Despotat de l'Epir: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 121:
Així el [[1248]] Nicea va buscar l'aliança amb Miquel. Joan Ducas Vatatzes li va proposar l'enllaç de Nicefor (fill de Miquel II) amb la seva néta, proposta que va tenir el suport de Teodora Petralifina, muller de Miquel, i l'enllaç es va concertar el [[1249]] (no es va celebrar fins al [[1256]]). Teodor el cec, que havia estat alliberat i ara era senyor de [[Vodena]], es va oposar a aquesta aliança i va aconseguir convèncer a Miquel II de capgirar les seves aliances i ocupar els territoris dominats per Nicea a la costa de Macedònia i Tessàlia. Miquel II va envair aquestos territoris i va ocupar la costa de Macedònia el [[1251]]. El [[1252]] Nicea va passar a l'ofensiva i va recuperar les seves possessions, amb la fortalesa de [[Castòria]] i varen arribar fins a Albània. Miquel II va demanar la pau i va signar el [[Tractat de Larissa]] pel qual renunciava a favor de Nicea als territoris grecs occidentals que havia pres a Bulgària, i a [[Prilep]] i [[Croia]] (Kroja o Kruje) a Albània, i a canvi se li reconeixia el títol de dèspota d'Epir, però com a vassall del Emperador de Nicea. Teodor el cec de Vodena fou fet presoner altra vegada i empresonat a Nicea on va morir.
Després d'una campanya de Nicea contra els búlgars ([[1255]]-[[1256]]) Miquel II, impressionat, va finalment enviar al seu fill Nicefor per casar amb Maria, filla de Teodor II Lascaris de Nicea, acompanyada de Teodora, la dona de Miquel, acomplint l'acord de [[1249]]. La boda es va fer a Salònica el [[1256]] i Teodor II va exigir com a dot els territoris serbis de Miquel II i la ciutat de Durazzo, i Miquel no va poder negar-s'hi al tenir a la seva dona i fill en mans de l'emperador. Una vegada varen retornar, Miquel II va envair Macedònia i va iniciar-se una guerra de tres anys ([[1257]]-[[1259]]) en la que Miquel va tenir el suport de Manfred regent de [[Sicília]] i de Guillem de Morea i [[Oreos]] (a l'illa d'Eubea) que l'any [[1258]] es va casar amb Anna Comneno Ducas, filla de Miquel II, aportant com a dot el territori del sud de Tessàlia que ja era possessió de Guillem però sobre el que Epir tenia drets; l'any següent ([[1259]]) una altra filla de Miquel II, Elena Àngela, es va casar amb Manfred de Sicília i li va aportar com a dot Albània ([[Janina]], [[Durazzo]], [[Berat]] i [[Vlorë|Valona]]) i Corfú. En aquest any [[1259]] es va lliurar la batalla definitiva: les forces de Miquel II i els seus aliats (i contingents de Sèrbia) es van enfrontar a un exèrcit de Nicea enviat per l'emperador [[Miquel VIII Paleòleg]] sota el comandament de sa germà [[Joan Paleòleg (magnus domesticus)|Joan Paleòleg]]; inicialment el serbis varen ocupar [[Skopje]] i [[Kosovo]] però a [[Pelagònia]] els exèrcits epirota i nicè varen xocar i Joan Paleòleg va triomfar decisivament. Guillem d'Acaia i Oreos fou fet presoner; el rei serbi Esteve III Uroš es va retirar i va buscar aliats per fer front al perill (tractat amb [[Hongria]] pel qual el seu fill Dragutí es va casar amb la néta del rei hongarès).
[[Fitxer:Epir1252-1315.png|thumb|300px|right|Mapa del despotat d'Epir del 1252 al 1315]]
| |||
