que segueix el clàssic patró de frase antecedent-conseqüent, dividint-se així la melodia de vuit compassos en dues parts relacionades entre si. Per la resta, els seus ''rags'' manquen de passatges de desenvolupament.
Scott Joplin no enregistrà mai àudios, malgrat que sí alguns piano ''rolls'' a finals
== Ressenya biogràfica ==
Línia 36:
Nascut en un ambient musical, fou el segon dels sis fills de [[Florence Givins]] (cantant i intèrpret de banjo) i [[Giles Joplin]] (antic esclau i violinista): tots els seus germans tocaven també diferents instruments musicals.
Mostra la seva habilitat musical
Després de morir la seva mare el [[1882]], Joplin, davant la pressió del seu pare perquè aprengués un ofici, abandonà la llar familiar. S'instal·là itinerantment
El [[1885]], anà a viure a la regió de [[Saint Louis (Missouri)|Sant Louis]]-Sedalia, on conegué altres pioners del ''ragtime'' com [[Tom Turpin]], [[Arthur Marshall]] i [[Louis Chauvin]]. Joplin estudià en la
El [[1895]], publicà
El [[1902]], fruit del seu interès a expandir les possibilitats del gènere, compongué el ''Ragtime Dance'', un ballet de vint minuts de durada amb narració inclosa,
El [[1906]], es desplaçà a [[Chicago]] i el [[1907]] es traslladà a Nova York, on s'assentaria definitivament dos anys després. Quatre anys més tard, publicà, amb els seus
Malalt de demència paralítica cerebral, originada per la [[sífilis]], ingressà el [[1916]] en l'Hospital estatal de [[Manhattan]], on acabaria morint.
Mai no va saber la influència que exerciria sobre la música del segle XX. Una de les seves obres més conegudes i populars
== Obres ==
Per ordre alfabètic (
* Antoinette (1906)
Línia 73:
* Euphonic Sounds (1909)
* The Favorite (1904)
* Felicity Rag (1911) (
* Fig Leaf Rag (1908)
* Gladiolus Rag (1907)
* Harmony Club Waltz (1896)
* Heliotrope Bouquet (1907) (
* I Am Thinking of My Pickanniny Days (1902) (lletra: Henry Jackson)
* Kismet Rag (1913) (
* Leola (1905)
* Lily Queen (1907) (
* Little Black Baby (1903) (lletra: Louis Armstrong Bristol)
* Magnetic Rag (1914)
Línia 106:
* Silver Swan Rag (1971)
* Solace (1909)
* Something Doing (1903) (
* Stoptime Rag (1910)
* The Strenuous Life (1902)
* Sugar Cane (1908)
* Sunflower Slow Drag (1901) (
* Swipsey (1900) (co: Arthur Marshall)
* The Sycamore (1904)
|