Existencialisme: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Hola |
Cap resum de modificació |
||
Línia 2:
L'existencialisme és present en el pensament de filòsofs com ara [[Søren Kierkegaard]], [[Friedrich Nietzsche]], [[Martin Heidegger]], [[Jean-Paul Sartre]] o [[Karl Jaspers]], i també en la literatura de [[Franz Kafka]], [[Dostoievski|Fiodor Dostoievski]] o [[Albert Camus]], entre d'altres.
== Origen del pensament:
Al filòsof danès [[Søren Kierkegaard]] ([[1813]]-[[1855]]), se'l pot considerar ''el pare de l'existencialisme''. Kierkegaard reflexionà sobre la subjectivitat de la veritat i la realitat, atès que per al seu pensament, l'ésser humà només pot entendre's des de l'interior, en termes de la seua experiència i realitat viscuda, i no des de l'exterior, en termes biològics, psicològics o d'altres teories de la natura humana. L'existencialisme emfatitza l'acció, la llibertat i la decisió com a fonamentals per a l'existència humana, oposant-se fonamentalment a la tradició [[Racionalisme (filosofia) |racionalista]] i al [[positivisme]], és a dir, argumenta en contra de la definició de l'ésser com a primàriament racional, que es relaciona amb la realitat com amb un objecte de coneixement o l'acció del qual pot o ha d'ésser regulada per principis racionals, definits en termes de la seua conducta. Més en general, refusa tota la concepció occidental de l'ésser com l'objecte central de totes les coses existents. Kierkegaard tendeix a veure l'ésser humà com un subjecte dins un univers indiferent, objectiu, de vegades ambigu i absurd, el significat del qual no li és donat per ordre natural, però tampoc pot crear-se per mitjà d'accions o interpretacions humanes.
== L'existencialisme cristià:
Kierkegaard creia en l'existència de Déu i les seues teories van influir decisivament en la teologia del [[segle XX]] i en pensadors catòlics de l'època, com [[Karl Jaspers|Jaspers]] o [[Gabriel Marcel|Marcel]], qui encunyà el terme ''existencialisme'' que dóna nom global al pensament. La reflexió de Marcel posa especial èmfasi a subratllar els aspectes subjectius de l'ésser humà considerat com a criatura de Déu. Jaspers, per la seua banda, tot i no parlar explícitament de Déu, fa al·lusió a l'encaminament cap a la ''transcendència'' a través de la forma d'una ''existència oculta''.
|