Llac Albano: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot inserta {{Commonscat}} |
ampliació |
||
Línia 1:
{{Llac
| nom = Llac Albà
| foto = Panoramica Lago Albano.jpg
| mida foto = 270px
| peu = nom italià:'''''Lago Albano'''''
| mapa =
| país = [[Itàlia]]
| regió = [[Laci]]
| província = [[Província de Roma|Roma]]
| localització =
| coordenades = {{coord|41|45|N|12|40|E|type:waterbody_region:IT|display=title,inline}}
| superfície = 6
| longitud = 3,5
| amplada = 2,3
| capacitat = o,468
| conca =
| altitud = 293 m
| costa =
| profunditat = 168 m
| prof. mitjana =
| tipus = [[llac#Tipus de llacs segons el seu origen|volcànic]]
| afluents =
| desaigües =
| illes =
| ciutats =
| referència =[[https://ca.wikipedia.org/wiki/Portal:Geografia|Portal Geografia]]
}}
El '''Llac Albà''', també anomenat '''''Llac de Castelgandolfo''''', és un menut llac volcànic al sud de [[Roma]], a [[Itàlia]]. De forma quasi perfectament oval, té una superfície de 6 km² i una màxima profunditat de 170 metres. Administrativament pertany a la localitat de [[Castel Gandolfo]]. Va ser seu olímpica el 1960.
==Morfologia==
El Llac Albà té una forma singular en el paisatge dels [[llac de cràter|llacs volcànics]]. Aquests generalment són circulars i tenen pendents suaus formades per anells concèntrics de pedra volcànica, per exemple: el [[llac de Bolsena]], el de [[llac de Bracciano|Braciano]], o com els llacs eixuts de la [[zona volcànica del Laci]], que són el [[Vallericcia]], la Vall Marciana i el Llac de Pavona. L'Albà, en canvi, té forma oval, amb un eix major en direcció NO-SO, les seves vessants són escarpades al sud i més suaus cap al nord.{{sfn|Davoli|Del Monte|De Rita|Fredi|1999|p=11-28}}
Aquesta forma anòmala és conseqüència de l'origen complex del cràter del què procedeix, ja que hi van haver almenys cinc explosions en moments diferents. Per cert, fins i tot el [[llac de Nemi]], en molts aspectes considerat "bessó" de l'Albà, té una forma característica però al mateix temps diferent, ja que en aquest cas van ser almenys dues les explosions que el van originar. {{sfn|Davoli|Del Monte|De Rita|Fredi|1999|p=11-28}}
[[Fitxer:The British Library - Rome - Emissairio Lago di Albano.jpg|thumb|280px|L'emissari artificial del llac Albà en una publicació del 1820]]
La progressiva inclinació de les parets del cràter accentuada cap al sud, s'explica per la intersecció entre l'explosió i el flux de lava que recobreix produït per una [[caldera volcànica|caldera]] molt més gran, el punt anomenat de les Faete. En el nord, però l'explosió va expulsar menys material i es va formar amb només els fluxos de lava d'altres sortides.{{sfn|Davoli|Del Monte|De Rita|Fredi|1999|p=11-28}}
L'Albà tenia un emissari artificial, però ja no està actiu. La superfície de l'aigua està a uns tres-cents [[msnm]]. Des de la [[dècada del 1960|dècada dels seixanta]] fins al [[2014]], el nivell de les aigües ha baixat 5 metres. El fenomen (que també afecta al llac de Nemi) s'ha atribuït a causes naturals i al consum humà: per ser una zona molt habitada i pel desenvolupament de l'agricultura intensiva, que han suposat una sobreexplotació de l'aqüífer albà.
==Clima==
El clima a l'entorn d'aquest llac és molt humit i sensiblement més fred que el de la propera localitat de Castel Gandolfo a causa del fenomen de la [[inversió tèrmica]].
La riba més plujosa és probablement la de l'est ja que es veu afectada per les [[nuvolada orogràfica|nuvolades]] provinents de l'oest que no poden remuntar els seus flancs. La riba oest es veu afectada pels vents que durant la tardor bufen procedents d'aquella banda, però sobretot per fortes ràfegues del [[xaloc]], un vent que pot arribar a crear onatge de [[Escala Douglas|força 3]] (Escala Douglas).
[[Fitxer:Lac Albano et Mont Cavo.JPG|thumb|200px| El [[Mont Cavo]] ( l'antic ''Mons Albanus''), domina el llac per l'est.]]
