Ardiaca: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
q
 
m església (arquitectura)
Línia 1:
L''''ardiaca''' era el [[diaca]] principal d'una [[església (arquitectura)|església]].
 
Apareixen a partir del [[segle II]], en les primeres comunitats [[cristianisme|cristianes]], com a ajudants escollits pel mateix [[bisbe]].
 
Les funcions de l'ardiaca eren l'[[Administració financera|administració]] dels béns eclesiàstics i l'atenció als malalts, encara que posteriorment, amb l'augment de comunitats i amb la popularització d'aquest càrrec, anirien assumint noves responsabilitats. Així, doncs, l'ardiaca va esdevindre l'ajudant i [[vicari]] del [[bisbe]], l'encarregat de l'[[educació]] dels [[clergue|clergues]], del control de la [[disciplina]] eclesiàstica i de l'[[Administració financera|administració]] de béns i patrimoni de la [[diòcesi]], amb poder judicial sobre els clergues. En moments de seu episcopal vacant, l'ardiaca era qui representava el [[bisbe]]. A més a més de totes aquestes funcions, als segles [[segle VIII|VIII]] i [[segle IX|IX]] també era l'encarregat de les visites pastorals.
 
[[Arnulf]], [[Bisbat de Vic|bisbe de Vic]], fou ardiaca de [[Barcelona]] abans de ser escollit per ocupar la seu [[Osona|osonenca]], just durant l'atac d'[[Almansor]] a la [[ciutat]].