Diferència entre revisions de la pàgina «Germànics»

Els '''germànics''' eren un conjunt de pobles que habitaven al nord de l'[[Imperi Romà|Imperi romà]] i que van contribuir decisivament a la seva caiguda. En la seva expansió, van formar els regnes de l'[[edat mitjana]] a Europa. Alguns pobles germànics foren els [[francs]], els [[alamans]], els [[vàndals]], els [[visigots]], els [[ostrogots]], els [[saxons]], els [[angles]], els [[burgundis]], els [[frisis]], els [[gots]], els [[longobards]], els [[queruscs]], els [[sueus]] o els [[teutons]].

Aquestes tribus eren originàries d'[[Escandinàvia]] i parlaven [[llengües germàniques]], una branca de la [[Llengües indoeuropees|família indoeuropea]]. Tenen una mitologia pròpia coneguda des de l'Antiguitatantiguitat. Ja des del [[segle II aC]] van tenir disputes i batalles amb els romans amb les [[guerres címbries]], que els anomenaven despectivament ''bàrbars'' i que els van donar nom com a col·lectiu (Germania era una de les províncies imperials).

[[Germània (regió)|Germània]] fou poblada bastant densament. El rei sueu Ariovist (que vivia en temps de [[Juli Cèsar]]) posava en combat un exèrcit de no menys de cent mil homessoldats; els [[usipets]] i els tèncteris o [[tèncters]] reunien junts un exèrcit de més de 400.000. Marbod (Marobodus), cap dels [[marcomans]], dirigia un exèrcit de 74.000 homessoldats; en la guerra contra els [[sigambris]], el romans van deixar quaranta mil homessoldats; i en la guerra dels [[camavis]] i els [[angrivaris]] contra els [[brúcters]], les baixes foren de seixanta mil; però com que aquestes dades s'han de prendre amb cura, la realitat és que no es pot establir la població real del país.

Els germànics es consideraven autòctons del país, tot i que no ho eren, però la seva emigració era prou llunyana per haver-se perdut tot record fins i tot aen les llegendes. El seu llenguatge, la [[llengua germànica]], pertanyia a la família [[llengües indoeuropees|indoeuropea]]. Molts germànics tenien el cabell ros [[panotxa (color)|panotxa]] i el venien per fer perruques per a les dones romanes. Tenien grans bigotis i la majoria tenien ulls blaus.

[[Tàcit]] i altres antics autors dividien els germànics en tres grups: ingevons, a la costa; irminons a l'interior; i istevaeons, a l'est i el sud. Tàcit els fa descendir dels tres fills de Mannus, l'ancestre dels germànics. [[Plini]] els divideix en cinc grups: els tres abans indicats, més els [[vindils]], i els [[peucinis]]- [[bastarnes]], però altres classificacions fan alsels vindils part dels hermions, i alsels peucinis i bastarnes noms de subgrups. Tàcit, a més, parla dels hil·levions, els germànics d'[[Escandinàvia]], alsels quequals dividia en suinons i sitons.

[[Fitxer:Pre Migration Age Germanic.png|esquerra|thumb|300px|Mapa sobre la distribució de les tribus germàniques en temps proto-germànicsprotogermànics i les seves fases d'expansió.]]

Els germànics no tenen història antiga escrita. Les primeres notícies sobre [[pobles germànics]] són a través demitjançant l'[[Antigaantiga Roma]]; són esmentats per primer cop el 220 aC; quan els cimbres i teutons van envair territori romà al final del segle II aC, els primers foren considerats [[celtes]] i els segons germànics. [[Juli Cèsar]] esmenta que, el [[72 aC]], els [[sèquans]] i els [[arverns]] van cridar al rei germànic Ariovist per ajudar-los contra els [[edus]]. Ariovist va creuar el [[Rin]] amb uns 120.000 homessoldats i va dominar alsels edus i després va demanar terres als seus aliats sèquans i es van establir a l'est de la [[Gàl·lia]]. Però Cèsar els va derrotar uns anys després i els va expulsar. Cèsar va creuar el Rin vers el [[55 aC]], però va haver de tornar.

