Diferència entre revisions de la pàgina «Arxiu de la Corona d'Aragó»

cap resum d'edició
m (Robot posa títol a {{GEC|0005539|Arxiu de la Corona d’Aragó}})
| citació = El nostre arxiu reial de Barcelona
| url = http://books.google.cat/books?id=aEx8TJoXiAEC&pg=PA188&lpg=PA188&dq=%22Arxiu+Reial+de+Barcelona%22&source=web&ots=8Tj1-5TMTX&sig=u6zENHtsmaN9_IZ9zCG7sJo-p8I&hl=ca&sa=X&oi=book_result&resnum=5&ct=result}}</ref>
és un [[arxiu històric]] que conté el [[fons]] documental de les institucions de l'antiga [[Corona d'Aragó]] i actualment conté, a més, d'altres fons històrics. Des del [[1994]], té la seva seu al carrer dels Almogàvers de Barcelona, d'on fou traslladat del [[Palau del Lloctinent]].<ref>{{format ref}} http://ca.www.mcu.es/archivos/MC/ACA/Presentacion/Edificio.html</ref> Fou creat el [[1318]]<ref name="CERVANTES"/> a [[Barcelona]]<ref name="CERVANTES"/> pel rei en [[Jaume II d'Aragó]] el Just com a [[arxiu]] unificat de tots els territoris de la [[Corona d'Aragó]] i així fou des del [[1318]] fins al [[1348]],<ref name="CERVANTES"/> any en què les [[Corts de Saragossa (1348)|Corts de Saragossa]] crearen l'[[Arxiu del Regne d'Aragó]].<ref name="CERVANTES"/> El [[1419]], també es creà l'[[Arxiu Reial de València]],<ref name="CERVANTES"/> on es dipositaren els fons de la magistratura de control econòmic de l'administració del regne i els de l'[[Arxiu del Mestre Racional del Regne de València]]. Havent passat la [[Guerra de Successió Espanyola|Guerra de Successió]] ([[1701]]-[[1714]]), en fou nomenat cap d'arxiu ([[1740]]-[[1783]]) [[Javier de Garma]], que intentà crear un autèntic Arxiu de la Corona d'Aragó<ref name="CERVANTES"/> reunint a l'Arxiu Reial de Barcelona, seu de l'arxiu mare,<ref name="CERVANTES">{{cite web | title = Archivo de la Corona de Aragón | publisher = Centro Virtual Cervantes | accessdate = 16-1-2010 | url = http://cvc.cervantes.es/obref/arnac/aragon/ }}</ref> tots els fons de l'administració reial dels territoris de l'antiga [[Corona d'Aragó]]. El projecte de Garma inspirà la política de [[Pròsper de Bofarull i Mascaró]], cap de l'arxiu entre [[1814]] i [[1849]], i creador de l'actual '''Arxiu General de la Corona d'Aragó'''.<ref name="ministeri">{{cite web | title = Història de l'Arxiu de la Corona d'Aragó | publisher = [[Ministeri de Cultura d'Espanya|Ministeri de Cultura]] | accessdate = 31-3-2009 | url = http://ca.www.mcu.es/archivos/MC/ACA/Presentacion/Historia.html }}</ref>
 
Des del [[1318]] i fins al [[1993]], tingué seu al [[Palau del Lloctinent]] del [[Palau Reial Major de Barcelona]], i a partir d'aquella data s'efectuà un traslladat parcial a l'Edifici Almogàvers, de manera que actualment té dues seus: la històrica del Palau es manté per a actes protocol·laris, exposicions i cursos, mentre que la nova serveix per a la investigació i custòdia.
 
El [[20 de gener]] del [[2007]], es firmàsignà la creació del [[Patronat de l'Arxiu de la Corona d'Aragó]] al [[Palau del Lloctinent]] de [[Barcelona]], per part dels presidents de Catalunya, [[José Montilla]], d'Aragó [[Marcelino Iglesias]], de la Comunitat Valenciana [[Francisco Camps]], i de les Illes Baleares [[Jaume Matas]], així com la ministra de Cultura [[Carmen Calvo]].
 
