19.776
modificacions
m (Removing Link FA template (handled by wikidata) - The interwiki article is not featured) |
|||
{{Tòpics indoeuropeus}}
Els '''germànics''' eren un conjunt de pobles que habitaven al nord de l'[[Imperi Romà|Imperi romà]] i que van contribuir decisivament a la seva caiguda. En la seva expansió, van formar els regnes de l'[[edat mitjana]] a Europa. Alguns pobles germànics foren els [[francs]], els [[alamans]], els [[vàndals]], els [[visigots]], els [[ostrogots]], els [[saxons]], els [[angles]], els [[burgundis]], els [[frisis]], els [[gots]], els [[longobards]], els [[queruscs]], els [[sueus]] o els [[teutons]].
Aquestes tribus eren originàries d'[[Escandinàvia]] i parlaven [[llengües germàniques]], una branca de la [[Llengües indoeuropees|família indoeuropea]]. Tenen una mitologia pròpia coneguda des de l'
==Origen del mot==
* [[Jutlàndia]] i les illes [[Dinamarca|daneses]] (ingvaeons).
[[Germània (regió)|Germània]] fou poblada bastant densament. El rei sueu Ariovist (que vivia en temps de [[Juli Cèsar]]) posava en combat un exèrcit de no menys de cent mil
Els germànics es consideraven autòctons del país, tot i que no ho eren, però la seva emigració era prou llunyana per haver-se perdut tot record fins i tot
[[Tàcit]] i altres antics autors dividien els germànics en tres grups: ingevons, a la costa; irminons a l'interior; i istevaeons, a l'est i el sud. Tàcit els fa descendir dels tres fills de Mannus, l'ancestre dels germànics. [[Plini]] els divideix en cinc grups: els tres abans indicats, més els [[vindils]], i els [[peucinis]]-
== Història ==
[[Fitxer:Pre Migration Age Germanic.png|esquerra|thumb|300px|Mapa sobre la distribució de les tribus germàniques en temps
Els germànics no tenen història antiga escrita. Les primeres notícies sobre [[pobles germànics]] són
El [[37 aC]], Marc Vepsià [[Agripa]] va permetre als [[ubis]] (pressionats pels [[sueus]]) establir-se a l'oest del [[Rin]], a canvi de servir com a auxiliars dels [[romans]]. El [[12 aC]], [[Neró Claudi Drus]], fillastre d'August, va començar una expedició contra els germànics de l{{'}}''insula Batavorum'' i va arribar fins al riu ''Albis'' ([[Riu Elba|Elba]]), però va morir d'una caiguda de [[cavall]] el [[9 aC]]. La direcció de les tropes va passar al seu germanastre [[Tiberi]] (el futur emperador) que va obtenir diversos èxits i va sotmetre
Però això només va durar fins al [[9]] dC, quan [[Armini]], príncep dels [[queruscs]], que havia viscut a Roma i estava familiaritzat amb la
Però poc temps després van esclatar guerres entre els germànics, en les
La gran revolta dels [[batavis]] o bataus ([[70]] i [[71]]), que foren seguits per algunes tribus germàniques de la [[Gàl·lia]], va ser l'inici d'una sèrie de guerres contra [[pobles germànics]] que van continuar amb més o menys intensitat fins al temps d'[[Antoní Pius|Antoní]], en què van esclatar les grans [[Guerres Marcomanes]] a la regió del [[Danubi]]; moltes tribus germàniques es van unir als marcomans, que van avançar cap a [[Itàlia]] i van assetjar [[Aquileia]]. El fill d'Antoní, [[Còmmode]], va comprar la pau el [[180]] i els va cedir les fortaleses aixecades al [[Danubi]].
Després d'això, els combats van passar a la frontera del Rin on els [[alamans]] i els [[francs]] van atacar la [[Gàl·lia]], que foren el preludi d'invasions més importants a partir del segle V.
== Formació dels regnes germànics i origen de les invasions ==
[[Fitxer:Invasiones bárbaras Imperio romano-es.svg|thumb|Invasions bàrbares. Tots els pobles
Les migracions més nombroses van tenir lloc al [[segle V]], a causa dels canvis polítics del continent i l'augment demogràfic. Els líders de cada grup van esdevenir sovint els nobles del [[feudalisme]] i atorgaven protecció a una determinada regió sobre la qual tenien tot el poder. Molts d'ells es van convertir al [[cristianisme]], que va suposar la unió cultural i religiosa d'[[Europa]] enfront de la fragmentació política creixent.
