Berenguer I d'Itàlia: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
afegeixo plantilla |
mCap resum de modificació |
||
Línia 26:
| esposa 2 = Anna
| esposa 3 =
| descendència = [[
| casa reiale =
| dinastia = Unrochingi
| pare =[[
| mare =[[
| signatura =
| escut =
}}
'''Berenguer de Friül''' ([[Cividale del Friuli]], [[845]] – [[Verona]], [[7 d'abril]] del [[924]]) va ser [[Marca de Friül|marquès de Friül]] ([[874]]-890/ 896), [[rei d'Itàlia]] (com '''Berenguer I
[[Fitxer:Berengar I of Italy.jpg|thumb|dreta|'''Berenguer de Friül''']]▼
▲'''Berenguer de Friül''' ([[Cividale del Friuli]], [[845]] – [[Verona]], [[7 d'abril]] del [[924]]) va ser marquès de Friül ([[874]]-890/ 896), rei d'Itàlia (com Berenguer I) (887-924) i emperador (915-924)
==
▲[[Fitxer:Berengar I of Italy.jpg|thumb|dreta|'''Berenguer de Friül''']]
Tercer fill d'[[Eberard de Friül|Eberard]] i de la princesa Gisela, filla de l'emperador [[Lluís el Pietós]], era germà d'[[Unroch III de Friül]]. Era d'
* Berta (?-952), abadessa de San Salvadora a Brescia▼
* Gisela (880-915), casada amb Adalbert d'Ivrea. ▼
== Marquès de Friül ==
Quan el seu germà gran [[Unroch III de Friül|Unroch de Friül]] va morir l'any [[874]], Berenguer va ser designat per succeir-lo com a [[Marca de Friül|marquès de Friül]]. D'aquesta manera va ocupar un lloc clau dins l'[[Imperi Carolingi]], donat que la Marca feia frontera amb els croats i els eslaus que eren una constant amenaça per la península Itàlica. Berenguer es va convertir en un canal important entre els habitants de Friül i l'Emperador i perquè aquest pogués exercir la seva autoritat sobre el territori. Fins i tot va tenir influència a l'església de Friül. L'any [[884]] va intervenir junt amb l'emperador en l'elecció de Haimo com a bisbe de [[Belluno]].
Quan l'emperador [[Lluís II el Jove|Lluís II]], que també era Rei d'Itàlia, va morir el 875, havent acordat amb [[Lluís el Germànic]] que el succeiria el fill gran del monarca alemany, Carlemany, [[Carles II el Calb|Carles el Calb]], rei de França Occidental, va envair la península i es va coronarrei d'Itàlia i emperador. [[Lluís el Germànic]] va enviar primer [[Carles III el Gras]], el seu fill més jove, i després Carlemany, al capdavant d'exèrcits nodrits de nobles italians conduïts per Berenguer, per tractar de recuperar el regne d'Itàlia. No ho van aconseguir fins a la deposició de Carles III el Gras l'any [[877]]. Sembla que la proximitat entre la [[Marca de Friül]] i [[Baviera]], que era governada per Carlemany sota la tutela del seu pare, van facilitar la cooperació.
Linha 58 ⟶ 60:
Després de la treva, [[Arnulf de Caríntia|Arnulf de Germània]] va enviar tropes per envair Itàlia a través de [[Friül]]. Berenguer, amb la finalitat d'evitar la guerra, va enviar ambaixadors perquè es reunissin amb Arnulf. Aleshores ell mateix es va reunir amb Arnulf a [[Trento]] un dia entre novembre i Nadal. Arnulf li va permetre a Berenguer conservar el [[Regne d'Itàlia (Edat Mitjana)|Regne d'Itàlia]] a canvi que fos vassall seu i de cedir a Arnulf les viles de Navus i Sagus. L'exercit va tornar cap a Alemanya, però Arnulf es va quedar a passar el Nadal a Friül.
A principis de [[889]], Guiu va contraatacar i va derrotar Berenguer a la Batalla de Trebia i es va coronar rei d'Itàlia. Encara que havia estat remogut del tron, Berenguer va conservar la seva autoritat a la [[Marca de Friül]]. Malgrat que el Papa [[Esteve V]] hagués recolzat les aspiracions al tron d'Itàlia de Guiu, un cop mort [[Carles III el Gras|Carles el Gras]], li va retirar el seu suport i es va posar de part d'Arnulf. [[Arnulf de Caríntia|Arnulf]], per la seva part, era partidari de Berenguer i es diu que forjà una aliança amb [[Lluís III el Cec|Lluís de Provença]], [[Carles III de França]] i Berenguer en contra de [[Guiu III de Spoleto|Guiu]] i Rodolf de l'[[Alta
El [[893]], Arnulf va enviar el seu fill Zwentibold (fill il·legítim) a Itàlia. Aquest es va reunir amb Berenguer i junts van llençar un ofensiva que va arraconar Guiu a Pavia. Sembla que Guiu els va subornar i aquests van desaprofitar l'ocasió de derrotar-lo definitivament. El [[894]], Arnulf va dirigir un nou atac contra Guiu i junt amb Berenguer, van derrotar-lo a [[Bèrgam]] i van prendre el control de [[Pavia]] i [[Milà]]. Berenguer va marxar a la [[Toscana]] amb l'exèrcit d'Arnulf, quan de sobte el va abandonar i va tornar a [[Llombardia]]. Es va estendre el rumor que s'havia girat contra el rei i que havia tornat de la
Arnulf, que havia estat coronat emperador pel Papa [[Formós I]], va deixar Itàlia a càrrec del seu fill Ratold, però aquest aviat tornar a Alemanya a través del [[llac de Como]], deixant Itàlia sota el control de Berenguer, que va fer un pacte amb [[Lambert II de Spoleto|Lambert]], fill i successor de [[Guiu III de Spoleto]]. Berenguer i Lambert es van reunir a Pavia i van acordar repartir-se el regne. Berenguer rebria la part oriental delimitada pels rius [[Adda]] i [[Po]]. Segons el cronista [[Liutprand]] de [[Cremona]], des d'aleshores els italians sempre van patir sota dos monarques. Per assegurar el compliment de l'acord, Lambert es va comprometre a casar-se amb Gisela, filla de Berenguer.