El [[37 aC]], Marc Vepsià [[Agripa]] va permetre als [[ubis]] (pressionats pels [[sueus]]) establir-se a l'oest del [[Rin]], a canvi de servir com a auxiliars dels [[romans]]. El [[12 aC]], [[Neró Claudi Drus]], fillastre d'August, va començar una expedició contra els germànics de l{{'}}''insula Batavorum'' i va arribar fins al riu ''Albis'' ([[Riu Elba|Elba]]), però va morir d'una caiguda de [[cavall]] el [[9 aC]]. La direcció de les tropes va passar al seu germanastre [[Tiberi]] (el futur emperador) que va obtenir diversos èxits i va sotmetre alsels pobles entre el [[Rin]] i el ''Visurgis'' ([[Weiser]]).

Però això només va durar fins al [[9]] dC, quan [[Armini]], príncep dels [[queruscs]], que havia viscut a Roma i estava familiaritzat amb la formamanera de lluitar dels [[romans]], els va derrotar aen la famosa [[batallaBatalla del bosc de Teutoburg]]. Al mateix temps, [[Marbod]], al front de la confederació dels [[marcomans]], va dirigir la guerra contra els romans que va durar fins que uns anys després es va acordar la pau. [[Germànic Cèsar|Germànic]], fill de Drus, va aconseguir algunaalgun avantatge sobre els germànics, però ja no va poder reconquerir l'altra part dedel riu.

Però poc temps després van esclatar guerres entre els germànics, en les quequals van morir els caps més importants i algunes tribus van demanar d'establir-se a l'oest, i els [[romans]] es van establir al sud-est i es va formar ([[16]]) el territori militar dels [[Agri Decumates]], que va durar fins a l'any [[68]], entre l'alt [[Rin]] i l'alt [[Danubi]]. Aquest territori fou separat de la resta de Germània per una muralla que anava des prop de [[Colonia Agrippina]] al Montmont Taunus i el l'Odenwald, i des de Lorch a [[Ratisbona]].

La gran revolta dels [[batavis]] o bataus ([[70]] i [[71]]), que foren seguits per algunes tribus germàniques de la [[Gàl·lia]], va ser l'inici d'una sèrie de guerres contra [[pobles germànics]] que van continuar amb més o menys intensitat fins al temps d'[[Antoní Pius|Antoní]], en què van esclatar les grans [[Guerres Marcomanes]] a la regió del [[Danubi]]; moltes tribus germàniques es van unir als marcomans, que van avançar cap a [[Itàlia]] i van assetjar [[Aquileia]]. El fill d'Antoní, [[Còmmode]], va comprar la pau el [[180]] i els va cedir les fortaleses aixecades al [[Danubi]].

Després d'això, els combats van passar a la frontera del Rin on els [[alamans]] i els [[francs]] van atacar la [[Gàl·lia]], que foren el preludi d'invasions més importants a partir del segle V.

[[Fitxer:Invasiones bárbaras Imperio romano-es.svg|thumb|Invasions bàrbares. Tots els pobles senyalatsassenyalats, excepte els [[huns]], són germànics.]]

L'inici de les invasions es remunta al [[segle II]], en temps de [[Marc Aureli]], onen què ja hi va haver algunes filtracions (guerres germàniques). No obstant això, és a partir de l'última dècada del [[segle IV]] quan es produeixen en massa les penetracions germàniques a l'[[Imperi Romà|Imperi romà]] des de l'altre costat del [[Danubi]] i del [[Rin]]. És aleshores i al llarg dels segles V, VI i part del VII que els pobles [[vàndals]], [[gots]], [[francs]] ... etc., aconsegueixen fragmentar la unitat territorial de l'[[Imperi Romà|Imperi romà]] i prendre el control de zones de l'[[Imperi Romà d'Occident|Imperi romà d'Occident]]. S'assenten, però no hi ha una ruptura, hi ha una "ocupació". No volen acabar amb l'Imperiimperi sinó pertànyer a ell-hi.

Els diferents pobles germànics es van assentar en diferents zones de l'antic [[Imperi Romà d'Occident|Imperi romà d'Occident]], fundant regnes en els quals els germànics van pretendre inicialment segregar-se com una [[elit]] social separada de la majoria de la població local. Amb el temps, els més estables d'entre ells ([[visigots]] i [[francs]]) van aconseguir la fusió de les dues comunitats en els aspectes religiós, legislatiu i social.

