Fortuna (mitologia): diferència entre les revisions

[[Fitxer:CarminaBurana wheel.jpg|thumb|200px|Pàgina del cançoner ''[[Carmina Burana]]'', amb una il·lustració de la '''Roda de la Fortuna'''.]]'''Fortuna''' era una deessa de la [[mitologia romana]] que personificava la sort, el destí i l'atzar, per això sovint se la representava cega, igual que el símbol de la [[justícia]] actual, però sense les balances. [[Ciceró]] la va associar literàriament a la Roda de la Fortuna, que gira portant dissort o benaurances de manera cíclica. Aquesta imatge va triomfar durant l'Edat Mitjana i sembla venir del seu nom primigeni, ''Vertumna'' (la que fa girar l'any, en itàlic antic).<ref name="Vertumne">{{ref-llibre|cognom=Aigner Foresti, M. Bonghi Iovino i altres:|títol="Antichità classica"|pàgines=289|editorial=ed.Jaca Book|any=1993|isbn=8816439084}}</ref> Quan era favorable solia ser representada com una jove amb la cornucòpia (la banya de l'abundància). Els seus atributs es corresponen amb la deessa menor grega [[Tique|Tyché]].

==Culte==

La introducció del culte a Fortuna en la societat romana és atribuït al rei [[Servi Tul·li]], fins i tot hi ha llegendes que li atribueixen haver tingut relacions sexuals amb aquesta deessa,<ref>{{ref-llibre|cognom=[[Marc Terenci Varró]]|títol=De lingua latina, VI|pàgines=17}}</ref> però altres historiadors creuen que va ser el rei [[Anc Marci]] qui va introduir el seu culte.<ref>{{ref-llibre|cognom=Samuel Ball Platner, Thomas Ashby|títol=" A Topographical Dictionary of Ancient Rome"|pàgines=(pàgina de Plutarc)|editorial=Oxford University Press|any=1929}}</ref> Els temples més antics estaven als afores de la ciutat, a la riba dreta del Tíber (actual Trastevere). Es creu que el primer va ser manat construir per [[Servi Tul·li]]. El segon se sap amb certesa que va ser construït el 293 aC en compliment d'una prometença durant les guerres amb els [[etruscs]].<ref>{{ref-llibre|cognom=[[Titus Livi]]|títol="Ad Urbem Condita"|pàgines=2.40}}</ref> La data de la inauguració va ser el 24 de juny, quan la gent acostumava a sortir de la ciutat per a celebrar la diada de l'inici de l'estiu, després tornaven ebris amb guarniments que s'havien fet amb fulles i flors.<ref>{{ref-llibre|cognom=S. Billington, M. Green|títol="The Concept of the Goddess"|pàgines=133-134|lloc=Londres|any=1996}}</ref> Fortuna també tenia un temple al ''[[Forum Boarium]]''. En aquest lloc el culte era compartit amb ''Mater Matuta'' (la deessa festejada cada 11 de juny),<ref>{{ref-llibre|cognom=[[Ovidi]]|títol="Fasti ", VI|pàgines=773‑786}}</ref> on aquesta deessa tenia un temple bessó, el qual va ser descobert en unes excavacions dutes al darrere de l'[[àrea de sant'Omobono|església de Sant'Omobono]].<ref name="Oxford">{{ref-llibre|cognom=S. Hornblower, A. Spawforth|títol="The Oxford Classical Dictionary"|pàgines=606|lloc=Oxford i Nova York}}</ref> A la ciutat de [[Praeneste]] hi havia un espectacular temple dedicat a ''Fortuna Primigenia'', el qual els romans van voler imitar al segle III aC edificant un de semblant als afores end of 3rd BC. Aquest temple va rebre el nom de ''Fortuna Publica Populi Romani'' (La deessa oficial de la bona sort per al poble romà) i estava al [[Quirinal]] a la part exterior de la [[Porta Collina]].<ref name="Oxford"/> Malgrat tot no va arribar a ser tan impressionant com el de Praeneste.