Art déco: diferència entre les revisions

L''''''Artart déco''''' va ser un moviment de disseny popular a partir dedel [[1920]] fins aal [[1939]], la influència del qual s'estén fins als [[anys 50]] en alguns països, afectant les arts decoratives com ara l'arquitectura, disseny interior, i disseny gràfic i industrial, també a les [[arts visuals]] com ara la [[indumentària]], [[pintura]], [[gravat]], [[escultura]], i [[cinematografia]].

[[Fitxer:City Hall Rotunda2.jpg|thumb|210px|esquerra|Escales en rotonda estil Art''art déco'']]

Després de l'[[Exposició Universal de París (1900)|exposicióExposició universal de 1900]] de París, diversos artistes francesos (com [[Hector Guimard]], [[Eugène Grasset]], [[Raoul Lachenal]], [[Paul Follot]], [[Maurice Dufrene]], i [[Emile Decour]]) van formar un col·lectiu formal dedicat a les arts decoratives d'avantguarda. El [[1925]], organitzen l'''Exposition Internationale des Arts Décoratifs et Industriels Modernes'' a [[París]],; aquest grup d'artistes es van anomenar a siells mateixos ''els moderns''; en realitat, el terme ''Artart déco'' va ser encunyat en la retrospectiva titulada ''Les Annés 25'', duta a terme a [[París]] en el ''Musée des Arts Décoratifs'' del [[3 de març]] al [[16 de maig]] dedel [[1966]].

[[Fitxer:Asheville City Hall.jpg|thumb|210px|right|Ajuntament d'[[Asheville]], exemple d'arquitectura Artd'''art déco'' ]]

Aquest moviment és, en un sentit, una amalgama de molts diversos estils i moviments del començament del segle XX i, a diferència del [[Modernismemodernisme]], s'inspira en les Primeresprimeres Avantguardesavantguardes. Les influències en provenen del [[Constructivisme (art)|Constructivismeconstructivisme]], [[Cubismecubisme]], [[Futurismefuturisme]], del propimateix ''Artart Nouveaunouveau'' del qual evoluciona, i també de l'estil racionalista de [[Bauhaus]]. Els progressius descobriments arqueològics en l'[[Anticantic Egipte]] van marcar, així mateix, la seva l'empremta en certes línies dures i la solidesa de les formes de l'Art''art déco'', afí, a la monumentalitat i elements de forta presència en les seves composicions.

Com aen estil de "l'edat de la màquina", va utilitzar les innovacions dels temps per a les seves formes: les línies aerodinàmiques producte de l'aviació moderna, il·luminació elèctrica, la ràdio i els gratacels. Aquestes influències del disseny van ser expressades en formes fraccionades, cristal·lines, amb presència de blocs cubistes o rectangles i l'ús de la simetria. El color es nodreix de les experiències del [[Fauvismefauvisme]]. Trapezoides, facetaments, ziga-zagues; i una important geometrització de les formes són comuns al Déco''déco''.

Corresponent a les seves influències maquinistes, l'Art<nowiki/>''art déco'' es caracteritza també pels materials que prefereix i usa, com ara l'alumini, acer inoxidable, laca, fusta embotida, pell de tauró (''shagreen''), i pell de zebra. L'ús de tipografia en negreta, ''sans-serif'' o [[pal sec]], les formes amb facetes i la línia recta o trencada o greca (oposat a les corbes sinuoses i naturalistes de l'''Artart Nouveaunouveau''), els patrons del galó (''chevrón''), i l'ornament en forma de ''sunburst'' són típics de l'Art<nowiki/>''art déco''. Certs patrons d'ornament s'han vist en aplicacions ben diferents, des dedel disseny de sabates per a senyores, a graelles de radiadors, disseny d'interiors per a teatres, i gratacelgratacels com el [[Edifici Chrysler|Chrysler Building]].