Des de l'abril del [[1995]] fins a finals del [[2001]] va estar activa una estació pluviomètrica situada a 436 metres d'altitud, col·locada per l'Oficina Hidrogràfica de Roma;<ref>Informació de la Oficina Hidrogràfica de Roma [http://www.idrografico.roma.it/ Regione Lazio]</ref> quant a temperatures i vents, es fan servir els mesuraments de les estacions properes com la d'Ariccia Catena, que és comparable perquè està afectada també pel fenomen de la inversió tèrmica.
El novembre del [[2011]] es va instal·lar a la vora oest del llac una estació meteorològica, a una altitud de 295 metres.<ref>[http://www.meteocastelli.it/stazioni-meteo/stazione-meteo-del-lago-albano-e-di-castelgandolfo Estació meteorològica del llac Albà]</ref>
==Entorn natural==
El llac Albà constitueix des del punt de vista ambiental un microcosmos aïllat del paisatge circumstant. Tot i que antigament tenia un riu artificial per on desaiguava, com tots els llacs volcànics, l'Albà no disposa actualment d'emissari ni tampoc d'afluents que puguin garantir una renovació de l'aigua. El llac rep l'aigua només de la [[conca hidrogràfica]] resultant de les pluges i d'alguna font subterrània.
L'administració, després d'un període de descuit (després de la guerra), ha centrat l'atenció en intentar resoldre els problemes ambientals de la conca del llac d'Albà i el Nemi, revaloritzat per la seva importància botànica, arqueològica i històrica.
Un estudi recent realitzat per l'Institut de Sanitat va ser el responsable de la caracterització ecològica de l'hàbitat dins del Parc Regional dels ''Castelli Romani'', tenint en compte els paràmetres biològics, químics, hidrològics i dels ecosistemes.Els resultats obtinguts han mostrat una situació difícil. L'anàlisi del [[fitoplàncton]] ha permès el descobriment d'algunes espècies d'[[algues]] que, a més de ser un indicador de la contaminació orgànica, pertanyen al gènere dels productors de toxines.<ref>P. Formichetti, N. Rossi e L. Mancini, Le acque del Parco Naturale Regionale dei Castelli Romani (Roma), Rapporti ISTISAN 07/8, Roma: Istituto Superiore di Sanità, 2007, ISSN 1123-3117 [http://www.iss.it/publ/rapp/cont.php?id=2080&lang=1&tipo=5&anno=2007 Istituto Superiore di Sanità: Pubblicazioni: Rapporti ISTISAN]</ref>
Els bancs i les aigües del llac es van veure afectades per una greu contaminació l'any 2007 : saturació d'oxigen en l'aigua, ''[[escherichia coli]]'' i altres residus dissolts rebutjats en l'aigua, tot plegat van causar que durant aquell any no fos un lloc apte per al bany, cosa que ja ha quedat resolta.<ref>Agencia Regional per la protecció de l'Aigua [http://www.arpalazio.it/balneazione_2006_2011/balneazione.php?prov=ROMA&comune=castelgandolfo&lagoID=6&storico=1 Dades 2006-2011]</ref><ref>ARPA [http://www.arpalazio.gov.it/ambiente/acqua/dati/balneazione/balneazione.htm?prov=ROMA&comune=castelgandolfo&lagoID=6&storico=1 Dades 2011-2014]</ref><ref>Publicació de diari ''Il cafè'', 4 juny 2008, Chiara Rai, [http://win.parcocastelliromani.it/public/it/news/2008/doc/rassegna/080618/080604_il.caff%C3%A8.04.06.08.il.lago.albano.non.%C3%A8.inquinato.anzi.si.pdf Il lago Albano non è inquinato. Anzi sì,]</ref>
;Flora
La flora de l'entorn del llac Albà es compon d'arbres, arbustos i diferents tipus d'herbes. Els arbres que hi creixen són: l'[[alzina]], el [[til·ler]], el [[Carpí (gènere)|carpí]], l'[[avellaner]], el [[roure]], l'[[auró]], el [[vern]], l'[[om]] i el [[pollancre]]. Les plantes arbustives típiques de la zona són: el [[Laurus|llorer]], el [[freixe de flor]], el [[grèvol]], la [[ginesta]], l'[[arç blanc]], el [[saüc negre]], la [[ligustrum|troana]], el [[galzeran]] i el [[corneller mascle]]. Al sotabosc hi ha: [[ciclamen]], [[anemone]]s, [[Viola (gènere)|violes]], [[Ranuncle arvense|botons d'or]] i, de vegades, [[maduixa|maduixes]] i [[bolet]]s.{{sfn|Nisio|2008|p=75}}
