Naguib Mahfuz: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
He inserit un enllaç a l'article orfe "Al Tariq"
Robot estandarditza i catalanitza referències, catalanitza dates i fa altres canvis menors
Línia 32:
Així doncs, interessat des de jove per les lletres, Mahfuz va entrar a la Universitat [[Fuad I]] (actual Universitat d'El Caire), on va finalitzar la carrera de filosofia l'any 1934 i va començar a escriure articles en revistes com er-Risala, el-Hilal o [[Al-Ahram]], decidint dedicar-se professionalment a l'escriptura l'any 1936. Així mateix s'interessà per les llengües estrangeres, sobretot l'[[anglès]], per la qual cosa es va proposar la tasca de traduir obres literàries en àrab, de la qual la més coneguda va ser una de James Baikie sobre l'antic Egipte ([[1932]]). En aquesta època, [[Salama Moussa]], un intel·lectual de la [[societat fabiana]], fou una de les majors influències en el pensament científic i social de Mahfuz.
 
Temps després, Mahfuz va abandonar el món acadèmic per esdevenir funcionari públic, tasca que exercí fins a l'any 1972. Va treballar al ministeri egipci d'herències i donacions <!-- Mortmain Endowments, no se m'acut res millor-->, també fou director de [[censura]] i director de la fundació d'ajuda al cinema del departament d'art i finalment va servir com a consultor al ministeri de cultura.<ref name="nobel">{{ref-llibre|author1autor1=Tore Frängsmyr|author2autor2=Sture Allén|títol=Nobel Lectures: Literature, 1981-1990|url=http://books.google.com/books?id=LrSuBE6OckgC&pg=PA121|consulta=26 setembre 2012|any=1993|editorial=World Scientific|isbn=978-981-02-1177-6|pàgina=121}}</ref>
 
Durant els seus estudis universitaris, publica les seves primeres novel·les als diaris i s'apassiona per a l'escriptura de novel·les històriques, començament d'una obra prolífica que seguirà amb la seva carrera de funcionari, amb un estil de vida i una disciplina rigoroses. La seva obra és marcada per una gran diversitat que reflecteix la varietat dels seus centres d'interès i la riquesa dels éssers humans que constitueixen la seva principal font d'inspiració. Són, amb el seu fort lligam a la ciutat del Caire, el caràcter dominant de la seva obra, amb la classificació habitual en períodes (faraònic, realista, filosòfic, estètic), dictats per l'evolució de les seves preocupacions i dels seus estats d'ànim.