Noucentisme: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
→‎Formulació: Error tipogràfic
Etiquetes: Edita des de mòbil Edició web per a mòbils
Línia 53:
En aquest context, la [[filosofia]] resulta la baula menys innovadora de la cadena cultural que volia cisellar el Noucentisme. Un pensament que tenia el nucli en la [[llengua]] ([[Pompeu Fabra]]) i en la història nacional (de [[Rovira i Virgili]] a Soldevila). Això s'explica per quatre raons fonamentals. Les dues bàsiques, però, que cal subratllar són: en primer lloc, la manca d'una tradició universitària potent, tot i la presència d'alguns professors universitaris significatius però aïllats, com Serra i Húnter, Xirau i més tard Mirabent. En segon lloc, la pressió d'un tomisme reressagat que veia de mal ull el naixement d'un pensament perillosament laic. Si bé és cert que l'any 1912 es creava la secció de filosofia a la Universitat de Barcelona, amb Serra i Húnter i Tomàs Carreras i Artau al capdavant, la pobresa de mitjans era aclaparadora.<ref name="gencat1306"/>
 
Laic, perquè les relacions entre els pensadors noucentistes catòlics i l'església institucional es van deteriorar arran de dos fets. El primer va ser l'oposició als pressupostos de cultura de l'[[Ajuntament de Barcelona]] de l'any 1906. Una inversió que senzillament pretenia la construcció d'algunes escoles municipals, i que va ser boicotejada per la jerarquia. El segon, van ser les reaccions a la [[Setmana Tràgica]]. És cert que [[Josep Torras i Bages|Torras i Bages]] va intentar modernitzar l'església catalana, i que a tal efecte, l'any 1910 i amb l'excusa del centenari de Balmes, va promoure un congrés d'apologètica amb força èxit. També els franciscans van impulsar la primera revista de filosofia en català, anomenada ''[[Criterion]]''. Però en l'‘ordo amoris' noucentista, Vives i Llull havien de pesar més que [[sant Tomàs]]. El tracte cruel que el pensador democratacristià [[Josep Maria Capdevila]] (1892-1972) va rebre de l'església institucional no hauria de ser oblidat. Un conflicte que va desembocar en l'exili. I és que de vegades, amb massa simplificació, es tracta el Noucentisme com si fos un pensament d'arrel clerical.
<ref name="gencat1306"/>