Racionalisme arquitectònic: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Elimino camp perque l'agafi de Wikidata al ser igual.
Cap resum de modificació
Línia 1:
{{Polisèmia|Racionalisme (filosofia)}}
[[Fitxer:barcelona mies v d rohe pavillon weltausstellung1999 03.jpg|thumb|350px|[[Mies van der Rohe]], ''[[Pavelló d'Alemanya]]'' de l'[[Exposició Internacional de Barcelona de 1929|Exposició Internacional de Barcelona del 1929]].]]
El '''racionalisme arquitectònic''' és un corrent sorgit a [[Europa]] després de la [[Primera Guerra Mundial|Primera Guerra mundial]] que defensa el [[funcionalisme (arquitectura)|funcionalisme]] dels edificis, l'absència de decoració, la ruptura amb els valors [[Història|històrics]] i la influència de la producció [[Indústria|industrial]].<ref name=RBA>{{ref-llibre|títol=Diccionario de Arte II|lloc=Barcelona|editorial=Biblioteca de Consulta Larousse. Spes Editorial SL (RBA)|any=2003|isbn=84-8332-391-5|pàgina=p.199|llengua=castellà|consulta=7 de desembre de 2014|id=DL M-50.522-2002}}</ref>
 
Els seus precedents més immediats, els podem trobar en [[arquitecte]]s com [[Adolf Loos]] i [[Otto Wagner]] entre d'altres.
 
A [[Alemanya]], el racionalisme està representat per [[Walter Gropius]], fundador de la [[Bauhaus]], i el seu col·laborador [[Ludwig Mies van der Rohe]]. Als [[Països Baixos]], els integrants del grup [[De Stijl]] (''L'Estil'') defensen aquests postulats, apreciables en obres com la Casacasa Schröder ([[1924]]), obra de [[Gerrit Rietveld]]. Independent d'ambdós grups, el [[Suïssa|suís]] [[Le Corbusier]] és una altra de les personalitats més destacades i influents d'aquest corrent que s'estengué arreu del món. A Catalunya, el més conegut exponent d'aquest corrent fou el [[Josep Lluís Sert]], però també tot el grup del [[GATCPAC]].
 
== Història ==
Conjugant tots els propòsits racionalitzadors i funcionalistes de l'arquitectura de la [[Revolució industrial]], que havien trobat el seu camp d'experimentació entre [[1890]] i [[1914]], es formulen en la primera postguerra diferents opcions arquitectòniques d'objectius i mètodes propers, amb un repertori formal amb constants relacions fins a condicionar gairebé un estil internacional que presenta similituds amb les avantguardes pictòriques, especialment amb el [[cubisme]].
 
Entre 1925 i 1940, l'orientació racionalista es difon a tot Europa, ja per obres aïllades o per penetració de mètodes constructius nous, originanti originà la formació de diverses escoles. Aquesta difusió està bàsicament lligada a la tasca dels grans mestres, tant els merament racionalistes com els pioners de principi de segle, que reben encàrrecs de tot el món, i que, mitjançant associació o col·laboració amb arquitectes locals, contribueixen a expandir-lo, tot i les reticències oficials i acadèmiques. AEn l'escola francesa, destaca la important tasca investigadora de l'arquitecte [[Le Corbusier]], principal figura del racionalisme europeu i mundial.
 
== Principis ==
Línia 20:
 
== Vegeu també ==
* [[GATCPAC]].
* [[Casa Bloc]].
* [[AC. Documentos de Actividad Contemporánea|AC. ''Documentos de Actividad Contemporánea'']].
* [[Cadira Barcelona]].
* [[Carlo Lodoli]].
 
== Referències ==