;Fauna
[[Fitxer:Schedrin Albano.jpg|thumb|Pintura de [[Sylvester Shchedrin]], feta cap al [[1825]]]]
Pel que fa a la població animal, hi ha mamífers: [[eriçó comú|eriçons]], [[teixó|teixons]], [[vulpes|guineus]] i [[esquirol]]s. Entre les aus: el [[corb marí]], la [[fotja]], la [[polla d'aigua]], l'[[ànec collverd]] i en menor nombre els [[blauet]]s, així com les colònies de [[gavina|gavines]] no estacionals.{{sfn|Nisio|2008|p=75}}
La fauna de peixos, és també diversa. Les espècies autòctones són: el [[Rutilus rubilio|rutili]], el [[lluç de riu]], el [[Barbus tyberinus|barb]], [[squalius squalus]], l'[[anguila|anguiles]], la [[truita comuna]], la [[tenca]], el [[punxoset]] i el [[scardinius scardafa]]. Hi ha diverses espècies foranes introduïdes al llac: la [[carpa]], el [[peix sol]], l'[[Alosa agone|alosa]], la [[perca]] i fins i tot espècies d'aigua salada com la [[llissa llobarrera]], el [[joell]] i un petit crustaci anomenat ''[[palaemonetes Antennarius]]''.{{sfn|Nisio|2008|p=75}}
==Història==
===Primers assentaments===
El primer assentament humà a les ribes del llac Albà és un poblat fet de [[palafit]]s trobat el 1984 per haver quedat descoberta una part de la riba nord a causa del recent fenomen de la disminució d'aigua .<ref>Piera Lombardi, ''Il Corriere dellla sera'': [http://archiviostorico.corriere.it/2003/ottobre/19/riemerso_villaggio_preistorico_quattromila_anni_co_10_031019033.shtml È riemerso un villaggio preistorico di quattromila anni fa], 19 d'octubre del 2003</ref>Se'l coneix amb el nom de "Villaggio delle Macine", a causa d'algunes pedres de molí hi havien. La seva datació oscil·a des del segle XIX-XX a C fins a l'[[edat del bronze|Edat de Bronze Mitjana]] (segle XVII-XVI aC).<ref>Diari ''La Reppublica'' [http://www.repubblica.it/online/cultura_scienze/albano/albano/albano.html Riemerge dalle acque il villaggio delle macine], 26 de julil del 2001</ref><ref>Recull de notícies [http://www.parcocastelliromani.it/public/it/news/2009/doc/rassegna/upload/091106.pdf Lavori in corso al Villaggio delle Macine, in Punto a Capo online (06-11-2009)]</ref>
Aquest poblat seria atribuïble a l'estructura urbana de la mítica metròpoli -en el sentit etimològic- de la [[llatins|llatina]] [[Alba Longa]],{{sfn| Chiarucci|1984|p=39}} destruïda pels [[romans]] al voltant del segle VI a C, segons la tradició per [[Tul·li Hostili]].
===Època republicana===
Al voltant del [[395 aC]], en l'època en que [[República de Roma|Roma]] estava en guerra contra els [[Veïs]], es va construir un túnel de fugida que travessava les parets del cràter i que va servir com a emissari per desaiguar el llac en cas que superés el nivell de les vores. Es tractava d'una obra d'enginyeria hidràulica particularment interessant tenint en compte l'època en què es va fer. Segons [[Titus Livi]], la construcció d'aquest túnel va ser profetitzada per l'[[oracle de Delfos]]: la victòria dels romans contra els veïs només seria possible el dia en el què les aigües del llac fossin canalitzades i utilitzades per al reg dels camps.<ref>[[Titus Livi]], ''Ab Urbe Condita'', V, 15-16</ref> L'alçada de l'emissari és de 293 msnm, uns 70 m inferior al llac. El túnel fa 1.200 m de llargada, 1,20 m d'amplada, 2m d'alçada i desemboca en un indret anomenat "Le Mole" a sota de Castel Gandolfo.