La diferència cultural i de grau de civilització entre els pobles germànics i l'[[Imperi Romà|Imperi romà]] era molt notable, i el seu contacte va produir l'assimilació pels germànics de molts dels costums i institucions romanes, mentre que esse'n van conservar d'altres pròpiespropis de les seves antigues tradicions i institucions, formant així la cultura que es va desenvolupar a l'Europa medieval i que és la base de l'actual [[civilització occidental]].

[[Fitxer:Germanic Groups ca. 0CE.jpg|thumb|Grups germànics al voltant de l'any 1 (germànic septentrional, germànic del [[Marmar del Nord]], germànic del [[riu Elba]], germànic del [[Weser]]-[[Rin]], germànic oriental.]]

[[Fitxer:Pre Migration Age Germanic.png|thumb|Distribució i expansió de les tribus germàniques o protogermàniques (entre el 50 aC, el 100 dC i el 300 dC -etapes anteriors a l'època de les migracions o invasions-). Extensió de l'Imperi Romàromà (en el 68 aC i el 117 dC)]]

Hi ha dificultat ena conèixer la seva forma de vida, només disposem de fonts romanes. [[Tàcit]], una de les fonts, no va conèixer alsels bàrbars, ho explica per relats dels soldats i comerciants. Més directament, tenim coneixement a través de l'[[arqueologia]].

* '''L'hàbitat''': els pobles germànics vivien en zones amb un [[clima]] extrem, amb molta pluja i fred, i amb boscos i pantans, de manera que l'[[agricultura]] era sobretot de cereals en zones petites returadesartigades i en valls fèrtils dels rius, i la [[ramaderia]] basada en la [[pastura]] d'ovelles, porcs i vaques. Pel que fa als poblats, se sap que els pobles germànics, en el seu inici no formaven grans aglomeracions.

* '''L'organització social''': era una organització guerrera i tribal, onen què la cèl·lula principal se centrava en la [[família]], ([[monògama]] i [[patriarcal]]). Pel que fa al treball de la terra, anava a càrrec de les dones, nens i ancians, mentre que l'home es dedicava a la guerra i a la caça.

* '''El conreu de la terra''': es repartia igualitàriament mitjançant un repartiment rotatiu, que passava de família a família. Posteriorment i a causa del contacte romà, es va produir una [[jerarquització]] social basada en el poder i la riquesa, que va fer insostenible l'anterior mètode.

La base de [[govern]] era la [[democràcia militar]], comandada per un cap elegit a votació, i lael principal costum social era el [[banquet]], reunions onen què es menjava, bevia i es prenien les decisions o s'emprava la justícia. En aquesta última, es castigava la traïció, la covardia i els atemptats en contra de l'honor i la moral; i es practicava l'anomenada '''Faida''faida''''' o [[venjança]] de les ofenses a algun representant de la [[comunitat]].

En aquesta comunitat, la majoria d'homesde persones eren lliures i amb els mateixos drets i obligacions, però d'entre ellsaquestes es distingien unsunes pocspoques, els anomenats '''''edelinge''''', que arribaven a tenir esclaus; i el cap militar, que si tenia èxits formava un seguici de guerrers al seu voltant ('''gefolge'''), la funció de ladel qual era la de robar i obtenir tributs de les comunitats veïnes.

Sens dubte, el tret més definitori dels germànics és la llengua, ja que el concepte és abans que res etnolingüístic. No obstant això, encara que les llengües germàniques antigues eren properes entre si, els germànics no parlaven la mateixa variant, sinó varietats diferents derivades del proto-germànicprotogermànic.

Encara que, aparentment, compartien una llengua ancestral comuna, al moment del seu avanç sobre l'interior europeu ja tenien diversos dialectes: el proto-nòrdicprotonòrdic, els dialectes germànics occidentals i els dialectes alemanys orientals.

La traducció parcial de la [[Bíblia]] del bisbe [[Ulfilas]] (el ''Codex argenteus'' -un evangeliari-) és el primer text escrit en una llengua germànica (la [[llengua gòtica]]). Per a la seva escriptura, crea els caràcters d'un "alfabet ulfilà", precedent del posterior "alfabet gòtic".

La mitologia nòrdica era, en l'essencial, compartida per la totalitat dels pobles germànics, cosa que en va permetre fins i tot la recreació historicista durant el [[romanticisme]]. L'estructura en tríada i altres trets comuns a les religions d'altres pobles antics van permetre als estudiosos de la història de les religions (especialment, Georges Dumezil) emparentar les religions germàniques primitives amb altres religions indoeuropees.

