George Fox: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
mCap resum de modificació |
m LanguageTool: typo fix |
||
Línia 9:
== Els primers anys ==
Fox va néixer en un poble del [[Leicestershire|Comtat de Leicester]], Anglaterra (ara conegut com a Fenny Drayton), 24 [[Quilòmetre|km]] al sud-oest de [[Leicester]]. El seu pare, Christopher Fox, era un teixidor, conegut pels seus veïns com el "cristià més recte"; la seva mare Mary Llac, era segons Fox, "de les reserves dels màrtirs".
Durant la seva infància, Fox va tenir una seriosa devoció religiosa. La seva educació estava basada en la [[fe]] i en la pràctica de l'església d'Anglaterra, de la qual la seva família era membre; l'església del seu poble era puritana i presbiteriana. No va tenir una educació formal, però va aprendre a llegir i a escriure. Durant la seva adolescència, estava fascinat amb la [[Bíblia]], la qual estudiava contínuament. Fox va afirmar: "Quan vaig complir onze anys, vaig conèixer la puresa i la rectitud; i mentre era un nen, vaig aprendre a viure per mantenir-me pur. El Senyor em va ensenyar a ser fidel, en totes les coses, i a actuar fidelment de dues maneres: interiorment cap a Déu, i exteriorment cap a l'home" (Jones 1908 [1]).
Línia 18:
== Empresonament ==
A [[Derby]] Fox va ser empresonat per [[blasfèmia]] el 1650. Un jutge
Aquests començaments sota persecució van forçar a Fox a fixar la seva posició sobre els juraments i la violència. Encara que prèviament ja havia mostrat en els seus discursos la seva tendència contrària a jurar o a prendre les armes, aquesta actitud es va tornar una part molt important de la seva predicació pública: estava fermament decidit al fet que ni ell ni cap dels seus seguidors cedissin sota la pressió. En una carta de 1652 ("El que s'aconsegueix per l'espasa"), va instar als Amics a no usar "armes físiques", sinó "armes espirituals", dient-los "deixeu a les ones [el poder de les nacions] trencar contra els vostres caps".
Línia 29:
Les persecucions d'aquests anys, amb uns mil Amics empresonats el 1657, va endurir les opinions de Fox sobre els ritus tradicionals socials i religiosos. En les seves prèdiques, sovint emfatitzava el rebuig dels quàquers al [[baptisme]] amb aigua; aquesta era una forma útil de ressaltar com la idea dels Amics sobre la transformació interna diferia del que ells consideraven la superstició dels rituals. També resultava una deliberada provocació als partidaris d'aquests ritus, proporcionant-li a Fox l'oportunitat per discutir amb ells sobre temes d'Escriptures. Aquesta forma d'actuar es mostrava així mateix en les seves aparicions davant els tribunals: quan un jutge li instava a llevar-se el barret, Fox responia preguntant en quin lloc de la Bíblia es trobava tal normativa.
La Societat d'Amics va ser organitzant-se progressivament cap al final de la dècada. Es duien a terme grans reunions, incloent-hi un esdeveniment de tres dies en Bedfordshire, el precursor de l'actual Trobada Britànica Anual. Fox també va encarregar a dos Amics que viatgessin a través del país recollint els testimoniatges dels quàquers empresonats, com a evidència de la persecució a la qual eren sotmesos; això va donar lloc a la fundació en 1675 de la Reunió dels Sofriments, que ha seguit celebrant-se fins a l'actualitat.
Pràcticament tots els estudiosos coincideixen que en la dècada dels 50, quan els Amics eren més combatius, va anar el període més creatiu de la seva història, i a mesura que el final de la dècada s'apropava Fox anava adquirint una actitud més optimista sobre la idea que el moviment es convertís, en les seves pròpies paraules "a l'Església d'Anglaterra". En 1659, va enviar al parlament el seu pamflet més políticament radical, ''Fifty-nine Particulars laid down for the Regulating Things'', però l'època era tan turbulenta que no se li va fer cas.
| |||