L'inici de les invasions es remunta al [[segle II]], en temps de [[Marc Aureli]],
== Els regnes germànics ==
[[Fitxer:Germanic expansion.gif|thumb|Distribució dels pobles germànics o protogermànics (entre el 750 aC i l'1 dC)]]
{{AP | Regnes germànics}}
Els diferents pobles germànics es van assentar en diferents zones de l'antic [[Imperi Romà d'Occident|Imperi romà d'Occident]], fundant regnes en els quals els germànics van pretendre inicialment segregar-se com una [[elit]] social separada de la majoria de la població local. Amb el temps, els més estables d'entre ells ([[visigots]] i [[francs]]) van aconseguir la fusió de les dues comunitats en els aspectes religiós, legislatiu i social.
La diferència cultural i de grau de civilització entre els pobles germànics i l'[[Imperi Romà|Imperi romà]] era molt notable, i el seu contacte va produir l'assimilació pels germànics de molts dels costums i institucions romanes, mentre que
== Mode de vida dels pobles germànics abans de l'ocupació ==
[[Fitxer:Germanic Groups ca. 0CE.jpg|thumb|Grups germànics al voltant de l'any 1 (germànic septentrional, germànic del [[
[[Fitxer:Pre Migration Age Germanic.png|thumb|Distribució i expansió de les tribus germàniques o protogermàniques (entre el 50 aC, el 100 dC i el 300 dC -etapes anteriors a l'època de les migracions o invasions-). Extensió de l'Imperi
Hi ha dificultat
* '''L'hàbitat''': els pobles germànics vivien en zones amb un [[clima]] extrem, amb molta pluja i fred, i amb boscos i pantans, de manera que l'[[agricultura]] era sobretot de cereals en zones petites
* '''L'organització social''': era una organització guerrera i tribal,
* '''El conreu de la terra''': es repartia igualitàriament mitjançant un repartiment rotatiu, que passava de família a família. Posteriorment i a causa del contacte romà, es va produir una [[jerarquització]] social basada en el poder i la riquesa, que va fer insostenible l'anterior mètode.
* '''L'organització suprafamiliar o comunitat''': aquesta exercia qualsevol activitat administrativa, governamental o judicial.
La base de [[govern]] era la [[democràcia militar]], comandada per un cap elegit a votació, i
En aquesta comunitat, la majoria
== Llengua i literatura ==
[[Fitxer:GermanenAD50.png|thumb|Tribus germàniques i assentaments romans fins al 50-100 dC ]]
{{AP|Llengua germànica}}
Sens dubte, el tret més definitori dels germànics és la llengua, ja que el concepte és abans que res etnolingüístic. No obstant això, encara que les llengües germàniques antigues eren properes entre si, els germànics no parlaven la mateixa variant, sinó varietats diferents derivades del
Encara que, aparentment, compartien una llengua ancestral comuna, al moment del seu avanç sobre l'interior europeu ja tenien diversos dialectes: el
No tenien alfabet (el rúnic dels escandinaus s'usava només per a fins religiosos), per la qual cosa no hi ha registres escrits de la seva història fins que van tenir contacte amb els romans.
La traducció parcial de la [[Bíblia]] del bisbe [[Ulfilas]] (el ''Codex argenteus'' -un evangeliari-) és el primer text escrit en una llengua germànica (la [[llengua gòtica]]). Per a la seva escriptura, crea els caràcters d'un "alfabet ulfilà", precedent del posterior "alfabet gòtic".
== Religió ==
[[Fitxer:Germane.png|thumb|Germànic representat en un relleu triomfal romà ]]
{{AP|mitologia germànica|llista dels déus germànics|llista de personatges, objectes i llocs de la mitologia germànica }}
La mitologia nòrdica era, en l'essencial, compartida per la totalitat dels pobles germànics, cosa que en va permetre fins i tot la recreació historicista durant el [[romanticisme]]. L'estructura en tríada i altres trets comuns a les religions d'altres pobles antics van permetre als estudiosos de la història de les religions (especialment, Georges Dumezil) emparentar les religions germàniques primitives amb altres religions indoeuropees.
El ritual funerari més estès era la cremació, substituïda per la inhumació a mesura que es va produir la cristianització.