En aquell temps el llac Albà es va convertir en la llar de nombroses vil·les suburbanes. S'han trobat, les restes de dues grans vil·les a la ''[[Via Apia|Via Appia Antica]]'', atribuïdes a [[Publi Clodi Pulcre]]{{sfn|Lugli|1915|p=15-32}} i l'altra a [[Pompeu]];{{sfn|Lugli|1915|p=33-47}} a més d'aquestes, s'han trobat diverses vil·les d'època republicana disseminades per la vora del llac i més enllà. Sabem per les fonts documentals que van tenir propietats al ''ager Albanus'' diversos personatges.{{sfn|Lugli|1915|p=7-14}}
===Època imperial===
Totes les vil·les i propietats van caure d'una manera o altra, en el domini públic. Durant l'època d'[[August]] l'extraordinària concentració d'antigues vil·les particulars va esdevenir una sola propietat imperial anomenada ''Albanum Caesari''.{{sfn|Lugli|1915|p=57-68}} Allà es va construir una vil·la l'emperador [[Tiberi]], després ampliada per [[Cal·lígula]] i [[Neró]].{{sfn|Nibby|1848|p=78}} L'emperador [[Domicià]] va decidir que, en lloc d'ampliar i refer la residència dels cèsars, més valia construir una de nova, de cara al llac amb un [[circ romà|hipòdrom]] i un [[teatre romà|teatre]] al costat.{{sfn|Lugli|1915|p=17}}
===De l'edat mitjana al segle XVIII===
[[fitxer:George Inness 001.jpg|thumb|200px|Pintura del Llac Albà, obra de [[George Inness]], [[1869]]]]
El llac és citat com a "possessio lacum Albanense" entre les propietats donades per l'emperador [[Constantí el Gran]] a la basílica de Sant Joan Baptista (probablement sigui el mateix edifici on està l'actual catedral de Sant Pancraç) sota el domini del [[papa Silvestre I]], una donació enregistrada al ''Liber Pontificalis''.<ref>''Liber Pontificalis'' [http://www.thelatinlibrary.com/liberpontificalis1.html XXXIV,30]</ref>No està clar fins a quin punt és fiable aquest document, però és molt probable que sigui cert, ja que se sap que en els primers segles de l'Edat Mitjana l'Església gestionava directament les terres a través de les institucions típiques romanes de ''patrimonia'' i ''domuscultae''.
El [[1233]] el llac i les propietats de la rodalia va ser traspassat, per mitjà de la [[butlla]] del [[papa Gregori IX]] a l'abadia de Santa Maria de Grottaferrata,{{sfn|Moroni|1844|p=155}} el poderós cenobi [[Orde Basilià Italià de Grottaferrata|basilià]] fundat per sant [[Nil de Rossano]] l'any [[1004]] gràcies a la protecció de la família noble romana dels [[Comtat de Tusculum|Comtes de Tusculum]]. Aquesta important família, que tenia el seu castell a l'antiga ciutat de [[Túsculum]], va protegir el monestir fent donacions de més propietats sota la seva àrea d'influència. Al segle XV [[Castel Gandolfo]] i [[Aricia]] formaven part dels seus dominis.<ref>Emanuele Lucidi, ''Memorie storiche dell'antichissimo municipio ora terra dell'Ariccia, e delle sue colonie di Genzano e Nemi'', [http://books.google.com/books?id=kTIBAAAAQAAJ&printsec=frontcover&dq=emmanuele+lucidi&hl=it#v=onepage&q&f=false p. 237-238]</ref>
Segons Gaetano Moroni, el llac va esdevenir propietat de la Cambra apostòlica. De fet, consta la venda per part d'aquesta institució al príncep polonès [[Stanislaw Poniatowski]], signat amb escriptura davant notari de Gregori el 22 de setembre del 1822.{{sfn|Moroni|1844|p=155}}
Els [[Poniatowski]] eren una família relacionada amb la reialesa, que van marxar de la seva terra durant el [[repartiment de Polònia]] i es van instal·lar a Itàlia. Les propietats del llac Albà, les van vendre després per establir-se a [[Florència]], al marquès Lorenzo Lezzani, un home que va assolir el seu títol nobiliari el [[1841]].<ref>{{ref-publicació|cognom=Alberto Crielesi|títol= Il Casino Poniatowski in Albano... e Don Miguel I, il "Re di Coppe"|publicació=I Nostri Paesi, Controluce|data=juny 2003|pàgina=6|url=http://www.controluce.it/notizie-old-html/giornali/a12n06/06-inostripaesi.htm}}</ref>
El [[1884]] la propietat del llac passà al [[Gallese|duc de Gallese]], Giulio Hardouin.<ref>{{ref-publicació|cognom=Antonio Venditti|títol=Una terrazza sul lago Albano - l'antica Villa del Cardinale|publicació=Specchio Romano|exemlar=224|data=juliol 2013|url=http://www.specchioromano.it/fondamentali/Lespigolature/2007/LUGLIO/Una%20terrazza%20sul%20lago%20Albano%20-%20l%E2%80%99antica%20Villa%20del%20Cardinale.htm}}</ref>Actualment és propietat de la província de Roma.
