Diferència entre revisions de la pàgina «Atles Mitjà»

cap resum d'edició
* Roques calcàries:
** Roques tabulars a l'oest, amb una altitud d'entre 1.000 i 1.500 m;
** Roques plegades al nord-oest, amb una altitud més elevada, que sobrepassen sovint els 3.000 m i que tenen el punt culminant al [[Jbel Bou Naceur]], amb 3.356 m;
* Altiplans volcànics.
[[Fitxer: khénifra-cèdre.jpeg|thumb|left|Cedres a la regió de Khenifra-Krouchen.]]
Sobre lesels sevesseus vessants, hi ha immensos boscos de [[cedre]]s, entretallats per profundes valls. Vorejats per la rica plana de [[Sais]] i les ciutats de [[Fes (Marroc)|Fes]], [[Meknès]] i [[Beni Mellal]], els massissos muntanyosos de l'Atles Mitjà són poblats pels [[berbers]] [[Zayan]], la llengua dels quals és una variant del [[Tamazight del Marroc Central|tamazight]].
 
El massís de l'Atles Mitjà és travessat per una de les principals carreteres d'accés al sud marroquí, que uneix Fes i [[Tafilalet]], situat al nord-est de l'[[Atles (serralada)|Atles]]. L'Atles Mitjà està tancat a l'est pel [[Parc Nacional de Tazekka]], amb paisatges de gorges i grutes. Al sud de [[Sefrou]], els boscos de cedres, [[alzina|alzines]] i [[surera|sureres]] s'intercalen amb els altiplans [[volcà]]nics nus i de petits llacs abundants en peixos amb les aigües turqueses.
La façana oest, de Tassa a Azrou, en situació de primer ascens per les pertorbacions que provenen de l'oceà, està ben regada (al voltant de 1.000 mm anuals), i afavoreix pastures relativament verdes i boscos frondosos. Les valls orientals són molt més seques i veuen progressar el desert (bosc mort de Jbel Bou Naceur). Més continental que el Rif, i globalment més humit que l'Alt Atles, l'Atles Mitjà té hiverns rigorosos, amb neu persistent per sobre de 2.000 a 2.500 metres (desembre/març).
 
La combinació de la temperatura i de la pluviometria és favorable per a crear condicions que permeten l'existència de faixes de vegetació: així, se succeeixen en funció de l'altitud i de l'exposició boscos, de [[garrofer]]s, [[alzina|alzines]], i [[cedre]]s (''[[Cedrus atlantica]]''), [[ginebre]]s, ''[[Tetraclinis|Tetraclinis articulata]]'' o [[Thuja]] (l'araarginebre), [[conífera|coníferes]] i arbres endèmics.
 
== Hidrologia ==
La seva situació al corbell mig del Marroc, en una zona de pluviometria molt alta, confereix a l'Atles Mitjà el caràcter de «castell d'aigua», tant des del punt de vista hidrogeològic com de l'hidrogràfic.
 
=== Conques hidrogràfiques ===
[[Fitxer:Oum Errabiaa.jpeg|thumb|Oum Er-Ràbia a Khenifra.]]
L'Atles Mitjà pertany a quatre grans conques hidrogràfiques:
 
 
=== Atractius turístics ===
[[Fitxer:chute.jpeg|thumb|Zaouia d'Ifrane.]]
Al cor d'aquestes muntanyes, el riu més llarg del Marroc, l'[[Oum Er-Rbia]] o Oum Errabiaa, té la seva font a 40 km de [[Khenifra]], per a desembocar 600 km després a l'[[Oceà Atlàntic|Atlàntic]], a Azemmour (Doukkala). A l'oest, l'Atles Mitjà toca els primers contraforts de l'[[Alt Atles]]. Anomenada la «Suïssa del Marroc», l'Atles Mitjà acull també algunes petites ciutats de mitjana altitud, d'aspecte típicament berber. En destaquen [[Ifrane]], amb el seu estil urbanístic europeu (xalets de pedra i teulades de teules vermelles) i el seu [[Parc Nacional d'Ifrane]] (ric per les seves [[Zygaena|papallones]] úniques); [[Azrou]], antiga estació de descans construïda als peus d'un [[Cedrus atlantica|bosc de cedres]]; i [[Beni Mellal]], amb el llac de [[Bin El Ouidane]] format pel riu Oum Er-Rbia i el seu afluent [[Oued El Abid]], entre d'altres.
 
18.360

modificacions