Alquímia: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
→Investigació de la naturalesa: en procés de correcció |
Hongria forma part d'Europa |
||
Línia 35:
Els treballs dels alquimistes es basaven en les naturaleses, a cada regne hi havia un objectiu marcat: al regne [[mineral]] la transmutació de metalls vulgars en [[or]] o [[plata]], al regne animal la creació d'una «[[panacea universal|panacea]]», un remei que suposadament guariria totes les malalties i perllongaria la vida indefinidament.<ref>Antonio Las Heras, ''[http://books.google.cat/books?id=j9E245BRQP0C&pg=PA57&dq=panacea+alquimia&hl=ca&ei=Iev7TNn_DMaWOqqw1NQK&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=5&ved=0CDwQ6AEwBA#v=onepage&q=panacea%20alquimia&f=false Alquimia/Alchemy]'', p.57 {{es}} </ref>
Totes elles eren el resultat de les mateixes operacions i el que canviava eren la [[matèria primera]], la durada dels processos i la vigilància i força del [[foc]]. Una meta intermèdia era crear el que es coneixia com a "menstru", un dissolvent mineral fet de [[salnitre]] i [[vidriol]] purificat amb aigua pura,<ref>Elémire Zolla, ''[http://books.google.cat/books?id=YFkyeWqr21YC&pg=PA103&dq=menstruo+alquimia&hl=ca&ei=bez7TOezJ5HtOY6S-NQK&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=1&ved=0CCgQ6AEwAA#v=onepage&q=menstruo%20alquimia&f=false Una Introduccion a la Alquimia]'', p.103 {{es}} </ref>
i que oferia la multiplicació de si mateix per immersió d'altres substàncies semblants en fusió/dissolució (segons la seva naturalesa) amb aquestes. De manera que s'aconseguia tant la generació com la regeneració de les substàncies elementals. Aquests no eren els únics usos d'aquesta ciència, encara que sí que eren els més coneguts i millor documentats. Des de l'
==Disciplina espiritual i filosòfica ==
Línia 42:
Els alquimistes mai van tenir voluntat per separar els aspectes físics de les interpretacions metafísiques del seu art. La falta de vocabulari comú per a processos i conceptes químics, i també la necessitat de secretisme, portava els alquimistes a manllevar termes i símbols de la [[mitologia]] [[Bíblia|bíblica]] i [[Paganisme|pagana]], l'[[astrologia]], la [[càbala]] i altres camps místics i esotèrics, de manera que fins i tot la recepta química més simple acabava semblant un obtús conjur màgic. Més encara, els alquimistes van buscar en aquests camps els marcs de referència teòrics en els quals poder encaixar la seva creixent col·lecció de fets experimentals inconnexos.
A partir de l'
==Alquímia i astrologia ==
Línia 76:
=== L'alquímia en l'Antic Egipte ===
{{AP|Alquímia en l'antic Egipte}}
L'origen de l'alquímia occidental pot situar-se en l'
L'alquímia egípcia és coneguda principalment a través dels escrits d'antics filòsofs [[Grècia|grecs]] (hel·lènics), els quals han perdurat sovint gràcies a les traduccions a l'àrab que se'n van fer. Pràcticament no s'ha conservat cap document egipci original sobre l'alquímia. Aquests escrits, si van existir, probablement es van perdre quan l'[[emperador romà]] [[Dioclecià]] va ordenar la crema de llibres alquímics, atesos els problemes que suposava la falsificació de metalls,<ref>Henry Marshall Leicester, ''[http://books.google.cat/books?id=aJZVQnqcwv4C&pg=PA47&dq=dioclecian+alchemy+292&hl=ca&ei=Nuf9TIXqPMX5sga98bj9BQ&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=1&ved=0CCYQ6AEwAA#v=onepage&q&f=false The historical background of chemistry]'', p.47{{en}} </ref> i després de sufocar una revolta a Alexandria ([[292]]), que havia estat un centre d'alquímia egípcia.
Línia 95:
Nogensmenys, una alquímia com a tal es va desenvolupar a partir de les idees [[taoistes]], en la seva vessant més popular (''dào jiào''). Però mentre l'alquímia occidental es va acabar centrant en la transmutació de metalls corrents en [[Metall noble|nobles]], l'alquímia xinesa va tenir una connexió més òbvia amb la [[medicina tradicional xinesa|medicina]]. Al principi de la [[dinastia Song]] els alquimistes xinesos practicants del taoisme tenien com a objectiu final trobar el "gran elixir de la immortalitat física del cos" i creien que podien transmutar el cinabri altament tòxic (sulfur de mercuri o ocre vermell) en l'elixir de la immortalitat. L'ús de [[cinabri]] en l'alquímia taoista va sorgir de relacionar el vermell del cinabri amb el color de la sang, i la seva transformació en mercuri líquid, al qual anomenaven ''argent viu'' i relacionaven amb la vitalitat del semen humà, la font de vida nova.<ref>[http://www.jonathantan.org/essays/Chinese-NCE-Daoism.pdf Daoisme]</ref> Encara que tolerable en baixes dosis, aquest producte va causar nombroses defuncions, fet que va encoratjar la gent a evitar aquesta forma d'alquímia en favor de mètodes externs (com el [[tai-txi-txuan]], o el [[txi-kung]]).
La [[pólvora]] podria haver estat una invenció dels alquimistes xinesos. Descrita en textos del [[segle IX]] i usada en [[focs artificials]] al [[segle X]], va ser emprada en [[Canó (artilleria)|canons]] cap al [[1290]]. L'ús de la pólvora es va estendre des de la Xina fins al [[Japó]], i a través dels [[mongols]] cap al [[món àrab]] i a Europa (va ser usada pels mongols contra els hongaresos el [[1241]]).
=== L'alquímia índia ===
|