Diferència entre revisions de la pàgina «Triclàdides»

704 bytes afegits ,  fa 6 anys
 
== Regeneració ==
Els triclàdides hanes sigut conegutsconeixen des de fa segles per la seva capacitat de [[regeneració]]. De fet, consten entre els primers animals en els que es va estudiar la regeneració. L'any 1774 [[Peter Simon Pallas|Pallas]] va ser el primer en adonar-se que un petit fragment de cap de triclàdide era capaç de regenerar un organisme sencer.<ref name="Pallas1774">Pallas PS: Spicilegia zoologica, quibus novae imprimis et obscurae animalium species iconibus, descriptionibus atque commentariis illustrantur, Fasciculus primus-XIV. Berolini: Gottlieb August Lange; 1774.</ref> L'any 1814, Dalyell després de realitzar experiments amb ''[[Polycelis nigra]]'' va escriure que aquesta espècie podia ser "gairebé considerada immortal sota la fulla d'un ganivet".<ref name="Dalyell1814>Dalyell JG: Observations on Some Interesting Phenomena in Animal Physiology Exhibited By Several Species of Planariae. Edinburgh: Archibald Constable; 1814.</ref><ref name=Girstmair2014">Johannes Girstmair, Raimund Schnegg, Maximilian J Telford and Bernhard Egger, 2014. Cellular dynamics during regeneration of the flatworm ''Monocelis'' sp. (Proseriata, Platyhelminthes). EvoDevo, 5:37. doi:10.1186/2041-9139-5-37.</ref>
 
La capacitat de regneració en els triclàdides prové d'unes [[Cèl·lula mare|cèl·lules mare]] [[Pluripotència|pluripotents]] anomenades [[neoblast]]s, que poden diferenciar-se en qualsevol altre tipus cel·lular.<ref name="Wagner2011">Wagner DE, Wang IE, Reddien PW: Clonogenic neoblasts are pluripotent adult stem cells that underlie planarian regeneration. Science 2011, 332:811-816.</ref> Els triclàdides no són els únics platihelmints de vida lliure o planàries que són capaces de dur a terme la regeneració.<ref name="Egger2007">Egger B, Gschwentner R, Rieger R: Free-living flatworms under the knife: past and present. Dev Genes Evol 2007, 217:89-104.</ref><ref name="Girstmair2014" />
 
== Ecologia ==
15.734

modificacions