Eileen Gray: diferència entre les revisions

'''Eileen Gray''' ([[Enniscorthy]] ([[Comtatcomtat de Wexford]]), [[9 d'agost]] dedel [[1878]] – [[París]], [[31 d'octubre]] dedel [[1976]]) va ser una artista de la [[laca]], [[disseny|dissenyadora de mobles]], d'[[interiorisme|interiors]] i [[arquitectura|arquitecta]] [[Irlanda|irlandesa]], ben coneguda per incorporar el treball de la laca amb luxe, del moviment artístic [[De Stijl|''De Stijl'']]. Va ser una de les primeres dones reconegudes internacionalment.

Dos dels seus projectes arquitectòniques han estat reconeguts oficialment com a monuments històrics. La Villavil·la «Tempe a Pailla» classificada el 1990<ref>{{ref-web|url=http://www.culture.gouv.fr/public/mistral/merimee_fr?ACTION=CHERCHER&FIELD_1=REF&VALUE_1=PA00080938 |títol=Monuments historiques; Label XXe Ref. PA00080938|editor=Base Mérimée, ministère français de la Culture |llengua=francès|consultat=14 de gener de 2013}}</ref> i «E 1207» des de l'any 2000.<ref>{{ref-web|url=http://www.culture.gouv.fr/public/mistral/merimee_fr?ACTION=CHERCHER&FIELD_1=REF&VALUE_1=PA00080824 |títol=Monuments historiques; Label XXe Ref. PA00080824|editor=Base Mérimée, ministère français de la Culture |llengua=francès|consultat=14 de gener de 2013}}</ref> També ha estat reconegut el seu treball com a dissenyadora a la Villavil·la «Marie-Laure-de-Noailles», on va treballar al costat de [[Robert Mallet-Stevens]] i [[Pierre Chareau]].<ref>{{ref-web|url=http://www.culture.gouv.fr/public/mistral/merimee_fr?ACTION=CHERCHER&FIELD_1=REF&VALUE_1=PA00081651 |títol=Monuments historiques; Label XXe Ref. PA00081651|editor=Base Mérimée, ministère français de la Culture |llengua=francès|consultat=14 de gener de 2013}}</ref>

Kathleen Eileen Moray neix a la casa familiar (Brownswood), a Enniscorthy (Comtatcomtat de Wexford), Irlanda, l'agost dedel 1878. La seva família li va canviar el nom pel de ''Gray'' el 1893, després que la seva mare, Lady Eveleen Pounden, heretés un títol de noblesa d'un oncle seu escocès, convertint-sei es convertís en la baronessa Gray.{{sfn|Constant|2003|p=8}} EssentCom que era la més jove de cinc germans, Eileen va passar la seva infància entre les diverses cases familiars a Irlanda i la residència de Londres. Va heretar de la seva mare l'interès i el bon gust per la [[decoració]], així com l'esperit d'aventura del seu pare, el pintor James Maclaren Smith, a qui va acompanyar en diversos viatges a [[Itàlia]], [[Alemanya]] o [[Suïssa]].<ref name= desing>{{ref-web|url=http://designmuseum.org/design/eileen-gray|títol= Eileen Gray Architect + Furniture Designer (1878-1976) |editor=Design Museum Collection |consulta= 14 de gener de 2013|llengua=anglès}}</ref>

Igual que moltes dones de la seva classe social, Gray va rebre una educació formal; i a part dels períodes intermitents d'estudi en un internat a [[Dresden]], Alemanya, va ser educada des del principi per institutrius. Va fer la seva primera visita a [[París]] el 1900, en acompanyar la seva mare a l'[[Exposició Universal]].<ref name= soloarq>{{ref-web|url=http://www.soloarquitectura.com/arquitectos/eileen_gray.html|títol=Eileen Gray (Katheleen Eileen Moray)|editor= Solo arquitectura|consulta=14 de gener de 2013|llengua=castellà}}</ref> L'any següent, 1901, es va matricular en dibuix aen la Slade School of Fine Art de [[Londres]],{{sfn|Constant|2003|p=8}} i durant les visites que realitzava al [[Museu Victoria and Albert]] va desenvolupar la seva admiració pels treballs asiàtics de la laca. Aquest període d'aprenentatge li va servir per a independitzar-se de la seva família, decisió que es va veure precipitada a causa d'una sèrie de modificacions a la casa familiar d'Enniscorthy el 1885, transformada en una mansió d'estil victorià, canvi que va desagradar per complet a Eileen.

