Censura: diferència entre les revisions

La ''censura'' és l'ús de poder, per part d'un [[Estatestat]], [[organització]] o qualsevol tipus de grup influent, per a controlar la [[llibertat d'expressió]]. També es pot considerar la censura com un judici negatiu que es fa d'alguna cosa, encara que té la tendència a fer que es prohibeixi que aquesta cosa sigui mostrada perquè es creu que no s'ha de saber. La censura criminalitza determinades accions o la seva comunicació de les mateixes. En un sentit modern, la censura consisteix en qualsevol intent de prohibir la informació, els diferents punts de vista o formes d'expressió com l'[[art]] o la parla vulgar, entre d'altres. La censura es duu a terme amb la finalitat de mantenir l{{'}}''statu quo'', controlant el desenvolupament d'una societat, o suprimint la disconformitat d'un poble sotmès. És molt comuna la censura aen la religió, els clubs i d'altres grups socials, principalment pels governs. No obstant això, també existeixen molts grups en defensa dels drets civils, oposats a distintes formes de censura.

El Dia Mundial per a la Llibertat de [[Premsa escrita|Premsa]] es commemora el [[3 de maig]], que és l'aniversari de la [[Declaració de Windhoek]], dedel [[1991]].

[[Fitxer:Censorship TMPD.png|left|thumb|Organització de la censura [[Imperi del Japó|Japonesa]] a l'any 1938.]]

La censura pot ser explícita, com una llei aprovada per no permetre que determinades informacions siguin publicades o difoses (per exemple, a [[Austràlia]], la legislació és de les més restrictives del món occidental, si bé no s'aplica; o en major mesura a [[Xina]], que de vegades no ha permès l'entrada a determinades pàgines Web''web''), o implícita, com la intimidació governamental o la censura popular, sota les quals la gent té por d'expressar o donar suport a opinions concretes per por de perdre la vida, el treball, la posició aen la societat, o acadèmica-culturall'academicocultural.

La censura és un aspecte típic de les [[dictadures]] i d'altres sistemes polítics autoritaris. Sistemes polítics com els de l'[[Nazisme|Alemanya nazi]], la [[Feixisme|Itàlia feixista]] o l'[[Franquisme|Espanya franquista]] són exemples tradicionals d'estats amb una censura institucionalitzada i aplicada a molts àmbits socials d'aquests estats. Als països suposadament reconeguts com a democràtics, és generalment molt menys institucionalitzada, ja que aen aquests països es dóna prou importància a la llibertat d'expressió.

Així i tot, existeixenhi ha casos de censura aen països que tenen governs en semblança democràtics, i no sols aen les seves administracions nacionals, sinó que, a més, els avanços contra la llibertat de premsa es veuen aen les administracions municipals i comunals. En aquest cas, s'utilitzen mitjans de pressió més subtils, com eliminar programes crítics amb el govern, ja sigui directament alsen els mitjans de comunicació com televisions o ràdios públiques, o per part de pressions polítiques i econòmiques alsen els organismes de direcció privats.

Davant casos com aquests, diversos pensadors consideren que els nous mètodes de censura inclouen altres temptatives d'eliminar perspectives o idees, com la [[propaganda]], la [[manipulació dels mitjans de comunicació]], les [[relacions públiques]] o la [[desinformació]]. Mètodes que, col·lectivament, funcionen disseminant informació enganyosa, allòcosa que fa menys receptiu alel públic a altres idees.

[[Fitxer:El Jueves - censura2007.jpg|thumb|right|Portada de la revista [[El Jueves|''El Jueves'']], censurada el 2007 per injúries a la Corona espanyola.]]

D'altres entenen com a censura la supressió d'accés als mitjans de disseminació per agències governamentals com la [[Federal Communications Commission|Comissió Federal de les Comunicacions]] als [[Estats Units d'Amèrica]], per un periòdic que no publica comentaris amb els quals no estigui d'acord l'editora, o una sala de conferències que no es deixi llogar per a un orador en particular. Aquesta posició és debatuda per d'altres, com explica [[Ayn Rand]].

Els "refugis de dades o informació" i els sistemes de compartir arxius, com Freenet o d'altres, poden fer més difícil la censura. Encara que fets com elsl'expulsió banejosd'un usuari d'usuarisun xat, per determinades opinions, (sempre que no siguin per [[insult]]s, ja que aquests es podrien considerar un tipus d'agressió cap a altres usuaris) no fan sinó que afavorir la censura.

== històriaHistòria de la censura ==

La Censuracensura ha estat un instrument que, des dels inicis de la història, s'ha dut a terme per part dels poders fàctics. Un exemple en pot ser la destrucció dels cartutxos reials amb el nom d'[[Akhenaton|Akhenaton (Amenhotep IV)]], i dels seus busts, que va tenir lloc després de l'heretgia d'aquest.

totTot document que ens arriba avui en dia, si no és original, vol dir que ha passat per mans d'algú que ja n'ha fet com a mínim una còpia. En aquest procés de còpia, i fins i tot en propis originals, es pot donar la censura, tant en temes de supressió de la informació com en temes d'adulteració de la informació en forma d'addició o de canvi.

ésÉs per això que és molt difícil descobrir-ne les traces (que en part n'és la intenció). La comparació d'un mateix document amb altres versions del mateixd'aquest o amb altres fonts secundàries en pot revelar tal censura. La copiacòpia i edició selectiva de les obres per raons polítiques i/o ideològiques també és una formamanera de censura. ésÉs el cas del [[Tirant lo Blanc|''Tirant lo Blanc'']] de [[Joanot Martoréll|Joanot Martorell]], que fins al [[segle XIX]] es pensava que era un llibre escrit en castellà fins que se'n va trobar un original en català valencià. Si no s'haguessin trobat els escrits originals, s'hauria pensat que l'original era en castellà; fins al punt que se'n va fer una edició en [[franquisme|època franquista]] que encara l'anomenava, amb una clara intenció política, com a "''obra del siglo de oro de la literatura de Castellanacastellana''".