===El segle XX===
[[Fitxer:Lac Albano ouest.JPG|thumb|200px|La costa occidental del llac, amb l'estadi olímpic]]
A començaments del [[segle XX]], els pobles dels turons Albans es van posar de moda com a lloc de vacances a prop de Roma, i el llac va començar a experimentar alguns canvis radicals. A la vora nord del cràter es van començar a construir xalets, alineats a banda i banda de la carretera nacional 216 Maremmana III entre [[Marino]] i [[Castel Gandolfo]]; durant aquell temps la nova urbanització va ser anomenada "Castel Marino" i ara es coneix simplement com "Villini" . El [[1889]] la zona del llac va ser travessada per la línia de [[ferrocarril]] Roma-Albano, amb dues parades: una estació (avui en desús) a la urbanització, i l'estació de Castel Gandolfo.
Els arqueòlegs i estudiosos van començar a interessar-se en l'estudi sistemàtic de les antiguitats del llac. Giuseppe Lugli, arqueòleg i professor de la [[Universitat de Roma La Sapienza]] especialitzat en Topografia de l'antiga Itàlia, es va graduar el [[1913]] amb una tesi sobre la [[vil·la de Domicià]], que va ser el primer estudi sistemàtic d'aquest monument. Va continuar els seus estudis de la zona almenys fins al [[1922]], incloent el [[1919]] el primer vol de reconeixement de la zona arqueològica del llac, a bord del [[dirigible]] "[[Roma(dirigible)|Roma]]" de la [[Regia Aeronautica]].<ref>Antonio Maria Colini, [http://www.inasa-roma.it/pdf/Colini%20Ricordo%20di%20Giuseppe%20Lugli.pdf?token=90998190a2396300a8aff18a2ab6dff94255c132 Ricordo di Giuseppe Lugli]</ref>
Durant els [[Jocs Olímpics d'estiu de 1960]], el llac Albà va ser la seu de les competicions de [[Rem (esport)|rem]] i es van construir les instal·lacions ordenades pel [[Comitè Olímpic Nacional Italià|CONI]]: la plataforma de sortida , l'estructura d'arribada i els edificis annexes, a més una carretera (l'estatal 140 del llac olimpic) i un [[telefèric]] (que va estar en funcionament fins el 1974).<ref>[http://www.ilmamilio.it/m/it/attualita/primo-piano/17610-la-funivia-di-castel-gandolfo-dopo-la-funicolare-di-rocca-un-altro-sogno-quasi-impossibile.html La "funivia" di Castel Gandolfo: dopo la funicolare di Rocca un altro sogno. Quasi impossibile]</ref><ref>[https://it-it.facebook.com/pages/La-funivia-del-ristoro/105382042871895?sk=info&tab=overview La funivia del ristoro]</ref>
El [[1966]] es va iniciar la construcció de l'església de la Mare de Déu del Llac, un lloc de culte catòlic projectat per Francesco Vacchini, per voluntat del [[papa Pau VI]], el qual la va consagrar estant ja malalt, el 25 d'agost del 1977.<ref>{{ref-llibre|cognom=Ticconi|nom=Dimitri|títol="Chiese della diocesi di Albano"|pàgines=64|lloc=Roma|any=1999}}</ref>
==Municipis==
* [[Castel Gandolfo]]
* [[Albano Laziale]]
* [[Aricia]]
* [[Rocca di Papa]]
* [[Marino]]
==Monuments i llocs d'interès==
Destaquen algunes esglesies però sobretot les restes arqueològiques:
* Església de la Mare de Déu del Llac
* ''Villaggio delle Macine'', el poblat dels palafits
* Els túnels de l'emissari artificial
* Un [[nimfeu]] [[dòric]]
* El [[nimfeu del Bergantino]]
==Navegació==
El llac Albà no presenta dificultat per a la navegació. Hi ha diferents clubs nàutics en els què s'hi poden llogar barques de pedals o bots de rem: ''Circolo Vela Castel Gandolfo'' i ''Vela Cantó''.<ref>[http://www.velacastelgandolfo.it/ Circolo Vela Castel Gandolfo] i [http://www.velailcantone.it/ Circolo Vela il Cantone]</ref>També es practica surf de vela i piragüisme.