El contacte amb l'[[Imperi romà]], cristianitzat a partir del segle IV ([[Edicte de Milà]], 313, [[Edicte de Tessalònica]], 380) va produir la cristianització dels [[gots]] i altres pobles germànics; principalment a partir de l'[[arrianisme]], diferenciat del [[catolicisme]] i considerat com a [[heretgia]] en aquest mateix període (entre el [[Primer Concili de Nicea]], 325, i el [[Primer Concili de Constantinoble]], 381). Aquesta diferenciació va tenir l'efecte d'intensificar la separació social entre els germànics i la població de les parts de l'
Els regnes [[anglosaxons]] de la [[Gran Bretanya]] van ser cristianitzats a partir de l'evangelització de monjos irlandesos (sant [[Columbà]], monestir de [[Iona]], 563) i romans (Agustí de Canterbury, conversió d'[[Ethelbert de Kent]], 597-601)
Déus adorats pels germànics:
* [[Wodan]] o [[Odin (déu)|Odin]] (identificat amb [[Mercuri (mitologia)|Mercuri]])
* [[Freia]], dona de Wodan (identificada amb [[Isis]])
* [[Týr]] o [[Zio]] (identificat amb [[Mart (mitologia)|
* [[Nerthus]], mare dels déus
* Els dos [[Alces]] (identificats amb [[Càstor i Pòl·lux]])
* [[Thor]],
== Organització política i socioeconòmica ==
[[Fitxer:Ancient German Family.jpg|thumb|Família germànica representada en una reconstrucció historicista
[[Fitxer:Germanische-ratsversammlung 1-1250x715.jpg|thumb|Reunió germànica (''thing'') representada en un relleu de la Columna de [[Marc Aureli]]
A més de la llengua, la religió i altres aspectes culturals, existien molts trets socials i polítics comuns, àmpliament estesos entre tots els pobles germànics.
Encara que, tradicionalment, se'ls associa amb el concepte de "barbàrie", tal com es va definir per les ciències socials en construcció durant els segles XVIII i XIX (com un estadi intermedi entre els conceptes de "salvatgisme" i "civilització"); també és molt
Els germànics eren pastors i agricultors seminòmades
Cap dels pobles germànics va tenir abans de les invasions un codi legislatiu de dret escrit, sinó costums i pràctiques de dret consuetudinari molt similars entre si i que, a més de quedar reflectides en textos llatins o en la codificació que es va realitzar en els [[regnes germànics]] del sud d'[[Europa]], es van mantenir durant segles als pobles nòrdics.
L'organització política era bastant simple, però es va anar sofisticant a mesura que es va conformar una noblesa enriquida, definida per l'exclusivitat d'accés als llocs de comandament (assemblea de guerrers, comandaments militars) i d'entre la qual es nomenaven els reis. La resta
Les diferents "tribus" (o "pobles") germàniques independents, ocasionalment es confederaven per a la guerra contra enemics comuns (fossin germànics o no
Algunes tribus, com els [[francs]] salis, van establir relacions de clientela amb els [[romans]], servint ocasionalment en els seus exèrcits. Aquestes relacions van assentar la base del futur [[règim feudal]], i els dominis que van establir van ser l'origen dels regnes medievals i els actuals
== Estructura social ==
* '''Nobles''' (''nobiles, proceres, optimates''), que eren les persones influents i els seus descendents, els que posseïen moltes terres i els més destacats pel seu valor. Aquests nobles tenien clients. Els prínceps i reis eren sempre elegits entre els nobles.
* '''
* '''Lliberts''' (''liberti o libertini''), formaven una classe a mig camí entre els lliures i els esclaus; no podien posseir terra, però havien de servir
* '''Esclaus''' (''servi''), no tenien drets i per a qualsevol cosa necessitaven el consentiment del seu amo, que hi tenia dret de vida i mort; no obstant això, en general, els esclaus eren ben tractats i la seva situació era millor que els esclaus romans; els esclaus no podien portar armes ni servir
Les tribus o pobles vivien lliures i independents unes de les altres; el seu respectiu territori era dividit en pagi o districtes militars; cada poble tenia el seu rei elegit entre els nobles en una assemblea
== Bibliografia==
== Enllaços externs ==
{{Projectes germans|commons=Ancient Germanic peoples}}
*[http://www.britannica.com/EBchecked/topic/231063/Germanic-peoples Pobles germànics].
*[http://www.artehistoria.jcyl.es/historia/contextos/783.htm Estats Romano-Germànics d'Occident].
*[http://www.artehistoria.jcyl.es/historia/contextos/784.htm Grans invasions i final de l'Imperi Romà d'Occident].
:*[http://www.artehistoria.jcyl.es/historia/contextos/803.htm L'Imperi d'Orient en el segle V].
:*[http://www.artehistoria.jcyl.es/histesp/contextos/5937.htm Context històric dels gots].
:*[http://www.artehistoria.jcyl.es/histesp/contextos/5938.htm Ostrogots i visigots].
:*[http://www.artehistoria.jcyl.es/historia/contextos/788.htm Ostrogots i longobards a Itàlia].
:*[http://www.artehistoria.jcyl.es/histesp/contextos/5899.htm Actitud dels hispans davant les invasions].
*[http://odinsvolk.ca/GermanicPeoples.htm ¿Who are the germanic peoples?]
*[http://lamemoriadelviento.blogspot.com/2011/07/documental-las-tribus-germanicas-1.html Les tribus germàniques], documental.
{{Autoritat}}
|
modificacions