Múltiples lleis han aparegut per a controlar què es deia o s'escrivia al llarg dels temps. Un cas interessant en són la multitud d'[[índexs de llibres prohibits]] que tant poders polítics com eclesiàstics han creat, com per exemple l'[[Index Librorum Prohibitorum|''Index Librorum Prohibitorum'']] de la ''santa'' Inquisició. Hi ha també múltiples lleis que regulaven els llibres de caràcter polític o ideològic.[[Fitxer:Historie.jpg|thumb|"CON PRIVILEGIO" es refereix al fet que s'ha impresimprès amb els permisos adequats, és a dir, que ha passat ''revisió'' correctament.]] Normalment, aquestes lleis s'anomenaven a les tapes del llibre per demostrar que l'autoritat competent les l'havia ''revisat''. Aquestes lleis, les promulgaven governants eclesiàstics i no eclesiàstics. Les penes de l'incompliment d'aquestes lleis podien ser la pèrdua de la cèdula que permetia a l'editor continuar editant més llibres, la pèrdua dels béns, el desterrament, o fins i tot podien arribar a ser penes capitals. Els ''crims'' podien ser la tinença de material no revisat o prohibit, l'edició sense premispermís, o l'edició de material adulteraradulterat després de la pràviaprèvia revisió, la importació o exportació de llibres prohibits o no revisats, entre d'altres.

En l'època medieval, allà on es trobaven els llibres o documents eren els llocs on més censura s'aplicava, és a dir, al [[scriptorium|''scriptorium'']], que era el lloc on es canviaven, traduïen, corregien lingüísticament i "estilísticament" les obreobres. La còpia de les obres també era selectiva, perquè ja llavors hi havia llibres prohibits, i també és el moment onen què surten versions comentades i diferents de les mateixes obres, fins al punt que diferents regles que regulaven la vida en el monestir parlaven de les formes de fer l'<nowiki/>''Scriptorium'', i què s'havia de fer a l'hora de transcriure o copiar, regles que revelen què hi feien els frares en aquelles situacions. És, per exemple, el cas de l'<nowiki/>''Armarius'', el "proveïdor" de llibres a l'''Scriptorium''. LlurLa seva feina era la de permetre o no l'accés als llibres als frares que s'havien de treballar. Aquesta posició permetia que es decidís si, a l'obra en qüestió, havia o no de tenir-hi accés el frare, situació que recull en forma de novel·la aen [[El nom de la rosa|''El nom de la rosa'']] l'[[Umberto Eco]]

Amb l'aparició de la impremta de [[Johannes Gutenberg|Gutenberg]], el versionament de llibres, ara ja anomenat "edició", cobra un nou caràcter amb la gran quantitat de material que s'imprimeix. La velocitat en què les noves idees s'escampen és equiparable a la quantitat de lleis que surten per a regular l'edició de llibres.

En aquest moment, els ''Scriptoriums'' deixen de tenir la importància que havien tingut, i ara hi ha equips censors professionals que es dediquen a la tasca de controlar tot llibre imprès. Aquests censors ja no treballaven exclusivament per a l'Església catòlica, sinó pelsper Estatsals estats que, interessats pera controlar les idees que surten del renaixement i crear l'edat moderna, veuen en els censors la seva eina per contrarestar la impremta massiva de llibres i documents.

Ja aen l'etapa final de [[reconquesta|la reconquestaconquesta]], els [[reis catòlics]] demanaren al [[cardenal Cisneros]] una conversió dels musulmans de Granada de formamanera pacífica. Aquest, però, utilitzà mètodes forçats per a la conversió, entre els quals figuraren la crema de llibres, com [[Alcorà|l'Alcorà]], llibres de ciències, culturals..., cosa que fomentà una pèrdua d'inavaluable [[Al-Àndalus#Art|cultura]] i [[Al-Àndalus#Ciència|ciència]] provinent de [[Al-Àndalus|l'Al-Àndalus]].

unUn altre exemple de censura, el podríem trobar en la referència que es fa dels [[Conspiració dels Pazzi|Pazzi]] al text actual de [[La Divina Comèdia|''La Divina comèdia'']] de [[Dante Alighieri|Dant]], que tenia per títol original ''Commedia'' i que [[Boccaccio]], al [[segle XIV]], va canviar-line el títol a l'actual. Els Pazzi, almenys dos membres de la família, foren implicats directament en l'assassinat de [[Julià de Mèdici|Giuliano de'Medici Mèdici]] i l'intent d'assassinat del seu germà [[Lorenzo de Mèdici]], però el [[2004]] es trobà una carta xifrada del [[Conspiració dels Pazzi#Implicació del Papat|papa]] que l'implicava directament en els fets. Així doncs, en un moment de la divina''Divina comèdia'', hi surten dos membres de la família Pazzi en el cercle dels traïdors- El problema és que aquests fets passaren el [[1478]], mentre que Dant morí el [[1321]], cosa que fa impossible que tractés la família de banquers, noble i [[Capella_Pazzi|reconeguda]] de [[Florència]] com a traïdors en la seva obra. Així doncs, algú altre va introduir aquest element aen l'obra, que sabem que, com a mínim, ja en el títol ha estat retocada. Aquest seria un exemple de censura mitjançant el retoc de l'obra amb finalitats polítiques. Aquesta cesura, però, no està provada per fons oficials o oficioses.

* [http://vimeo.com/album/1675286 Jornades sobre Història i Censura a la Corona Hispànica a l'Edat Moderna].