El contacte amb l'[[Imperi romà]], cristianitzat a partir del segle IV ([[Edicte de Milà]], 313, [[Edicte de Tessalònica]], 380) va produir la cristianització dels [[gots]] i altres pobles germànics; principalment a partir de l'[[arrianisme]], diferenciat del [[catolicisme]] i considerat com a [[heretgia]] en aquest mateix període (entre el [[Primer Concili de Nicea]], 325, i el [[Primer Concili de Constantinoble]], 381). Aquesta diferenciació va tenir l'efecte d'intensificar la separació social entre els germànics i la població de les parts de l'Imperiimperi que ocupaven ([[hispanoromans]], [[gal·loromans]], etc.), Dificultantdificultant fins i tot els matrimonis mixtos. La [[conversió religiosa]] al [[catolicisme]] es va produir inicialment en el [[Regne Franc|Regne franc]] ([[Clodoveu I]], entre 496 i 506), el dels [[sueus]] ([[Carriaric]], 560) i el dels [[visigots]] ([[Recared]], 587).

Els regnes [[anglosaxons]] de la [[Gran Bretanya]] van ser cristianitzats a partir de l'evangelització de monjos irlandesos (sant [[Columbà]], monestir de [[Iona]], 563) i romans (Agustí de Canterbury, conversió d'[[Ethelbert de Kent]], 597-601);, que també van passar a l'[[Europa continental]]. La gran popularitat de la llegenda de santa [[Úrsula de Colònia]] i les onze mil verges il·lustrava la dificultat de la cristianització dels pobles germànics de l'[[Europa Central|Europa central]], que es va anar produint gradualment ([[Bonifaci de Fulda]], monestir de [[Fulda]], 742). Cap al segle XI, ja s'havien cristianitzat fins i tot els regnes escandinaus; tot això en l'espai de la cristiandat llatina, mentre que els [[varegs]], que van formar els estats russos, es van incorporar a la cristiandat oriental.

* [[Týr]] o [[Zio]] (identificat amb [[Mart (mitologia)|MarsMart]])

* [[Thor]], deudéu del tro (identificat amb [[Júpiter (mitologia)|Júpiter]])

[[Fitxer:Ancient German Family.jpg|thumb|Família germànica representada en una reconstrucció historicista.]]

[[Fitxer:Germanische-ratsversammlung 1-1250x715.jpg|thumb|Reunió germànica (''thing'') representada en un relleu de la Columna de [[Marc Aureli]].]]

Encara que, tradicionalment, se'ls associa amb el concepte de "barbàrie", tal com es va definir per les ciències socials en construcció durant els segles XVIII i XIX (com un estadi intermedi entre els conceptes de "salvatgisme" i "civilització"); també és molt comúcomuna la utilització del no menys genèric concepte del "tribal" per a designar la seva organització política i social.

Els germànics eren pastors i agricultors seminòmades,; els assentaments, d'estructura urbanística pròpia de llogarets, eren poc duradors. Amb anterioritat a l'època de les invasions, es trobaven molt lluny de constituir cap tipus d'estructura política que pogués denominar-se Estat''estat''. Tots es regien per formes de direcció més o menys identificables amb una monarquia electiva. El rei o "cap de la tribu" (king, kuningaz), amb funcions eminentment militars, era elegit conjunturalment (no de formamanera vitalícia) per una assemblea de guerrers (thing), que era la realment sobirana a l'hora d'administrar justícia, pactar la pau o declarar la guerra. El rei no deixava de ser un ''primus inter pares'', i tots els guerrers es consideraven els seus iguals, i iguals entre si, almenys en teoria. No obstant això, l'estratificació social per la riquesa feia evident la diferenciació de classes amb marcades desigualtats econòmiques i socials, que l'atresorament, el botí de guerra, l'increment del comerç a llarga distància de productes de luxe ([[esclaus]], [[cavalls]], vi, [[fusta]], [[ambre]], teles, [[ceràmica]], [[metall]]s, [[orfebreria]], joies i armes) i fins i tot l'ús de la [[moneda romana]], no feia més que incrementar. El comerç romano-germànicromanogermànic ha estat definit com englobant tres sistemes econòmics: l'espai econòmic romà (monetari i de mercat), la zona intermèdia (amb economia monetària limitada i un mercat rudimentari), que s'estendria uns dos-cents quilòmetres més enllà del limislímits, i la zona sense mercat o amb mercat no monetari, en les regions més allunyades. De [[Roma]], s'importava [[bronze]], [[vidre]], objectes de prestigi i monedes d'[[or]] i [[plata]], mentre que entre les exportacions germàniques hi havia [[sabó]], [[pells]], [[carro]]s i [[tèxtils]].

