Regió de Frígia: diferència entre les revisions

[[Fitxer:Turkey ancient region map phrygia.gif|thumbnail|El nucli de Frígia (groc) i la major extensió aproximada del regneRegne frigi.]]

La Frígia Major, al centre de la península d'Anatòlia, tenia al nord [[Bitínia (regió)|Bitínia]] i [[Paflagònia]], a l'est [[Capadòcia]] i [[Licaònia]] (amb frontera a l'[[Halis]]), al sud [[Psídia]] i [[Cilícia]] (frontera amb les [[muntanyes del Taure]]) i a l'oest les muntanyes Tmolos i Messogis, però sense un límit gaire precís que la separavaseparés de [[Mísia (regió)|Mísia]], [[Satrapia de Lídia|Lídia]] i [[Cària]]. La part principal n'era la fèrtil vall del [[Sangarios]]. [[Iconium]] n'era la ciutat més oriental, i incloïa la regió al nord-oest d'aquesta ciutat amb el llac Tatta o de la Sal.

El país va passar als perses vers el [[546 aC]] i la major va formar la satrapia III de l'Imperi persa. La Frígia Menor va formar una satrapia coneguda pels grecs com a ''Frígia Hel·lesponticalespòntica'', i també ''satrapia de Mísia'', o ''Satrapia de Dascilios'', del nom de la seva capital.

El [[333 aC]], van passar ambdues a [[Alexandre el Gran]], que en va donar el govern a [[Antígon el borni|Antígon el Borni]]. En la primera divisió de l'imperi, el [[323 aC]], Antígon va conservar Frígia, a la qual es va afegir [[Lícia]] i [[Pamfília]]. Frígia Menor fou donada a Lleonat. El [[321 aC]], [[Perdicas d'Orèstia]] va donar Frígia Major i, probablement, també la Menor a [[Èumenes de Cardia]], però a [[Triparadiso]] Antígon fou ratificat en la possessió de Frígia Lícia i Pamfília, i Frígia Menor fou donada a Arrideu, però Antígon se'n va apoderar el [[319 aC]].

Vers el [[240 aC]], el dinasta de [[Pèrgam]] va derrotar els [[gàlates]], als quals va arrabassar territoris ade Frígia Menor i va agafar el títol reial. [[Antíoc III el gran|Antíoc III el Gran]] va reduir el domini de Pèrgam a la zona entre el ''Sinus Elaeus'' i la badia d{{'}}''[[Adramitium]]'', però després de la derrota del selèucida davant els romans a [[Magnèsia del Sipilos]] ([[191 aC]]), el rei de Pèrgam, aliat de Roma, va obtenir tota la Frígia Menor, Lídia, Frígia Major i potser altres territoris. Un d'aquests fou el districte que separava els seus dominis de Frígia menor de Bitínia, i que eren anomenats [[Mísia (regió)|''Mísia'']] i que Estrabó anomena com a [[Frígia Epicteta|''Frígia Epicteta'']]; la possessió d'aquesta zona va comportar una guerra entre [[Èumenes II de Pèrgam]] i [[Prúsies de Bitínia]] i, finalment, per decisió de Roma fou donat a Pèrgam, amb el nom de ''Frígia Epicteta''. Frígia (Major, Menor i Epicteta o Mísia) va passar a Roma a la mort del darrer rei, [[Àtal II de Pèrgam]], el [[133 aC]], en virtut del seu testament.

Justí i Appià diuen que, vers el [[127 aC]], Frígia fou donada a [[Mitridates V del Pont]] (no queda clar quina part de Frígia li fou donada), però a la seva mort, el [[120 aC]], li fou confiscada al seu fill [[Mitridates VI Eupator]] i "declarada lliure", que segurament vol dir que les ciutats foren reconegudes com a lliures dins l'aliança romana. Els romans la van dividir en districtes dins la província d'[[Àsia (província romana)|Àsia]], districtes dels quals tres (Laodicea, [[Apamea]], i [[Synnada]]) van ser incorporats el [[88 aC]] a la província de [[Cilícia]] per poc de temps, per retornar a la província d'Àsia i al cap d'uns anys retornar a Cilícia, fins al [[49 aC]], quan definitivament foren inclosos aen Àsia. La part sud del país, coneguda com a [[Frígia Parorios|''Frígia Parorios'']] i, en especial, les ciutats d'[[Apol·lònia de Frígia|Apol·lònia]], [[Antioquia de l'Orontes|Antioquia]] i [[Philomelium]], sembla que no van pertànyer pas mai a la província d'Àsia.