Revisió del 13:22, 18 des 2014 modifica KRLS Bot (discussió \| contribucions) Bots 391.209 edits m Elimino camp perque l\'agafi de Wikidata al ser igual. ← Edició anterior		Revisió del 13:30, 26 maig 2015 modifica desfés Dafne07 (discussió \| contribucions) Autopatrullats 5.008 edits ampliació de l'esborrany Edició següent →
Línia 21: \|Ciutats a la vora del llac: \|\| [[Iseo]] \|- !colspan="2" align=center \| <font color=white>'''~~Map~~Mapa''' \|-bgcolor="#FFFFFF" \|colspan="2" style="text-align:center; font-size:smaller" \| [[Fitxer:Lake Iseo.png\|right\|thumb\|280px\|center\|Mapa del llac d'Iseo]] \|} El '''llac d'Iseo''' (en itlià: ''Lago d'Iseo'' o ''Sebino'', nom llatí ''[[Sebinus]]''<ref>{{ref-llibre\|cognom=Garanzini\|nom=Ambra Constanzo\|títol="La romanizzazione nel bacino idrogrfico padano attraverso l'odiern idronimia"\|pàgines=79\|lloc=Florència\|editorial=La Nuova Italia\|any=1975\|url=http://www.studiumanistici.unimi.it/files/_ITA_/Filarete/075.pdf}}</ref>) és un llac d'[[Itàlia]], el quart més important de la regió de [[Llombardia]]. Es troba al nord de la regió, a la [[Val Camonica]], prop de [[Brèscia]] i de [[Bèrgam]]. El llac està repartit entre la [[província de Bèrgam]] i la [[província de Brescia]]. El seu nom a l'antiguitat fou ''Sebinus Lacus'' tal com es pot llegir en alguns escrits de [[Plini el Vell]].<ref>Plini el Vell ''Naturalis Historia'' II,224; III ,131</ref> El seu nom deriva de la ciutat de Sebum, situada on ara es troba [[Iseo]]. ==Morfologia== Fa setanta milions d'anys la superfície de la terra on ara està el llac estava molt més alt, perquè sobre les que avui veiem, reposava una capa d'altres roques d'almenys 5.000 metres de gruix. Les muntanyes en aquell temps estaven col·locades de forma molt diferent, constituïen una sèrie de cadenes paral·leles, amb valls profundes intercalades. Les roques de les què estan constituïdes les muntanyes que envolten el llac d'Iseo es van formar en l'[[era secundària]], fa uns 230 o 70 milions d'anys, per acumulació d'estrats i la consolidació dels fangs que s'havien acumulat, procedents d'un antic mar que hi havia i que correspon avui dia a una àrea que estaria entre l'Europa Central i el cor de l'Àfrica. Més tard, aquestes roques es van traslladar a on estan avui, però el paisatge va continuar a retorçant-se de moltes maneres, formant plecs més complicats. En aquella època, el moviment d'una [[glacera]] va excavar el que avui és el llit del llac, el qual té una superfície de 65,3 km² i una profunditat màxima de 251 metres. Està situat a 180 msnm en l'àrea prealpina, amagat al fons de la Val Camonica. Al llac hi ha l'illa lacustre natural més gran d'Itàlia, que a més és la situada en un lloc més alt de totes les illes europees. Es diu ''Monte Isola'', una mica al nord i al sud hi ha dues illetes, la del ''Loreto'' i la de ''San Paolo''. ==Fets històrics== [[Fitxer:Iseo-Lago-Notte-St.Gera.jpg\|thumb\|200px\|Llac d'Iseo]] Els primers senyals de presència humana a la vora del llac d'Iseo són algunes troballes dins del territori municipal de [[Sarnico]] de restes de la cultura neolítica dels palafits, mentre que al nord del llac, a Val Camonica hi ha proves de l'ocupació d'una cultura de l'edat del ferro, els [[camunis]]. De les planes del voltant van venir després i s'hi van instal·lar els [[etruscs]] i els [[celtes]] fins que van ser dominats pels [[romans]]. El territori del llac va formar part de l'Imperi romà d'Occident, va patir les invasions bàrbares de finals de l'imperi i va passar a ser zona sota domini dels [[longobards]]. El [[774]] [[Carlemany]] va ocupar la Val Camonica i part del llac d'Iseo, fent-ne donació als monjos de [[Tours]]. El [[1161]] [[Frederic I del Sacre Imperi