Baptisteri de Sant Joan: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Removing Link FA template (handled by wikidata) |
mCap resum de modificació Etiqueta: nova fusió |
||
Línia 1:
{{fusió des de|Concurs de la porta nord del baptisteri de Sant Joan}}
[[Fitxer:Firenze.Baptistry06.JPG|thumb|right|250px|El baptisteri de Sant Joan]]
El '''baptisteri de Sant Joan''' (en [[italià]] ''Battistero di San Giovanni'') és un edifici religiós de [[Florència]], a la [[Toscana]] ([[Itàlia]]). Es creu que és l'edifici més antic de la ciutat, i és particularment famós pels seus tres conjunts de portes de [[bronze]], de considerable valor artístic. Es troba a la Piazza del Duomo, a l'oest de la catedral de [[Santa Maria del Fiore]]. Fins al [[segle XIX]], tots els ciutadans catòlics de Florència eren batejats en aquest baptisteri.
Linha 8 ⟶ 9:
== Exterior ==
El baptisteri té vuit costats iguals amb un de rectangular agregat al costat oest. Aquesta forma octagonal simbolitza els vuit dies que passen fins a la [[Resurrecció
Els costats, originalment de [[Gres (geologia)|gres]], estan revestits de [[marbre blanc de Carrara]] modelat geomètricament, amb marbre verd de [[Prato]] incrustat i modelat en estil romà entre els anys [[1059]] i [[1128]]. Les pilastres a cada cantonada, originalment de pedra grisa, van ser decorades amb marbre blanc i negre en un disseny zebrat, realitzat per [[Arnolfo di Cambio]] el [[1293]].
L'estil d'aquesta església serviria com a patró i influiria molts arquitectes, tals com [[Leone Battista Alberti]], en el seu disseny d'esglésies d'estil romà a la Toscana. L'exterior també es troba ornamentat amb una certa quantitat d'estàtues d'[[Andrea Sansovino]] (sobre la Porta del Paradís), [[Giovan Franceso Rustici]], [[Vincenzo Danti]] (sobre la porta del cantó sud) i d'altres.
Linha 48 ⟶ 49:
== L'interior ==
L'interior del baptisteri, molt vast, fa pensar en el [[Panteó de Roma]] i és una mica fosc, amb la llum que entra a través de les petites finestres i del [[llanternó]] de dalt de tot. Està dividit en dues parts: la més baixa, amb columnes i pilastres, i la superior, amb un [[deambulatori]]. Els florentins van esmerçar molts diners en la decoració interior de les parets, revestides de marbre blanc i negre amb dissenys geomètrics. Els nínxols estan separats per columnes monolítiques de [[granit]]. El revestiment de marbre de l'interior es va començar a fer a la segona meitat del [[segle XI]]. L'[[absis]] rectangular fou revestit també amb mosaics el [[1225]].
[[Fitxer:Florenca133b.jpg|thumb|Sostre de mosaic amb la representació del Judici Final]]
Allotja el fastuós [[Tomba de l'antipapa Joan XXIII|monument funerari de Baldassare Coscia]], l'[[antipapa]] [[Joan XXIII de Pisa|Joan XXIII]], que va morir a Florència el [[1419]]. El projecte fou de [[Donatello]] i el seu aprenent [[Michelozzo Michelozzi]], i conté una estàtua daurada, amb el rostre que mira cap a l'espectador, reposant damunt el llit, aguantat per lleons, sota un dosser de cortines daurades. També hi ha, a l'interior del baptisteri, un dels primers [[baldaquí|baldaquins]] del [[Renaixement]].
El terra també és de mosaic, començat el [[1209]], i mostra complicats motius geomètrics. La pica baptismal, prop de la porta sud, s'hi va instal·lar el [[1658]], tot i que probablement és molt més antiga, i va substituir l'antiga font octagonal del [[segle XII]] que ocupava el centre del baptisteri i que va fer treure el [[1571]] el [[
Però el que sobretot destaca dins el baptisteri és el magnífic sostre de [[mosaic]], realitzat per diversos artistes [[venècia|venecians]] desconeguts (entre els quals possiblement [[Cimabue]] i [[Gaddo Gaddi]]) el [[1225]]. Representa el [[Judici Final]], amb escenes de càstigs espantosos que recorden les obres de l'artista [[flandes|flamenc]] [[Hieronymus Bosch]]. El [[Dante Alighieri|Dant]] va créixer contemplant els mosaics i, tot agafant-los com a base, va crear moltes de les escenes que narra a l'[[Infern (La Divina Comèdia)|Infern]] de ''[[La Divina Comèdia]]''. El mateix Dant fou batejat aquí dins, igual com molts dels membres de la família [[Mèdici]].
| |||