Llac d'Iseo: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
ampliació de l'esborrany
afegint referència
Línia 40:
==Fets històrics==
[[Fitxer:Iseo-Lago-Notte-St.Gera.jpg|thumb|200px|Llac d'Iseo]]
Els primers senyals de presència humana a la vora del llac d'Iseo són algunes troballes dins del territori municipal de [[Sarnico]] de restes de la [[palafit|cultura neolítica dels palafits]],<ref>{{ref-llibre|cognom=Fedele|nom=Pietro|cognom2=Ducati|nom2=Pericle|títol="Storia d'Italia" volum 1|pàgines=55|any=1936}}</ref> mentre que al nord del llac, a Val Camonica hi ha proves de l'ocupació d'una cultura de l'edat del ferro, els [[camunis]]. De les planes del voltant van venir després i s'hi van instal·lar els [[etruscs]] i els [[celtes]] fins que van ser dominats pels [[romans]]. El territori del llac va formar part de l'Imperi romà d'Occident, va patir les invasions bàrbares de finals de l'imperi i va passar a ser zona sota domini dels [[longobards]]. El [[774]] [[Carlemany]] va ocupar la Val Camonica i part del llac d'Iseo, fent-ne donació als monjos de [[Tours]]. El [[1161]] [[Frederic I del Sacre Imperi Romanogermànic|Frederic el Barba-roja]] va baixar per la Val Camonica i el 12 de juny va saquejar i incendiar la ciutat d'[[Iseo]]. La zona va viure successivament les lluites entre [[güelfs i gibel·lins]]. El [[1428]] la [[República de Venècia]] va intervenir ocupant tota la zona del llac i la vall; després d'això va seguir un període de pau que va durar fins al [[1509]]. El [[1797]], amb la fi del domini venecià, la Val Camonica i Pisogne van ser assignades al departament del Serio i unides a Bèrgam. Anys més tard tornarien a formar part de la província de Brèscia, el [[1859]], quan amb la derrota de les tropes austríaques a San Martino i a Solferino, es va unir juntament amb tota la Llombardia al [[Regne de Sardenya]], primera etapa de la unitat italiana.
 
==La vida en l'actualitat==
Línia 61:
La riba occidental pertany administrativament a la [[província de Bèrgam]] i també el seu paisatge és molt divers. Des de [[Sarnico]] fins a [[Predore]] hi ha trams de platja, després el paisatge esdevé selvàtic amb amb penya-segats i afloraments rocallosos (espectaculars són els anomenats ''bögn di Castro'' i ''bögn di Zorzino''<ref>{{ref-llibre|cognom=Amighetti|nom=Alessio|títol=Il Bögn di Zorzino|editorial=Museo Civico di Scienze Naturali|url=http://www.museoscienzelovere.it/index.php?option=com_content&task=view&id=440}}</ref>), que segueixen interromputs només pels petits deltes formats pels torrents que baixen de les valls fins al llac. De tant en tant apareixen conreus de vinyes i oliveres (la varietat típica d'oliva es diu ''Sbresa'') ; la resta del paisatge només és roca nua. A continuació estan les poblacions de Tavernola Bergamasca, Portirone, Zu, Riva di Solto, Castro i Lovere. A la confluència del riu Oglio amb el llac, està el municipi de Costa Volpino, seguit de Rogno, la darrera població de l'alto sebino i la primera de la Val Camonica.
 
==''Monte Isola''==
[[Fitxer:Monte_Isola-St.Gera.jpg|thumb|200px|El ''Monte Isola'' en mig del llac d'Iseo]]
Aqusta illa és per si mateixa un municipi que te el mateix nom. Te una vegetació típicament mediterrània, amb [[ginesta|ginestes]] que floreixen en primavera i [[bruc]]s a la tardor.