La pau no va durar massa temps. Berenguer va reunir un exèrcit i va avançar cap a Pavia, però Lambert el va derrotar a [[Borgo San Donnino]] i el va fer presoner. Uns dies després, el [[15 d'octubre]] de [[898]], Lambert moria. Berenguer va quedar lliure i prengué el control de tot el regne convertint-se de nou en rei únic.
Linha 73 ⟶ 75:
== Emperador ==
El gener de 915, el Papa [[Joan X]] va intentar forjar una aliança entre Berenguer i els nobles italians amb l'esperança de poder fer front a l'amenaça dels sarraïns al sud d'Itàlia. Berenguer no va poder enviar tropes, però després de la batalla del Garigliano, on els sarraïns van ser derrotats, Joan X]va coronar Berenguer emperador a Roma al desembre d'aquell mateix any. Berenguer va haver de tornar immediatament al nord, on el Friül encara es trobava sota l'amenaça dels hongaresos.
Com a emperador, Berenguer va voler intervenir en els assumptes de fora del [[Regne d'Itàlia (Edat Mitjana)|regne d'Itàlia]]. Fins i tot va participar en un elecció episcopal de la [[bisbat de Lieja|diòcesi de
En els seus últims anys de regnat, la seva esposa va ser acusada d'infidelitat, un càrrec força comú en aquells temps contra les dones dels reis que es trobaven en declivi. Va ser enverinada i Berenguer es va tornar a casar amb Anna, filla de [[Lluís III el Cec|Lluís el Cec]] i possiblement neta de [[Lleó VI de Bizanci|Lleó VI]], l'emperador bizantí. El seu matrimoni va ser una temptativa de Lluís de fer prosperar els seus descendents i de Berenguer de legitimar el seu regnat amb un matrimoni amb la casa de Lotari, que havia governat Itàlia per pret hereditari des de l'any [[817]].
El [[915]], Berta, la filla gran de Berenguer, es va convertir en abadessa de [[San Salvatore]] de Brescia. L'any [[917]], Berenguer va donar al monestir el privilegi de construir fortificacions. Adalbert d'Ivrea, que havia estat casat amb Gisela, filla de Berenguer, fins a la mort d'aquesta, havia estat un dels principals rivals interns després del fracassat intent de Lluís de Provença de fer-se amb el regne. Entre els anys [[917]] i [[920]], va demanar ajut a [[Hug d'Arle]] per deposar Berenguer, oferint-li el tron. Hug va envair Itàlia junt amb el seu germà Bosso, avançant fins a Pavia, on Berenguer els va derrotar i sotmetre. Malgrat tot, els va permetre marxar lliurement d'Itàlia.
Descontents amb l'emperador, que havia cessat la seva política de privilegis i aliances entre famílies a favor del pagament a mercenaris hongaresos, alguns nobles italians, conduïts per Adalbert i molts bisbes, van oferir el tron a Rodolf II de l'Alta Borgonya l'any [[921]]. Fins i tot, Berenguer d'Ivrea, nét de l'emperador, es va sublevar incitat per Rodolf. Aleshores Berenguer es va retirar a [[Verona]] i va permetre que les seves tropes, formades per hongaresos, saquegessin el país. Joan, bisbe de Pavia, va rendir la ciutat a Rodolf l'any [[922]] i va ser saquejada pels hongaresos. El 29 de juliol del [[923]], les tropes de Rodolf, Adalbert i Berenguer d'Ivrea es van trobar amb les de Berenguer prop de [[Piacenza]] i les van derrotar a la batalla de Fiorenzuola. La batalla va ser decisiva i Berenguer va ser destronat de facto i substituït per Rodolf. Poc després Berenguer va morir assassinat per un dels seus propis homes, probablement instigat per Rodolf.
▲* Berta (?-952), abadessa de San Salvadora a Brescia
▲* Gisela (880-915), casada amb Adalbert d'Ivrea.
{{SacreImperi}}
{{Autoritat}}
{{ORDENA:Berenguer I D'Italia}}
[[Categoria:Emperadors d'Occident carolingis]]
[[Categoria:Reis francs d'Itàlia]]
| |||