Camille Chautemps: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
polint traducció |
+ Ref |
||
Línia 1:
[[Fitxer:Chautemps 1925.jpg|thumb|'''Camille Chautemps''']]
'''Camille Chautemps''' ([[París]], [[1 de febrer]] de [[1885]] - [[Washington DC]], [[1 de juliol]] de [[1963]]) fou un polític radical francès de la Tercera República, tres vegades president del Consell (Primer Ministre).
== Formació ==
Després d'obtenir la llicenciatura a la facultat de Dret, inicià una llarga carrera política, es va convertir en alcalde de [[Tours]], el 1912, i fou diputat radical el 1919. Entre 1924 i 1926, se situà en el centreesquerra, participà en els governs de coalició d'[[Édouard Herriot]], [[Paul Painlevé]] i [[Aristide Briand]], i es va convertir en President del Consell breument el 1930. De nou en els governs de centreesquerra en 1932-1934, va exercir com a ministre de l'Interior, i es va convertir en Primer Ministre de nou el novembre de 1933. Va renunciar als seus càrrecs el gener de 1934 com a resultat del [[cas Stavisky]].<ref>{{Ref-llibre |cognom=Baquiast |nom=Paul |títol=La Troisième République: 1870-1940 |url= |llengua=francès |editorial=L'Harmattan |data=2002 |pàgines=127-130 |isbn=}}</ref> Al govern popular de [[Léon Blum]], del Front de 1936, Chautemps va ser ministre d'Estat, i després va succeir Blum al capdavant del govern, des del juny 1937 fins març 1938.
Seguint el programa del Front Popular, va nacionalitzar els ferrocarrils i creà la [[SNCF]]. Va presentar la renúncia poc abans de l{{'}}''[[Anschluss]]'', i va servir d'abril de 1938 a 1940 com vice-President del Consell en els governs d'[[Édouard Daladier]] i [[Paul Reynaud]]. Com a membre del gabinet el 1940, va ser un dels primers a suggerir la rendició de França a l'Alemanya nazi. Tenia un ministeri en el govern de Vichy, però va trencar amb el govern de [[Philippe Pétain]] després d'arribar als EUA en missió oficial. Va viure als EUA durant la major part de la resta de la seva vida. Després de la [[Segona Guerra Mundial]], un tribunal francès el va condemnar en absència per col·laborar amb l'enemic.
== Referències ==
{{referències}}
{{commonscat}}
{{Autoritat}}
| |||