L'idioma sorotàptic oEl '''sorotapte''' (del —del grec σορός, (''sorós)'' 'urna funerària' i θαπτός (''thaptós)'' 'enterrat')— és el nom donat a una [[Llengües indoeuropees|llengua indoeuropea]] antiga presumiblement parlada a la part oriental de la [[Península Ibèrica]]. El terme va ser encunyat per [[Joan Coromines i Vigneaux|Joan Coromines]] per tal de referir-se a la presumpta llengua dels [[Cultura dels camps d'urnes|pobles dels Campscamps d'Urnesurnes]] que ocupaven la península durant l'[[Edat del Bronze]]. Les evidències de la llengua serien de tipus [[Toponímia|toponímic]], que apunten cap a una llengua indoeuropea precélticapre-cèltica.
Coromines va fer servir el concepte per tal d'explicar algunes paraules problemàtiques presents a les [[llengües romàniques]] de la Península Ibèrica. Aquest autor va identificar la llengua amb les tauletes de plom datades cap al [[Seglesegle II aC|segle II]] a. C., trobades als [[Banys d'Arles]], al [[Vallespir]]. Aquestes inscripcions inclouen algunes paraules llatines a més d'altres ni llatines ni celtes que Coromines va considerar relacionades amb l'indoeuropeu.<ref>Coromines, 1976, ''Els ploms sorotàptics d'Arles'', 1976, pp.142-216</ref><ref>Brill, 2008, p. 50{{text imprecís}}</ref>
== Referències ==
Línia 9:
* Glanville Price, editor. 2000. ''Encyclopedia of the Languages of Europe''.
* Cancik, Schneider,& Salazar, eds. 2008. Brill's New Pauly: ''Encyclopaedia of the Ancient World. Brill.''
