Rondalles mallorquines: diferència entre les revisions

Són notables per l'ingent treball de recopilació de folklore de l'autor i per haver-se publicat en el seu catalàmallorquí original en una època en la qual el seu ús no era pas ben vist a Espanya, per dir-ho de manera eufemística. La popularitat de la compilació fou tal que les rondalles s'arribaren a enregistrar i emetre's a la ràdio a partir de finals dels anys cinquanta fins a mitjans dels anys setanta. Fou un dels programes amb més gran succés de l'emissora, [[Ràdio Popular de Mallorca]]. Col·laborava al programa [[Francesc de Borja Moll]], que havia estat col·laborador d'Alcover. De nou s'ha de subratllar l'aspecte agosarat (per a l'època i context polític en què s'iniciaren les emissions) d'emetre un programa en català.

<li>En Juanet i elses set missatges</li>

<li>S'hermosuraHermosura del món</li>

<li>Sa fillafia desd'es carboneret</li>

<li>Es ca d'enEn Bua i es moix d'enEn Pejulí</li>

<li>ElsEs tres germans i elses nou gegants</li>

<li>Sa fillafia del Sol i de la Lluna</li>

<li>Es fillfii des pescador</li>

<li>Sa comtessaComtessa sense braços</li>

<li>Val mésmès matinejar que a missa anar?</li>

<li>Un pastor i un missermissér</li>

<li>Es consellsconseis del Rei Salomó</li>

<li>ElsEs filats</li>

<li>S'Hortolà de sS'Hort des Gabre</li>

<li>ElsEts amos de Son Sales, Son Saleta i Son Salí</li>

<li>Com ésès que ses mules llauren amb coixí i que no fan mulats</li>

<li>Com ésès que ses bous llauren sense coixí</li>

<li>Com ésès que delsdes tres Reis d'Orient des Betlem n'hi ha un amb barba blanca</li>

<li>Com ésès que a totes ses festes de la Mare de DéuDèu hi ha romanins florits</li>

<li>Com ésès que no troben nius de cega</li>

<li>Lo que feufèu la llagosta quan la Mare de DéuDèu i St. Jusep fugien cap a Egipte</li>

<li>Com ésès que diuen que es blat tétè la cara del Bon Jesús</li>

<li>Com ésès que tots elses dissabtes fa sol</li>

<li>Com ésès que ses serres entrescades serren millor</li>

<li>Com ésès que es capxeriganys duen corona</li>

<li>Sa mamà de Marcos</li>

<li>La Mare de DéuDèu i la senyora de Pilat</li>

<li>La VerònicaVerónica i Gamos, es seu homo</li>

<li>Com és que ses caderneres tenen plomes vermellesvermeis en es coll</li>

<li>Com és que ses esglésiesesglèsies solen estar giradas a ponent</li>

<li>Com és que ses dones tenen mésmès poc cervell que elsets homos</li>

<li>Lo que digué Noé com haguéhaguè escorxat es gat des suc de parra</li>

<li>De com DéuDèu allargà cent anys la vida a Noé perque duia s'idea tan forta de fer vina</li>

<li>Com és que elseets ametlers floreixen primer que tots ets arbres</li>

<li>Lo que li succeí a Sansó com li hagueren tallatstaiats es cabells</li>

<li>QuíQui era ell</li>

<li>De com es senyor de Sa Real hi anà perquèperque li fes una cançó</li>

<li>D'un glossadorglosador de la Muntanya que el volguè veure</li>

<li>D'un altre glossadorglosador que li demanà una cosa</li>

<li>De com l'amo de SonSo'n Suau, jugant, va perdre s'armada d'elsets anyells</li>

<li>D'un homo que havia perdut s'ase, i en Tià l'le hi tornà</li>

<li>Una glossadaglosada en elsets Hostals d'Algaire</li>

<li>De com va devertir ses espigoleres de SonSo'n Suau</li>

<li>De com estigà l'amo de SonSo'n Suau d'anar tant a la villa</li>

<li>Lo d'elsets Enegistes</li>

<li>De com anà amb dos mésmès a treure el tresor d'Artà</li>

<li>De com sa dona volguévolguè que conràs a compte seu</li>

<li>De s'escarada de segar que va prendre a SonSo'n Vaquer</li>

<li>Es pas des cuiróscuiros</li>

<li>ElsEts aglans, ses carabasses i Sant Pere</li>

<li>ElsEts al·lots de SonSo'n Porc (2 subt.)

<li>Com un se'n n'anà a confessar</li>

<li>S'hortolà de SonSo'n NetNèt</li>

<li>En quèqué consistiaconsistía el mal-bocí, i ses castes que n'hi havia</li>

<li>S'etsisament del senyorsen Toni Fum i esies seu ase</li>

<li>En Felet Cormena dòna mal -bocí a naNa Bet de SonSo'n Gatzella</li>

<li>En TòfolTofol Cormena etsisa ses mules de Na Margalidaina Dali-Brou</li>

<li>Es cavalletcaballet de set colors</li>

<li>ElsEs set zerosceros</li>

<li>ElsEs quatre germans</li>

<li>Es pas desd'es jeure davant i desd'es jeure darrere</li>

<li>Fruita fora temps: figues flors per a Nadal</li>

<li>En Juanet fillfii de viuda</li>

<li>ElsEs tres mantells d'or</li>

<li>En Tià desd'es forn d'en Mata-ronyes</li>

<li>ElsEs tres patrons</li>

<li>Es fillfii del Rei Murteral de França</li>

<li>En Toni Mig-dimoni i etets Estudiants de sa Cova de Sineu</li>

<li>Sa Rondaia de SonSo'n Roig</li>

391. Per què és que no convé tallartaiar-se es pèl de s'esquena

400. Presa desd'es Castell de Santueri

406. Fora tallataia sa pasta amb cap eina que tallitai!

407. Lo que diuen elses galls, en cantar

418. De com eles sol i es vent se provaren

423. Ses cames delsd'es regidorsretgidors de Porreres

424. De com ets andritxols anaren a un missermissèr de Ciutat per un consellconsei

425. En Planiol, es glossadorglosador

426. Es llop desd'es puig de sa cova negra

427. Es pas desd'es retgidors de Sant Joan

428. Un mul que es va beure eles sol

429. ElsEs dimonis de Mainou