Diferència entre revisions de la pàgina «Llengües polinèsies»

cap resum d'edició
(m)
|map_caption='''Llengües central polinèsies'''<br>En verd el Fijià oriental, rosa el Fijià-Rotumà, i altres polinèsies (no mostrades) shown: [[llengua Rapanui|Rapa Nui]])}}
 
Les '''llengües polinèsies''' són una [[família lingüística]] que es parla en la regió de la [[Polinèsia]]. Està classificada com a part de les [[llengües austronèsies]] i pertany a la branca oceànica d'aquesta família. Es divideix en dues branques: [[llengües tòngiques]] i [[llengües nuclears polinèsies]]. Els polinesis comparteixen moltes característiques culturals, incloent-hi l'idioma.
 
Actualment, hi ha molts mots del mateix origen a través deen les diferents illes, per exemple: [[tapu]], [[ali'i]], [[motu]], [[kava]] ([[cultura Kava]]), i [[tapa (vestit)|tapa]] com també [[Hawaikihawaiki]], que és la llar mítica per alguna d'aquestes cultures.
 
Hi ha unes 40 llengües polinèsies. Les més prominents són el [[Tahitiàtahitià]], [[Samoàsamoà]], [[Tongalèstongalès]], [[Maorí|maori]] i [[Hawaiàhawaià]]. Per raó que, a les illes polinèsies, hi van arribar els pobles polinesis fa només uns 2.000 anys, les seves llengües conserven força trets comuns.
 
==Components==
 
== Fonologia ==
És molt simple, compensada per una gran riquesa en la combinatòria.
 
==Vocals ==
| align=center | ulu
|-
| &nbsp;[[Maorí|maori]]
| align=center | tahi
| align=center | rua
| align=center | uru
|-
| &nbsp;[[Rapanuirapanui]]
| align=center | -tahi
| align=center | -rua
==Pronoms personals==
 
En general, les llengües polinèsies tenen tres nombres gramaticals per als pronoms i els possessius: singular, [[dual]] i plural. Per exemple, en Māorimāori: ''ia'' (ell/ella), ''rāua'' (ells dos), ''rātou'' (ells, 3 o més).
 
==Notes==
== Enllaços externs ==
{{Commonscat}}
*[http://www.ethnologue.com/show_family.asp?subid=90446 Ethnologue family tree].
 
 
17.726

modificacions