[[Fitxer:Chrysler building- top.jpg|thumb|210px|right|Coronament Arten ''art déco'' de l'[[Edifici Chrysler]] a [[Nova York]], construït el 1928-1930]]

L'Art<nowiki/>''art déco'' va assolir el seu l'apogeu a la [[dècada de 1920|dècada del 1920]]. Encara que molts moviments delde disseny tenen arrels o intencions polítiques o filosòfiques, l'Art<nowiki/>''art déco'' era gairebé purament decoratiu, per la qual cosa es considera un estil burgès. Malgrat l'eclecticisme de les seves influències formals i estilístiques, el Déco''déco'' és sòlid i té una clara identitat pròpia. No es tracta d'un historicisme ni d'un anacronisme; és fidel a la seva època i deixa entreveure la noció futurista de la [[Revolució Industrial|Revolució industrial]]. La seva significació gira a l'entorn del progrés, l'ordenació, la ciutat i l'urbà, la maquinària. Elegant, funcional, i modernista, l'Art''art'' ''déco'' va ser un avenç davant l'[[Art Nouveau|art nouveau]], aquesta vegada, reeixit a generar un nou repertori de formes concordes aamb la problemàtica i imatgeria del seu temps.

L'Art<nowiki/>''art déco'' era un estil opulent, i la seva exageració s'atribueix a una reacció contra l'austeritat forçada producte de la [[Primera Guerra Mundial|Primera Guerra mundial]]. Simultàniament a una creixent depressió econòmica i al fantasma de l'acostament de la [[Segona Guerra Mundial|Segona Guerra]], hi havia un desig intens per ld'escapisme. La gent va gaudir dels plaers de la vida i de l'Art''art déco'' durant l{{'}}''Edatedat del [[jazz]]''.

El moviment perd patrocini a les metròpolis europees i americanes molt després d'haver assolit una introducció massiva; fins al punt de ser emprat per a representar falses pretensions de luxe. Eventualment, l'estil cau en decadència donades les austeritats imposades per la Segona Guerra Mundialmundial.

En països colonials o perifèrics com ara l'[[Índia]], [[Nova Zelanda]], [[Colòmbia]], l'[[Argentina]], [[Mèxic]] i [[Filipines]], es va convertir en una porta d'entrada a l'[[art Modern|art modern]] i va continuar sent utilitzat ben bé fins als anys 50. A l'Amèrica Llatina, es poden trobar durant aquest període diversos exponents de l'Art''art déco'', com José Fioravanti a l'Argentina.

Un ressorgiment de l'interès pel Déco''déco'' va venir des d'exploracions del disseny gràfic als anys '80. La seva associació amb el " [[Cinema negre|film ''noir'']] " en cinematografia i l'encant del ''glamour'' dels 30 va propiciar la seva reutilització a finals dels anys 30 en peces publicitàries per a joieria i el món de la moda i en la decoració d'hotels com l'Hotel Fairmont de la [[Ciutat de Mèxic]].

L'estètica Art''art déco'' influí aen les [[cinema|arts cinematogràfiques]] de principis del segle XX, un exemple d'això és el film [[Metròpolis (pel·lícula)|''Metròpolis'']] dedel [[1927]], de [[Fritz Lang]], el qual inclou enlluernadores escenografies inspirades en l'anomenada [[escola de Chicago (arquitectura)|''Escola de Chicago'']] d'arquitectura per a les preses de la ciutat, a més dels decorats de la ciutat subterrània, el robot (personatge ade la pel·lícula que és una metàfora de la mecanització de la humanitat) és considerat com una de les imatges més recognoscibles de l'''art déco''.

Fitxer:RevistaArte VidaColombiana por Santiago Martinez.jpg| Il·lustració de la revista vida 1940.

* Hillier, Bevis 'The World of Art Deco '' <nowiki/>' New York:1971--E.P. Dutton & CO., Inc.''

* [http://www.laberintos.com.mx/artdeco2.html Treball sobre Art déco] {{es}}.

* [http://colleccions.cdmae.cat/catalog?utf8=%E2%9C%93&source_=search&q=art+deco&search_field=catalogador&locale=ca&results_view=true&f&#x5B;collection_type_facet&#x5D;&#x5B;&#x5D;=Cartells&x=0&y=0 Exemples de cartells estil Art Déco del fons de la col·lecció del Centre de Documentació i Museu de les Arts Escèniques (MAE)].