El 1902, es va establir temporalment a París per continuar els seus estudis de [[dibuix]] a l'[[Académie Colarossi]], juntament amb les seves amigues Bruce Kathleen i Jesse Gavin.<ref name= desing/> Les tres van ocupar una pensió aal la ruecarrer Barras, 7, a la vora de [[Montparnasse]]. Aviat, van ser transferides a l'[[Académie Julian]] a laal ruecarrer du Dragó, on l'ensenyament anava directament enfocat a la preparació dels estudiants per a ingressar a l'École des Beaux-Arts (Escola de Belles Arts). Durant aquest temps, Gray també va realitzar cursos d'estiu a [[Caudebec-en-Caux]] (Normandia), a càrrec de la pintora neozelandesa Frances Hodgkin. El 1905, torna a Londres a causa de la malaltia de la seva mare i continua els seus estudis a la mateixa Slade School of Art.<ref name= soloarq/>

Es va establir definitivament a París l'any 1906, en un apartament de ladel ruecarrer Bonaparte -a prop de l'[[abadia de Saint-Germain-des-Prés]]-, que va ocupar la resta de la seva vida. Durant el mateix any, començarien les relacions entre ella i el mestre de la laca japonès, Seizo Sugawara.<ref name= soloarq/><ref name= desing/>

Entre 1909 i 1912, visita diversos llocs, primer el [[nord d'Àfrica]], on aprèn tot sobre les artistes marroquines ade l'art del teixit, sobretot de la llana. Més tard, va viatjar a [[Amèrica]]; prenentprengué el tren de [[Nova York]] a [[San Francisco]], fenti féu escala al [[Gran Canyó]] i les [[Muntanyesmuntanyes Rocalloses]], [[Monterey]], [[Califòrnia]] i [[Seattle]], llocs d'obligatòria visita per a Gray. Va celebrar la seva primera exposició l'any 1913, mostrant alguns plafons decoratius al Saló des Artistes Décorateurs.<ref name= desing/>

En esclatar la [[Primera Guerra Mundial|Primera Guerra mundial]], Eileen condueix una ambulància a París durant els primers mesos dedel 1915. Va tornar a Londres amb Sugawara, obrinti obrí un estudi a [[Kensington i Chelsea|Chelsea]], per produir el seu mobiliari de disseny.<ref name= soloarq/> Però no va ser fins al 1922 quan, després de guanyar-se la reputació com laa primera artista europea del segle XX ena adaptar les tradicionals tècniques asiàtiques sobre l'ús de la laca en el disseny, que Gray va decidir obrir una botiga de decoració, «Jéan Désert», on va mostrar les seves catifes i dissenys de mobiliari, amb l'ajut de l'arquitecte Jean Badovi, amb el quequi va mantenir una relació profesionalprofessional i intimaíntima.<ref name= soloarq/><ref>{{ref-web|títol= Future worlds. As visionary as she was contrary, Eileen Gray ranks among the giants of modernism, thanks to just two buildings.|cognom= MacCarthy|nom= Fiona |data=2005 |url=http://www.guardian.co.uk/artanddesign/2005/sep/10/architecture|editor= The Observer|llengua=anglès|consulta=14 de gener de 2013}}</ref>

Va començar a projectar-se la seva pròpia casa d'estiueig als afores de [[Menton]], a la vora de [[Castelar (Provença)|Castelar]], que va estar acabada el 1934, i després d'això Gray va emprar molt del seude temps al sud de França. Va llogar un apartament amb vistes al port de [[Sant Tropetz]] com a refugi dels dies d'estiu i les creixents multituds de la [[Costacosta Blava]]. Malgrat l'augment de popularitat de la ciutat, va continuar visitant la zona en nombroses ocasions, construinti construí el seu darrer projecte, «Lóu Pérou» (1954-61), entre les vinyes de Chapelle-Ste-Anne, encara que París va continuar sent la seva principal residència.{{sfn|Constant|2003|p=229}}

Forçada a abandonar la costa francesa i exiliada durant la [[Segona Guerra Mundial|Segona Guerra mundial]], fuig a [[Lourmarin]], al departament de [[Vaucluse]]. Allà dissenya una casa per a Jean Badovici per a un terreny adquirit a [[Casablanca]]. Mentrestant, la seva llar de Menton, «Tempe a Pailla», és saquejatsaquejada i mig destruïtdestruïda per les tropes alemanyes i els constants bombardejos de la zona.<ref name= soloarq/>{{sfn|Constant|2003|pp=161-163}} L'any 1945, Menton és alliberat i Gray torna a Castelar i, en trobar la seva casa en penoses condicions, retorna a París. L'any 1972, la subhasta dels mobles de disseny del modista i col·leccionista Jaacques Doucet, aconsegueix redescobrir l'obra d'Eileen Gray.<ref>{{ref-web|url=http://www.authenticite.fr/actualite2.php?actu=191&page=1 |títol=Découvrir Eileen Gray (1878-1976)|editor=Authenticité |llengua=francès|consulta=14 de gener de 2013}}</ref> Durant l'any següent, s'organitzen exposicions retrospectives sobre el treball de Gray por elpel ''Royal Institute of British Architects'' i per l'''Architectual Leaque of New York''.{{sfn|Constant|2003|p=233}} El 31 d'octubre dedel 1976, Eileen Gray mor a París als 98 anys; les seves cendres són enterrades al [[cementiri Père Lachaise]].{{sfn|Constant|2003|p=233}}

