Llac Albano: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
ampliació |
Robot estandarditza i catalanitza referències, catalanitza dates i fa altres canvis menors |
||
Línia 31:
El Llac Albà té una forma singular en el paisatge dels [[llac de cràter|llacs volcànics]]. Aquests generalment són circulars i tenen pendents suaus formades per anells concèntrics de pedra volcànica, per exemple: el [[llac de Bolsena]], el de [[llac de Bracciano|Braciano]], o com els llacs eixuts de la [[zona volcànica del Laci]], que són el [[Vallericcia]], la Vall Marciana i el Llac de Pavona. L'Albà, en canvi, té forma oval, amb un eix major en direcció NO-SO, les seves vessants són escarpades al sud i més suaus cap al nord.{{sfn|Davoli|Del Monte|De Rita|Fredi|1999|p=11-28}}
Aquesta forma anòmala és conseqüència de l'origen complex del cràter del què procedeix, ja que hi van haver almenys cinc explosions en moments diferents. Per cert, fins i tot el [[llac de Nemi]], en molts aspectes considerat "bessó" de l'Albà, té una forma característica però al mateix temps diferent, ja que en aquest cas van ser almenys dues les explosions que el van originar.
[[Fitxer:The British Library - Rome - Emissairio Lago di Albano.jpg|thumb|280px|L'emissari artificial del llac Albà en una publicació del 1820]]
La progressiva inclinació de les parets del cràter accentuada cap al sud, s'explica per la intersecció entre l'explosió i el flux de lava que recobreix produït per una [[caldera volcànica|caldera]] molt més gran, el punt anomenat de les Faete. En el nord, però l'explosió va expulsar menys material i es va formar amb només els fluxos de lava d'altres sortides.{{sfn|Davoli|Del Monte|De Rita|Fredi|1999|p=11-28}}
Línia 88:
===El segle XX===
[[Fitxer:Lac Albano ouest.JPG|thumb|200px|La costa occidental del llac, amb l'estadi olímpic]]
A començaments del [[segle XX]], els pobles dels turons Albans es van posar de moda com a lloc de vacances a prop de Roma, i el llac va començar a experimentar alguns canvis radicals. A la vora nord del cràter es van començar a construir xalets, alineats a banda i banda de la carretera nacional 216 Maremmana III entre [[Marino]] i [[Castel Gandolfo]]; durant aquell temps la nova urbanització va ser anomenada "Castel Marino" i ara es coneix simplement com "Villini"
Els arqueòlegs i estudiosos van començar a interessar-se en l'estudi sistemàtic de les antiguitats del llac. Giuseppe Lugli, arqueòleg i professor de la [[Universitat de Roma La Sapienza]] especialitzat en Topografia de l'antiga Itàlia, es va graduar el [[1913]] amb una tesi sobre la [[vil·la de Domicià]], que va ser el primer estudi sistemàtic d'aquest monument. Va continuar els seus estudis de la zona almenys fins al [[1922]], incloent el [[1919]] el primer vol de reconeixement de la zona arqueològica del llac, a bord del [[dirigible]] "[[Roma(dirigible)|Roma]]" de la [[Regia Aeronautica]].<ref>Antonio Maria Colini, [http://www.inasa-roma.it/pdf/Colini%20Ricordo%20di%20Giuseppe%20Lugli.pdf?token=90998190a2396300a8aff18a2ab6dff94255c132 Ricordo di Giuseppe Lugli]</ref>
Durant els [[Jocs Olímpics d'estiu de 1960]], el llac Albà va ser la seu de les competicions de [[Rem (esport)|rem]] i es van construir les instal·lacions ordenades pel [[Comitè Olímpic Nacional Italià|CONI]]: la plataforma de sortida
El [[1966]] es va iniciar la construcció de l'església de la Mare de Déu del Llac, un lloc de culte catòlic projectat per Francesco Vacchini, per voluntat del [[papa Pau VI]], el qual la va consagrar estant ja malalt, el 25 d'agost del 1977.<ref>{{ref-llibre|cognom=Ticconi|nom=Dimitri|títol="Chiese della diocesi di Albano"|pàgines=64|lloc=Roma|any=1999}}</ref>
| |||