== Història ==
[[Fitxer:Palau_del_Lloctinent_-_Pati_interior.JPG|thumb|333px|Pati interior del Palau del Lloctinent, antiga seu de l'Arxiu de la Corona d'Aragó.]]
=== Precedents ===
Els precedents per a la de l'arxiu són les col·leccions de pergamins provinents de les escrivanies dels primers [[Comtescomtes de Barcelona]] i dels [[Llista de reis d'Aragó|reis d'Aragó]]. És esmentat per primer cop un '''arxiu del rei''' el [[25 d'octubre]] dedel [[1180]].<ref name="colectanea"/> L'any [[1194]], el rei [[Alfons el Cast]] encarrega la compilació dels documents de l'arxiu reial amb validesa legal útils per als drets de la Corona a [[Ramon de Caldes (jurista)]], degà de la Seu de Barcelona i jurista. El resultat va ser el [[Liber feudorum maior|''Liber feudorum maior'']]. El propimateix Ramon de Caldes, va manifestar que l'arxiu es trobava ''in ordinatione confusa''. Gràcies a aquesta compilació, tenim coneixement de més d'un miler de documents, els més antics del [[segle IX]].
 
Aquestes mencions primerenques no volen dir que existís encara un arxiu ordenat, sinó que s'havien catalogat diversos pergamins que podien estar dispersos geogràficament, i normalment no es pren aquestes mencions com un precedent de l'actual Arxiu.<ref name="lopez33">LÓPEZ RODRÍGUEZ, CARLOS: Qué es el Archivo de la Corona de Aragón? pp 32-33</ref> La primera menció d'un dipòsit reial de documents és el 1255 per a un dipòsit situat al monestir de [[Santa Maria de Sixena]], llavors situat al centre geogràfic de la Corona.<ref name="lopez33" />
 
Amb [[Jaume I d'Aragó]], es va intensificar l'ús del paper, fet que va incrementar el ritme de producció dels documents i marca l'inici dels registres de [[Cancelleria reial]].
 
==Creació==
El rei en [[Jaume II d'Aragó]] el Just creà, el [[1318]], l''''Arxiu Reial''' al [[Palau Reial Major]] de Barcelona i, alhora, també es va crear l'[[Arxiu del Mestre Racional]]. Aquell arxiu es va crear amb caràcter d'arxiu únic i central de tota la [[Corona d'Aragó]], conservanti conservà la documentació de tots els territoris sobre els quals s'exercia sobirania (bona part de l'orient de la península Ibèrica, part de l'actual Sud de França, i parts d'Itàlia, Grècia i Àfrica). Els documents es conservaven en funció de qui els atorgava (el rei, la reina, etc.) i no segons un criteri territorial; això es deu al fet que, en els temps inicials, la [[Cancelleria Reial|Cancelleria reial]] no registrava els documents en grups separats per a cadascun dels diferents estats, sinó per ordre d'emissió.
 
Per altra banda, el dipòsit de documents del [[Monestirmonestir de Santa Maria de Sixena]] ([[Regne d'Aragó]]) va ser traslladat, el [[1308]], al dipòsit reial de Barcelona conservat al monestir de Sant Joan de Jerusalem. Altrament, també existien dipòsits de la Casacasa del Temple de Barcelona, de la Casacasa del Temple de Saragossa i al [[Palau Reial de Barcelona]].
 
=== Organització dels documents ===
[[Fitxer:Arxiu de la Corona d'Aragó - Placa.JPG|thumb|dreta|Placa informativa al Palau del Lloctinent]]
Va ser també Jaume II qui va emprar el paper de formamanera habitual per a la correspondència i va començar a organitzar la Cancelleria agrupant certs temes (''Comune'', ''Curie'', ''Graciarum'', ''Sigilli Secreti'', ''Solucionum'', ''Subsidiorum'', ''Cenarum'', etc.). Però va ser en temps de Pere el Cerimoniós que l'organització de la Cancelleria va ser més estructurada i es creà la figura dels ''tinent les claus'' per guardar els documents de l'arxiu, el primer dels quals fou Pere Passeya (o Perseya), nomenat el 1346. Aquest mateix rei establí, el 1385, unes ordinacions sobre el tractament que l'arxiver hauria de donar als registres: retolació, foliació, restauració, indexació, etc., aquestes ordinacions es consideren les més antigues d'Europa.
 
Durant el segle XV, l'organització de l'arxiu es va mantenir amb algunes variants, la més important de les quals va ser la creació de l'Arxiu del Regne de València (1419) i de l'Arxiu del Regne d'Aragó (1461). El fet era que els documents de la Cancelleria preservaven els interessos del monarca, però també els dels seus súbdits que havien aconseguit certes concessions, legitimacions de fills naturals, executòries de sentències, etc.,; per tant, també preservava els interessos dels particulars. Donat aquest caràcter "públic" de la documentació, el [[Regne de València]] i el [[Regne d'Aragó|d'Aragó]] reclamaren la confecció de registres exclusius per als seus regnes, que es conservarien als arxius creats de nou.
 