L'emigrant anglo-irlandesaangloirlandesa va començar a experimentar directament amb l'[[arquitectura]] des dedel 1926, quan es va convertir en col·laboradora de l'arquitecte romanès Jean Badovici (1893-1956), qui li va conferir tot el seu coneixement aen la matèria.<ref name= soloarq/> Únicament nou de les obres de Gray i renovacions d'interiors es van portar a terme, i quatre d'ellesaquestes van ser atribuïdes a Badovici, donada la semblança d'estils, i encara el treball de Gray continua inspirant arquitectes i dissenyadors.

Més de 45 projectes es van trobar en el seu arxiu, molts dels quals només són representats per petits i simples esbossos i/o romanen formalment sense resoldre. No va deixar testimoni sobre les seves reunions amb clients; sens dubte, fins al final de la seva vida, Gray va negar que hagués tingut cap client. D'altra banda, per als seus dissenys més coneguts, dosdues cases que va projectar per a Badovici i per a ella respectivament, Gray va fer elaborar presentacions aportant a més a més nombroses fotografies. Va mostrar les seves intencions en un diàleg amb Badovici que va publicar en un article de ''L'Architecture Vivante'', amb referència a l'E.1027, la casa d'estiueig de [[Roquebrune-Cap-Martin|Roquebrune]], que va construir junt amb Badovici. Aquesta, junt amb el seu mobiliari, es van exhibir a París en el Saló d'Automne i l'Union des Artistes Modernes (UAM), grup de dissenyadors de la qual ella va ser membre fundadora. [[Le Corbusier]] va ser un fervent admirador de l'arquitectura de Gray.<ref name= desing/>

A causa de la seva extrema modèstia, Gray va romandre una mica allunyada dels seus contemporanis en les arts decoratives i arquitectura. AEn la indústria del disseny parisenca, va ser ben acollida per la seva producció d'articles moderns i vistosos per a una clientela pertanyent a l'elit social, dedicada tant a les demandes individuals de quantitats molt limitades, així com per les seves reproduccions per a producció massiva.

[[Fitxer:National Museum of Ireland.jpg|thumb|Museu Nacional d'Irlanda, on hi ha una exposició permanent de l'obra de d'Eileen Gray.]]

Després de la seva mort, l'obra d'Eileen Gray ha estat objecte d'exposicions pòstumes. Entre ellesaquestes, destaquen:

* 1994 ''Eileen Gray: An Architecte for all Senses'', a [[Harvard Graduate Scholl of Desing]] a [[Cambridge]].

* 1996 La mateixa exposició a [[Deutsches Architektur-Museum]] a [[Frankfurt del Main]].

* 2007 ''Eileen Gray une Importante Collection de soixante Œuvres Originales sur Papier'', seixanta projectes originals sobre paper ([[guaix]]os, [[collage|''collages'']]s i [[fotografia|fotografies]]) realitzades entre 1918 i 1950. [[Galerie Historismus]] de [[París]].

*2002 Després de la compra dels seus arxius, exposició permanent al [[Museu Nacional d'Irlanda]] a [[Dublín]].

*El Museu Victoria and Albert té dos plafons de l'època [[Art déco|''art déco'']].

== Obres Representativesrepresentatives ==

No es disposa d'una llista completa de les seves obres, ja que molts dels models i documentació gràfica van ser destruïts durant la [[Segona Guerra Mundial|Segona Guerra mundial]]. Aquells dels quequals es té constància són:

El seu treball va combinar laca i fustes rares, abstracció geomètrica i adorns japonesos. Això va atreure l'atenció de Jacques Doucet,<ref name= soloarq/> un colecccionista de ld'art que li va encarregar algunes peces i ella només va signar i va datar les creacions. Els seus dissenys interiors van generar molta lloança aen la premsa.<ref name= desing/>

*[http://www.museum.ie/en/exhibition/eileen-gray-introduction.aspx National Museum of Ireland: Eileen Gray {{en}}].

*[http://www.vam.ac.uk/contentapi/search/?q=Eileen+Gray&search-submit=Go Victoria and Albert Museum Dissenys d'obres {{en}}].

*[http://www.e-hermes.com.ar/designer/gray.htm Eileen Gray (1878-1976) {{es}}].