Romanogermànic\|Frederic el Barba-roja]] va baixar per la Val Camonica i el 12 de juny va saquejar i incendiar la ciutat d'[[Iseo]]. La zona va viure successivament les lluites entre [[güelfs i gibel·lins]]. El [[1428]] la [[República de Venècia]] va intervenir ocupant tota la zona del llac i la vall; després d'això va seguir un període de pau que va durar fins al [[1509]]. El [[1797]], amb la fi del domini venecià, la Val Camonica i Pisogne van ser assignades al departament del Serio i unides a Bèrgam. Anys més tard tornarien a formar part de la província de Brèscia, el [[1859]], quan amb la derrota de les tropes austríaques a San Martino i a Solferino, es va unir juntament amb tota la Llombardia al [[Regne de Sardenya]], primera etapa de la unitat italiana. ==La vida en l'actualitat== La principal activitat és el turisme: el llac d'Iseo, generalment està freqüentat tot l'any, però la temporada turística preferent va del mes de maig al setembre, període durant el qual es fan esdeveniments esportius (regates) i culturals (concerts, exhibicions de dansaires). A més de les regates s'hi practica la [[Pesca amb mosca\|pesca]], [[submarinisme]], i [[surf de vela]], aquest darrer afavorit pels vents regulars que hi ha sobre el llac. El llac és ric en [[Truita comuna\|truites]] i [[lluç de riu\|lluç]]. A les ribes del llac es practica el conreu de l'[[olivera]], amb el què s'elabora un valorat oli d'oliva. La indústria també està present a les vores del llac d'Iseo i es concentra principalment en quatre municipis: Iseo, Sarnico, Pisogne i Lovere-Castro. [[Lovere]] i [[Castro (Llombardia)\|Castro]] constitueixen el major centre industrial del llac, dues àrees properes entre si que formen gairebé una sola. Aquesta activitat es va iniciar el 1870 amb la implantació de l'empresa ''Lucchini Sidermeccanica''. A Pisogne està activa la indústria de la fusta i els vernissos. A Sarnico hi ha la indústries de la seda, mecànica i de vernissos; una altra activitat són els seus [[Drassana\|tallers de construcció naval]], on es fan vaixells per a competicions i d'esbarjo. A Iseo hi ha indústries relacionades amb les filatures de cotó i amb la fabricació de mantes; mentre que a Sulzano i a Mont Isola es produeixen xarxes de pesca i caça. Marone, és la seu de la "Fàbrica de Mineria Dolomita Franchi". A Tavernola Bergamasca opera des de començaments del segle XXI una fàbrica de ciment pertanyent al Grup Sacci Roma. ==Descripció del paisatge== ;La riba oriental [[Fitxer:PiramidiZone.jpg\|thumb\|200px\|Les piràmides d'erosió properes al llac]] La riba oriental pertany administrativament a la [[província de Brescia]]. El seu paisatge és divers: per una banda estan les aigües del llac i l'illa ''Monte Isola'' i per l'altra estan els conreus de vinyes, arbres fruiters, oliveres i flors, tot seguit els boscos de castanyers precedeixen muntanyes de cims arrodonits. El primer municipi d'aquesta riba és [[Paratico]] i tot seguit es troba [[Iseo]], el centre turístic més important del llac. A continuació està [[Sulzano]], un poble de pescadors des d'on surten transbordadors cap al [[Monte Isola]]. Després està [[Sale Marasino]], una població col·locada sobre l'amfiteatre natural que formen les muntanyes Almane, i on hi han alguns palaus del segle XVI (per exemple el ''Palazzo Giugni'', que té pintures al fresc de Giovanni da Marone i de pintors de l'escola del Romanino, o la ''Vil·la Martinengo Villagana'', amb vistes al llac). Després es troba el municipi de [[Marone]], important centre industrial des d'on surt la carretera cap al mont Guglielmo i arriba fins a [[Zone]], on es pot observar el fenomen anomenat "piràmides d'erosió".