Revisió del 23:19, 21 maig 2015 modifica CommonsDelinker (discussió \| contribucions) Autopatrullats 56.596 edits Es retira la imatge Josep_Irla_Museu_Historia_Cat_complerta.jpg perquè l'administrador Yann l'ha esborrada de Commons pel següent motiu: Copyright violation, see c:Commons:Licensing. ← Edició anterior		Revisió del 16:50, 28 maig 2015 modifica desfés 188.77.127.158 (discussió) He afegit punts. Etiqueta: editor visual Edició següent →
Línia 17: \| càrrec eclesiàstic= \|}} '''Josep Irla i Bosch''' ([[Sant Feliu de Guíxols]], [[24 d'octubre]] de [[1876]] – [[Sant Rafèu]], [[Provença]], [[19 de setembre]] de [[1958]]) fou un empresari i [[polític]] [[Catalunya\|català]], i 124e [[President de la Generalitat de Catalunya]] (1940 – 1954) en l'[[exili]]. == Els inicis d'una vida empresarial i política == Josep va ser el més gran dels tres fills de Josep Irla i Rovira i Rita Bosch i Anglada. ~~fill~~Fill d'un obrer [[taper]] que més tard tingué una taverna coneguda com a Cas Romagué. Era el gran de tres germans, en Josep (1876-1958), en Francesc (1881-1961) i en Nicolau (1886-1943) amb els que va tenir sempre una estreta relació, amb els quals compartia activitats econòmiques i [[polítiques]] De jove estudià a l'Escola d'Arts i Oficis, no seguí cap estudi superior i va ser partint del seu esforç, treball i voluntat que s'anà fent una autoeducació profundament assimilada. Poc a poc Josep Irla s'anà obrint camí en el món dels negocis i de la política,. Amb els seus germans inicià activitats industrials i comercials des de Sant Feliu de Guíxols amb la creació de la societat Josep Irla i companyia, amb participació de capital de tots tres germans i un paper més principal d'ell. Des d'aquesta base obriren una fàbrica de taps de suro que amb els anys s'anà ampliant; foren consignataris de vaixells i posteriorment propietaris d'una goleta i feren un comerç de vi i de suro amb Barcelona, pogueren actuar com a agents de duanes. [[Fitxer:Museu Irla.jpg\|Casa nadal i des de 2011 [[Museu Irla]] a Sant Feliu\|thumb\|esquerra]] Línia 36: == Primeres passes polítiques, Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols == Capdavanter del republicanisme catalanista a les comarques gironines, Elel 12 de novembre del 1905 se celebraren unes eleccions municipals en què Josep Irla, a l'edat de 29 anys, resultà escollit regidor de l'ajuntament amb la candidatura del Centre Republicà Federal, candidatura que aplegava federals i catalanistes, passà a ser segon tinent d'alcalde i membre de la Comissió de Governació, d'aquest nou consistori en resultà alcalde designat per Reial Ordre, el Sr. Ildefons Perdrieux. Després de diversos canvis Josep Irla accedí a l'alcaldia. presidí l'ajuntament durant el període 1906-1910. D'aquest període de la vida local destaca la creació de serveis i obres d'interès públic, l'assistència social, la promoció de la cultura popular i una administració econòmicament austera i profitosa, féu front amb habilitat a les destrosses patides pel municipi en els aiguats de la tardor de 1908, seguí sempre de prop els esdeveniments principals de la vida política de Catalunya i es definí entorn d'ells en un sentit catalanista i progressista. Al principi de 1911, va participar en la constitució de la [[Unió Federal Nacionalista Republicana]] (UFNR) a les comarques de Girona i fou president de l'agrupació local. Línia 46: Des d'aquest càrrec de diputat provincial per Girona, Josep Irla aconsegueix participar en una institució cabdal: la Mancomunitat de Catalunya. Josep Irla fou un col·laborador important del primer president de la Mancomunitat, [[Enric Prat de la Riba]], i després de la mort d'aquest continuà ocupant càrrecs de no gran protagonisme però sí d'una gran responsabilitat sota la presidència de [[Josep Puig i Cadafalch]]. També va ser membre del comitè directiu de la [[Caixa de Crèdit Comunal.]] Políticament, primer se situà a la UFNR i, després de la crisi d'aquesta, s'acostà al Partit Republicà Català. Integrat com a diputat provincial a l'assemblea General de la Mancomunitat, formà part de diverses comissions. == Dictadura de Primo de Rivera == Amb la liquidació de les institucions feta per la dictadura de Primo de Rivera, es concentrà en els seus negocis sense deixar de mantenir una certa activitat política, sempre dins de les minvades possibilitats d'actuació del període. == República i Generalitat de Catalunya == Línia 72: Poc