Els elements a considerar són: la presència d'algues fines a la superfície de l'aigua en les proximitats d'algunes parts de la costa i el vent que és molt variable en intensitat o direcció (ràfegues).
També hi ha un vaixell elèctric que porta els turistes en visites guiades al llarg de les ribes del llac. Estan absolutament prohibits els vaixells de motor.<ref>Reglament de la navegació als llacs e Nemi i Albà [http://www.parcocastelliromani.it/public/it/servizi/doc/acque/Regolamento_Autodisciplina_Laghi.pdf Resolució del consell directiu nº54] del 27 de novembre del 2007</ref>
==Lloc d'inspiració ==
El lloc va inspirar pensaments de pau al [[Papa Pius II]] (1405-1464), qui els va deixar escrits en els seus ''Comentarii''.
També ha estat un lloc plasmat en pintura per diversos artistes:[[John Robert Cozens]], [[Jakob Philipp Hackert]], [[Jean-Baptiste Camille Corot]], [[Sil'vestr Feodosievič Ščedrin]], [[Oswald Achenbach]], [[George Inness]].
{{Commonscat|Lake of Albano}}
==Referències==
{{referencies|2}}
==Bibliografia==
*{{ref-publicació|cognom= Chiarucci|nom=Pino|títol=La civiltà laziale e gli insediamenti albani in particolare|publicació="Il Lazio Antico", actes del curs d'arqueologia del ''Museo civico di Albano Laziale'' (1982-1983)|any=1984}}
*{{ref-llibre|cognom=Coarelli|nom=Filippo|títol="Guide archeologiche Laterza - Dintorni di Roma"|lloc= Bari-Roma|editorial=Casa editrice Giuseppe Laterza & figli|any= 1981}}CL 20-1848-9
*{{ref-publicació|cognom=Davoli|nom=L|cognom2=Del Monte|nom2=M|cognom3=De Rita|nom3=D|cognom4=Fredi|nom4=P|títol=Geomorphology and tectonics in the Roccamonfina Volcano (Campania, Central Italy)|publicació=Zeitschrift für Geomorphologie N. F|exemplar=suplement 114|any=1999}}
*{{ref-llibre|cognom=De Rita|nom=Donatella|títol="Caldere e crateri"|editorial=Università degli studi Roma Tre|url=http://www.igmi.org/pubblicazioni/atlante_tipi_geografici/pdf/72.pdf}}
*{{ref-llibre|cognom=Lugli|nom=Giuseppe|títol="Le antiche ville dei Colli Albani prima dell'occupazione domizianea"|lloc=Roma|editorial=Loescher|any=1915}}
*{{ref-llibre|cognom=Nibby|nom=Antonio|títol="Analisi storico-topografico-antiquaria della carta de' dintorni di Roma", volum I|lloc=Roma|editorial=Tipografia delle Belle Arti|any=1848}}
*{{ref-llibre|cognom=Nisio|nom=Granziano|títol="Dalla leggendaria Alba Longa a Castel Gandolfo"|lloc=Castel Gandolfo|editorial=Il Vecchio Focolare|any=2008}}
*{{ref-llibre|cognom=Moroni|nom=Gaetano|títol="Dizionario di erudizione storico-ecclesiastica", voum V|lloc=Venècia|editorial=Tipografia Emiliana|any=1844}}
*{{ref-llibre|cognom= Petrillo|nom=Saverio|títol="I papi a Castel Gandolfo"|lloc=Velletri|editorial= Edizioni Tra 8 & 9|any= 1995}}
*Armando{{ref-llibre|cognom= Ravaglioli|nom=Armando|títol="Alla scoperta del Lazio"|lloc=Roma|editorial=Newton Compton Editori|any= 1995|isbn=88-7983-940-3}}
[[Categoria:Llacs d'Itàlia|Albano]]
| |||