D'aquesta manera, l'Arxiu Reial de Barcelona va començar a perdre el seu caràcter d'arxiu central: dels documents d'[[Alfons el Magnànim]] emesos a Nàpols, només els registres van ser enviats a Barcelona, després de la seva mort; [[Ferran el Catòlic|Ferran II]] va delegar en el Lloctinentlloctinent i en l'Audiència i els seus secretaris no acostumaven a enviar els seus documents a l'Arxiu de Barcelona. Amb els [[Dinastia Habsburg|Àustries]], el nombre de documents reials conservats a Barcelona es va reduir considerablement, fins al 1624 –des dedel 1621, la documentació relativa als aragonesos i valencians era enviada a l'arxiu de Simancas [a la versió castellana de la Viquipèdia]– quan, finalment, els registres reials ja no es van transferir a aquest arxiu, només acollia els generats pel Lloctinentlloctinent o el Virreivirrei, i dels comtats de Rosselló i Cerdanya, i de l'administració reial dels regnes de [[Regne de Mallorca|Mallorca]] i [[Regne de Sardenya|Sardenya]]. Als arxius reials de Saragossa i València, s'enviaren els registres reials i dels virreis corresponents.
 
=== Accés públic als documents ===
Durant aquest temps, a Catalunya es va anar concretant aquella idea de l'arxiu amb utilitat pública, i les [[Corts Catalanes]] dedel 1481 van aprovar una Constitució que obligava els arxivers a mostrar les cartes relatives a particulars i a fer-ne còpies si es demanaven. El 1503, es demanava que tots els registres ingressessin a l'arxiu 10 anys després de la seva finalització. Es van dur a terme diversos altres intents per garantir l'accés públic a la documentació i, el 1706, amb l'Arxiduc Carles, els Estaments van elaborar uns articles amb les reformes necessàries per fer-ne accessible tota la informació. Però, amb Felip V, l'arxiu es va considerar un arxiu definitivament tancat i es van acabar les transferències el 1727 i, el 1738, el rei firmavaaignava una ''Real Cédula'' establint les disposicions d'organització dels documents, la seva conservació i el nomenament dels oficials. Va ser durant el segle XVII que es va generalitzar la designació de l'arxiu amb el nom amb el qual se'l coneix ara, però Felip V va ser el primer monarca a posar-lo per escrit. Es va nomenar Francisco Javier de Garma y Duran (1740-1783) com a arxiver i es van començar a endreçar els documents, sense respectar alguns fons petits, sí però el fons antic de l'Arxiuarxiu. Es va proposar traslladar a Barcelona els arxius reials de València i de Saragossa, però no ho va aconseguir –per desgràcia, l'arxiu reial de Saragossa va ser destruït pels francesos durant la guerraGuerra de la independènciaIndependència, i només esse'n van salvar uns pocs documents–. El 1770, els documents van ser traslladats a unes dependències del Palau de l'Audiència, en aquell moment els treballs d'ordenació es donaven per acabats, però no els índexs. El 1783, va morir Garma i, a partir d'aquell moment, es van deixar de segellar els documents amb el segell personal de l'arxiver i es va crear un segell propi de la institució.
 
[[Fitxer:Palau_del_Lloctinent_-_Escala.JPG|thumb|Escalinata. Al replà, porta esculpida per [[Josep Maria Subirachs i Sitjar|Subirachs]]]]
Amb el retorn al tron de [[Ferran VII d'Espanya]], va ser nomenat arxiver [[Pròsper de Bofarull i Mascaró]] (1814-1849), que va elaborar-ne uns magnífics inventaris i índexs i va restaurar i enquadernar nombrosos registres i volums. Va publicar ''Los Condes de Barcelona Vindicados'' i va iniciar la ''Colección de Documentos Inéditos'' (CODOIN), donant a conèixer molts documents antics de l'Arxiuarxiu. Es va encarregar de proporcionar a l'arxiu una seu adequada, el Palau del Lloctinent, i va intentar tornar a fer de l'arxiu un arxiu viu, si més no, de les institucions catalanes, aconseguint la transferència, el 1852, des de l'Arxiu de Simancas elsdels fons del [[Consell d'Aragó]] allà conservats. A més d'intentar incorporar altres fons, també es va interessar per salvar els arxius dels monestirs i convents desamortitzats (1835). Amb les noves incorporacions, van crear-se noves seccions: Generalitat, Ordes religiosos, Junta Suprema de Catalunya, etc. Durant la seva època, l'arxiu va ser un centre d'intercanvi històric amb altres països europeus.
 