després, l'octubre de 1936, va ser nomenat sotssecretari de la Conselleria de Cultura, un càrrec de nova creació amb [[Ventura Gassol]] com a conseller, però coincidint amb la sortida d'aquest de Catalunya davant el perill de ser víctima d'un atemptat hagué d'ampliar la seva funció i treballà pel funcionament dels centres d'ensenyament, de les biblioteques i per la preservació del patrimoni arqueològic i artístic de Catalunya. El gener de 1937, just després que Josep Tarradellas publiqués els decrets amb els quals es pretenia controlar i normativitzar tot l'aparell financer de la Generalitat, va ser nomenat director general de Patrimoni i Rendes, un càrrec també nou però a més molt complex en un període d'excepcionalitat política que posava a prova una vegada més les seves condicions de gestor. == President del Parlament de Catalunya == Línia 80: == Exili == [[File:Lola i Montserrat o Pepita a Villa Catalunya Wiki.jpg\|thumb\|394x394px\|Vila Catalunya, residencia a l'exili de Josep Irla a Cogolin, amb Lola Aymerich i una filla d'en Nicolau Irla, possiblement Montserrat]] El 28 de gener del 1939, Josep Irla, president del Parlament de Catalunya com la resta d'autoritats catalanes, iniciava el seu exili. Amb 62 anys, va passar a territori francès amb la seva dona, Florència Bas, la seva afiliada Concepció Pijoan, el seu germà Francesc i la seva cunyada Maria Duran, les filies d'en Nicolau, Pepita i Montserrat, i l'esposa d'aquest, Càndida Planella. però sense cap dels seus béns, que quedaven a Sant Feliu i que posteriorment serien confiscats per les autoritats franquistes, En Nicolau passar a França uns dies després, no el segueix la seva afillada Lola Aymerich, ja casada amb un carnisser de Sant Feliu de Guíxols, mare d`un fill i no activa políticament, convertint-se aquesta amb l’única part de la família que no s’exilia. seva dona, Florència Bas, la seva afiliada Concepció Pijoan, el seu germà Francesc i la seva cunyada Maria Duran, les filies d'en Nicolau, Pepita i Montserrat, i l'esposa d'aquest, Càndida Planella. però sense cap dels seus béns, que quedaven a Sant Feliu i que posteriorment serien confiscats per les autoritats franquistes, En Nicolau passar a França uns dies després, no el segueix la seva afillada Lola Aymerich, ja casada amb un carnisser de Sant Feliu de Guíxols, mare d`un fill i no activa políticament, convertint-se aquesta amb l’única part de la família que no s’exilia Josep Irla va viure un temps a [[El Voló]] ([[Rosselló]]) i s'instal·là després a [[Ceret]] ([[Vallespir]]), on es va procurar la subsistència dedicant-se a l'ofici de tota la vida: la indústria del suro. El 1940 va ser detingut per les autoritats franceses de Vichy i confinat a [[Le Mans]] d'on va poder evadir-se i va retornar a Ceret. Linha 88 ⟶ 87: == La Generalitat de Catalunya a l'exili == Els primers anys del seu mandat estigueren marcats per un context enormement advers, amb fortes limitacions per a una mínima actuació institucional derivades de la [[Segona Guerra Mundial]] en curs, la diàspora dels exiliats catalans i el perill permanent per als que es mantenien en territori francès, les divergències estratègiques no ja dins de les forces republicanes, sinó dins de la mateixa Esquerra, juntament amb la migradesa de recursos econòmics. En la clandestinitat el president Irla mantenia contactes amb els catalans dispersos per tot França, un cop allunyada la guerra del territori francès nomenà a principis de 1945 un Consell Assessor de la Presidència de la Generalitat que prengué possessió el gener següent amb la funció de preparar les tasques d'un futur govern català i que estava estructurat per departaments governamentals. El setembre de 1945 nomenà el Govern de la Generalitat a l'exili format per personalitats, tot i que sense carteres específiques, i que fou l'únic que existí. La incorporació de [[Carles Pi i Sunyer]], fins aleshores impulsor del [[Consell Nacional de Catalunya]] de Londres, permeté tancar definitivament la dualitat que havia existit els anys anteriors entre aquest organisme (que es considerava successor del creat per Companys el 1940 a París i que havia defensat posicions més rupturistes) i la Presidència i el seu entorn més immediat, també formaren part del govern [[Pompeu Fabra]], [[Antoni Rovira i Virgili]], [[Josep Carner]], [[Joan Comorera]], [[Manuel Serra i Moret]] i [[Pau Padró]].

Josep Irla i Bosch: diferència entre les revisions