{{efn\|Les "piràmides d'erosió" es van formar per l'acció física d'aigües antediluvianes i el poder corrosiu de l'[[àcid carbònic]], produït per la reacció química del diòxid de carboni contingut en l'aigua de pluja, en contacte amb les [[morrena\|morrenes]] (el típic dipòsit d'una glacera), que va donar com a resultat una superfície erosionada en forma de piràmides, és a dir, muntanyes amples de baix i punxenques al cim, amb arestes a les seves vessant.<ref>{{ref-llibre\|cognom=Parona\|nom=Carlo Fabrizio\|títol="Tratatto di geologia"\|pàgines=95\|editorial=Valardi\|any=1903}}</ref>}} A continuació el paisatge esdevé més ferèstec, fins que comença el municipi de [[Pisogne]], on comença la plana al·luvial de l{{'}}''Oglio''. Aquí hi ha una reproducció en ciment del cavall de Troia, reproducció del que es va fer servir en una ocasió pels carnavals. ;La riba occidental [[fitxer:Lago di iseo vista.jpg\|575px\|center\|Vista de la riba de Bèrgam]] La riba occidental pertany administrativament a la [[província de Bèrgam]] i també el seu paisatge és molt divers. Des de [[Sarnico]] fins a [[Predore]] hi ha trams de platja, després el paisatge esdevé selvàtic amb amb penya-segats i afloraments rocallosos (espectaculars són els anomenats ''bögn di Castro'' i ''bögn di Zorzino''<ref>{{ref-llibre\|cognom=Amighetti\|nom=Alessio\|títol=Il Bögn di Zorzino\|editorial=Museo Civico di Scienze Naturali\|url=http://www.museoscienzelovere.it/index.php?option=com_content&task=view&id=440}}</ref>), que segueixen interromputs només pels petits deltes formats pels torrents que baixen de les valls fins al llac. De tant en tant apareixen conreus de vinyes i oliveres (la varietat típica d'oliva es diu ''Sbresa'') ; la resta del paisatge només és roca nua. A continuació estan les poblacions de Tavernola Bergamasca, Portirone, Zu, Riva di Solto, Castro i Lovere. A la confluència del riu Oglio amb el llac, està el municipi de Costa Volpino, seguit de Rogno, la darrera població de l'alto sebino i la primera de la Val Camonica. ==''Monte Isola''== [[Fitxer:Monte_Isola-St.Gera.jpg\|thumb\|200px\|El ''Monte Isola'' en mig del llac]] Aqusta illa és per si mateixa un municipi que te el mateix nom. Te una vegetació típicament mediterrània, amb [[ginesta\|ginestes]] que floreixen en primavera i [[bruc]]s a la tardor. És l'illa lacustre més gran d'Itàlia. En ella està construït el santuari de la ''Madonna della Ceriola'', a 400 m sobre el nivell del llac (que està a 187 m sobre el nivell del mar). Al santuari s'hi pot arribar per diversos camins que surten del districte de Cure. El vessant occidental de l'illa baixa cap al llac amb un endent suau en el què hi ha plantats arbres fruiters i olivers, mentre la vessant oposada és més empinada i rocallosa. Està prohibit l'accés als vehicles motoritzats, excepte els de serveis públics. L'accés de turistes a l'illa és possible amb ferri des de diversos punts de la riba de Bèrgam (Sarnico, Tavernola, Lovere) o Brèscia (Iseo, Sulzano, Sale Marasino). ==Notes== {{notes}} ==Referències== {{referències}} ==Bibliografia== {{ref-llibre\|cognom=Ghidelli\|nom=Massimo\|títol="I tesori Bresciani: Guida turistica della provincia di Brescia"\|lloc=Brèscia\|editorial=La compagnia della stampa Massetti Rodella editori\|any=2005}} {{ref-publicació\|cognom=Sapienza\|nom=Davide\|títol=Al Bögn di Zorzino si naviga il cielo sul lago\|publicació=Il Corriere de la Sera\|data=22 agost 2014\|pàgines=9\|url=http://archiviostorico.corriere.it/2014/agosto/22/Bogn_Zorzino_naviga_cielo_sul_co_0_20140822_67ddf5f8-29bc-11e4-84eb-cd40294d0bed.shtml}} *{{ref-llibre\|cognom=Gabriele\|nom=Rosa\|títol="Guida al Lago d'Iseo ed alle Valli Camonica e di Scalve"\|lloc=Brèscia\|editorial=F. Apollonio\|any=1886}} {{commonscat}}

Llac d'Iseo: diferència entre les revisions