=== Arxivers ===
La mort de Pròsper de Bofarull coincideix amb la creació del Cuerpo Facultativo de Archiveros, Bibliotecarios y Arqueólogos. A partir del 1858, l'arxiu perd autonomia i passa a dependre del Ministeri. Després de [[Pròsper de Bofarull]], van ser arxivers el seu fill Manel de Bofarull (1850-92) i el seu nét Francesc de Bofarull (1893-1911); Eduardo González i Hurtebise (1912-21), que va elaborar una guia general de l'arxiu; [[Ferran Valls i Taberner]] (1929-40), que va organitzar la biblioteca auxiliar i va donar renom a l'arxiu dins la ciutat; i [[Jesús Ernest Martínez Ferrando]] (1940-61), que va consolidar el prestigi científic de l'arxiu, i inicià reformes d'ampliacions i de seguretat per a la documentació. La llarga [[Llista d'arxivers de l'Arxiu de la Corona d'Aragó|llista d'arxivers]] iniciada el 1346 es completa fins a l'actualitat amb Frederic Udina Martorell (1961-1982), que va deixar el càrrec per motius personals, però el Ministeri li va concedir el títol de Director Honorífic, Mercedes Costa Paretas (1984-1988), Rafael Conde y Delgado de Molina (1988-1995), Pedro López Gómez (1995-1997), i l'actual director, Carlos López Rodríguez (1998-actual).
 
=== Nova seu ===
L'any 1993, es va inaugurar la nova seu de l'arxiu al carrer Almogàvers, en un edifici de nova construcció, vora l'[[Estació del Nord (Barcelona)|Estació del Nord]], dotat dels més nous avenços en instal·lació i seguretat. L'any 1994 va entrar en funcionament. L'antiga seu es manté per a actes institucionals, exposicions, cursos i activitats de formació i difusió, etc.
 
== Titularitat ==
La titularitat de l'Arxiuarxiu correspon a l'Estatestat espanyol, però la gestió ha estat reclamada per diversos governs autonòmics els territoris dels quals formaren part de la Corona. El [[20 de gener]] dedel [[2007]], els presidents de [[Catalunya]], el [[País Valencià]], les [[Illes Balears]] i l'[[Aragó]], acompanyats de la ministra de Cultura de l'Estatestat espanyol, van escenificar la constitució del [[Patronat de l'Arxiu de la Corona d'Aragó]]. A partir d'aquesta data, els quatre governs hi tindran la mateixa representació. L'acte es va fer al Palaupalau del Lloctinent de Barcelona, que es va rehabilitar per aplegar novament l'Arxiuarxiu.
 
La constitució, al gener del 2007, del patronat posa punt final a més de dues dècades de negociació, ja que les primeres gestions per a fer-ho possible van començar l'any 1981. En endavant, hi tindran representació els quatre governs.
 
El govern espanyol va aprovar les condicions constituents del patronat de l'Arxiuarxiu. Es va acordar que el patronat serà presidit per el/la ministre/a de Cultura de l'Estatestat espanyol i tindrà dues vicepresidències: l'una, l'ocuparà un càrrec de l'executiu espanyol i, l'altra, un dels consellers de Cultura (que es rellevaran cada any). Amb el patronat, es vol millorar la conservació del fons i facilitar la investigació històrica i la projecció de la institució.
 