L'organització política era bastant simple, però es va anar sofisticant a mesura que es va conformar una noblesa enriquida, definida per l'exclusivitat d'accés als llocs de comandament (assemblea de guerrers, comandaments militars) i d'entre la qual es nomenaven els reis. La resta delsde les homespersones lliures, que retenien el dret a portar armes i formaven part de l'exèrcit, practicaven l'[[agricultura]], la [[ramaderia]], la [[caça]] i altres activitats quotidianes. La presència d'[[esclaus]] va variar segons el context històric. La situació social dels pobles conquerits era molt diferent, existinti existien situacions de [[vassallatge]] o semillibertat.

Les diferents "tribus" (o "pobles") germàniques independents, ocasionalment es confederaven per a la guerra contra enemics comuns (fossin germànics o no germànics), i molt sovint també es produïen escissions entre faccions que guerrejaven entre si.

Algunes tribus, com els [[francs]] salis, van establir relacions de clientela amb els [[romans]], servint ocasionalment en els seus exèrcits. Aquestes relacions van assentar la base del futur [[règim feudal]], i els dominis que van establir van ser l'origen dels regnes medievals i els actuals païsosestats europeus.

* '''HomesPersones lliures''' (''ingenui''), que tenien dret a posseir la terra ende formamanera hereditària i a canviar el seude lloc de residència. Assistien a les assembles populars i servien aen l'exèrcit.

* '''Lliberts''' (''liberti o libertini''), formaven una classe a mig camí entre els lliures i els esclaus; no podien posseir terra, però havien de servir aen l'exèrcit; no podien participar en les assemblees; podien portar les terres d'altres com a colons.

* '''Esclaus''' (''servi''), no tenien drets i per a qualsevol cosa necessitaven el consentiment del seu amo, que hi tenia dret de vida i mort; no obstant això, en general, els esclaus eren ben tractats i la seva situació era millor que els esclaus romans; els esclaus no podien portar armes ni servir aen l'exèrcit i treballaven a les cases i als camps. Els esclaus ho eren de naixement: o eren presoners de guerra o havien esdevingut esclaus per resolució dels jutges.

Les tribus o pobles vivien lliures i independents unes de les altres; el seu respectiu territori era dividit en pagi o districtes militars; cada poble tenia el seu rei elegit entre els nobles en una assemblea onen què assistia tot el poble (elsles homespersones lliures); el rei era un magistrat en temps de pau, però en temps de guerra es nomenava un cap de guerra alsal quequal es confiava el poder suprem civil i militar; l'assemblea podia, en tot moment, deposar alel rei o alel cap de guerra; els districtes tenien al front un príncep que administrava justícia i estava assistit per un col·legi de 100 homespersones; algunes tribus no tenien un govern central amb un rei, i eren només els caps de districte els que tenien el domini de cada part dedel territori.

*[http://www.britannica.com/EBchecked/topic/231063/Germanic-peoples Pobles germànics].

*[http://www.artehistoria.jcyl.es/historia/contextos/783.htm Estats Romano-Germànics d'Occident].

*[http://www.artehistoria.jcyl.es/historia/contextos/784.htm Grans invasions i final de l'Imperi Romà d'Occident].

:*[http://www.artehistoria.jcyl.es/historia/contextos/803.htm L'Imperi d'Orient en el segle V].

:*[http://www.artehistoria.jcyl.es/histesp/contextos/5937.htm Context històric dels gots].

:*[http://www.artehistoria.jcyl.es/histesp/contextos/5938.htm Ostrogots i visigots].

:*[http://www.artehistoria.jcyl.es/historia/contextos/788.htm Ostrogots i longobards a Itàlia].

:*[http://www.artehistoria.jcyl.es/histesp/contextos/5899.htm Actitud dels hispans davant les invasions].

*[http://lamemoriadelviento.blogspot.com/2011/07/documental-las-tribus-germanicas-1.html Les tribus germàniques], documental.