== Fons ==
El document més antic és del 844; el més antic escrit en paper, del 1178; el més antic escrit en català, del 1211; els escrits en llengua aragonesa abunden a partir del s. XIII.
Després de diverses modificacions al llarg del temps, actualment els continguts es divideixen de la següent manera següent:
* '''Reial Cancelleria''' (segle IX-1727):
** Registres (6.386)
** Processos de Corts (82)
** Processos de greuges (134 lligalls)
** Processos de infanzoníad'infançons (31 lligalls)
** Butlles (873)
* '''Reial Patrimoni'''
* '''Reial Audiència''' (1372-1900)
** Registres (1.699)
** CoclusionsConclusions (470)
** Sentències (423)
** Lligalls (933)
*** Llibres (250)
*** Lligalls (1.094)
* '''Consell d'Aragó''' (segles XVI-XVII): Fonsfons procedents d'aquest organisme es troben també a la Secciósecció de Cancelleria de l'ACA, a l'Arxiu del Regne de València, a l'Arxiu de Simancas i a l'Arxiu Històric Nacional de Madrid
** Registres (398)
** Llibres (223)
** Lligalls (1.393)
* '''Generalitat de Catalunya''' (s. XIV-1716): Contéconté l'arxiu de la Diputació del General de Catalunya (Diputació permanent dels tres braços de les Corts de Catalunya, amb jurisdicció en tot el Principat) i fons incorporats.
** Volums (4.000)
** Lligalls (500)
** Pergamins (500)
* '''Hisenda''' (s. XIX-1967): Elel fons acull documentació produïda per la ''Intendencia de Ejército y Provincia del Principado de Cataluña'' (1713-1849), les oficines provincials de la Hisenda Pública (Administracionsadministracions, Contaduriescomptadories, Tresoreriestresoreries) anteriors a la creació de les Delegacionsdelegacions Provincialsprovincials, i la Delegaciódelegació d'Hisenda de la Provínciaprovíncia de Barcelona (des dedel 1881). La documentació n'és principalment de tipus fiscal, comptable i cadastral.
** Llibres (13.900)
** Lligalls (3.500)
* '''Ordes religiosos i militars''' (s. IX-XIX): Inclouinclou els fons de la desamortització eclesiàstica (Monacalsmonacals) i els del Gran Priorat de Catalunya de l'Ordeorde de Sant Joan de Jerusalem.
** Llibres (5.600)
** Lligalls (1.100)
** Pergamins (30.000)
* '''Protocols Notarialsnotarials''' (s. XIII-XIX): Contéconté els fons notarials de Sant Cugat del Vallès, Bagà, Berga, Cardona, Igualada, Manresa, Mataró, Sant Feliu de Llobregat, yi diversos.
** Llibres (8.100)
* '''Diversos i col·leccions''': Contéconté alguns fons i diverses col·leccions, tant de documentació antiga (cartes àrebsàrabs, cartes gregues, cartes hebrees, etc.) com d'annexions modernes (Casagemas, ingressat el 1940, Can Falguera, dipositat el 1987, Comandància de Marina de Barcelona, ingressat el 1956, etc.).
 
== Vegeu també ==
 
== Bibliografia ==
* ''Arxiu de la Corona d'Aragó'', Madrid: Ministeri d'Educació, Cultura i Esport, 1999, 16p16 p.
* GONZÁLEZ HURTEBISE, E. ''Guía histórico-descriptiva del Archivo de la Corona de Aragón en Barcelona'', Madrid, 1929.
* LÓPEZ RODRÍGUEZ, CARLOS: ''Speculum. Vida y trabajos del Archivo de la Corona de Aragón''. Editorial Irta, 2008, 142p142 p.
* LÓPEZ RODRÍGUEZ, CARLOS: [http://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=2528610 ''Orígenes del Archivo de la Corona de Aragón'' (en tiempos, Archivo Real de Barcelona)].
* LÓPEZ RODRÍGUEZ, CARLOS: ''¿Qué es el Archivo de la Corona de Aragón?''. Mira Editores, 2007, ISBN 978-84-8465-220-5.
* PLANES i ALBETS, Ramon, i cols. ''L'Arxiu de la Corona d'Aragó: un nou perfil per a l'Arxiu Reial de Barcelona''. Barcelona: Associació d'Arxivers de Catalunya, 2003, 115 p.
* UDINA MARTORELL, Federico (dir.). ''Guía del Archivo de la Corona de Aragón'', Madrid, 1986.
{{commonscat}}
 
* [http://ca.www.mcu.es/archivos/MC/ACA/index.html Arxiu de la Corona d'Aragó], al ''web'' del Ministeri de Cultura.
* [http://ca.www.mcu.es/archivos/MC/ACA/ExpoPatronato/index.htm Exposició virtual de l'Arxiu de la Corona d'Aragó (en castellà)], al ''web'' del Ministeri de Cultura.
* [http://www.mcu.es/archivos/CE/ExpoVisitVirtual/visitas_WAI/edificio_aragon.html Visita virtual a l'ACA (en castellà)], al ''web'' del Ministeri de Cultura.
* {{GEC|0005539|Arxiu de la Corona d’Aragó}}
* [http://www.enciclopedia-aragonesa.com/voz.asp?voz_id=1209 Entrada a la Gran Enciclopedia Aragonesa (en castellà)], versió en línia de la GEA.
17.718

modificacions