Liber Usualis: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: al ritus catòlic > al ritu catòlic |
Cap resum de modificació |
||
Línia 1:
[[Fitxer:Fragment de la introducció del Liber Usualis.png|thumb|Fragment en què s'enumera el nom de tots els tipus de punts i neumes del llenguatge gregorià emprat al Liber Usualis]]
El '''''Liber usualis misæ et officii''''' o, simplement, '''''Liber Usualis''''' (que significa ''Llibre d'ús'')
== Història i ús ==
El ''Liber Usualis'' fou editat tal com el coneixem l'any [[1896]] pels monjos de l'[[Congregació Benedictina de Solesmes|Abadia de Solesmes]].<ref>{{ref-web|nom=Sancta Missa|url=http://www.sanctamissa.org/en/music/gregorian-chant/choir/liber-usualis-1961.html|consulta=21 febrer 2014|títol=Liber Usualis}}</ref> Fou molt important per al ritu catòlic romà fins a l'any 1962 quan el [[Concili del Vaticà II]] decidí que les celebracions i ritus cristians podien ser formulats amb la llengua vernacla de cada territori.<ref name=":0">{{Ref-web|url = http://www.vatican.va/archive/hist_councils/ii_vatican_council/documents/vat-ii_const_19631204_sacrosanctum-concilium_sp.html|títol = Concili Vaticà II. Constitució Sacrosantum Concilium|consulta = 17/10/2014|llengua = Castellà|editor = Ciutat del Vaticà|data = }}</ref> A partir d'aquell moment va començar a decaure el seu ús mentre creixia l'adhesió al ''Graduale Triplex'' car aquest nou document estava adaptat a la nova litúrgia del Concili Vaticà II mentre que el ''Liber Usualis'' formava part encara de la normativa litúrgica del [[Concili de Trento]].<ref>{{ref-web|nom=Lumen Gentium|url=http://www.acu-adsum.org/lumengen.pdf|consulta=21 febrer 2014|títol=Lumen Gentium}}</ref>
L'assentament de l'[[Orgue|orgue]] com a principal instrument acompanyant durant les litúrgies i eucaristies<ref name=":0" /> féu que sorgís la necessitat d'un acompanyament per als cants gregorians. El treball més important mai fet en aquesta direcció fou el presentat pel musicòleg expert en música religiosa [[Jules Van Nuffel]] anomenat ''Nova Organi Harmonia''. És un treball que consta de vuit volums i unes tres mil pàgines en què el doctor i el seu equip proposen un acompanyament per a gairebé tots els cants que inclou el ''Liber Usualis''.<ref>{{ref-web|nom=Nova Organi Harmonia|url=http://www.scribd.com/doc/42888166/Nova-Organi-Harmonia-Preface-Volume-V|consulta=22 febrer 2014|títol=Nova Organi Harmonia}}</ref>
El Concili Vaticà II va donar tant als cants gregorians com a l'orgue els llocs de màxima solemnitat musical a les celebracions.<ref name=":0" /> Per aquest motiu, la pervivència de l'estil de cant gregorià acompanyat d'aquest instrument gaudeix encara de salut i ha pogut perviure al llarg dels temps malgrat que, en els orígens, fos un cant ''a capella'', és a dir, sense acompanyament.
== Contingut ==
[[Fitxer:Dies irae - Liber Usualis.png|thumb|left|Famós fragment del Dies Irae inclòs a les Misses de la Mort del ''Liber Usualis'']]
El ''Liber Usualis'' és un volum de 1900 pàgines<ref>{{ref-web|nom=Liber Usualis|url=http://www.sanctamissa.org/en/music/gregorian-chant/choir/liber-usualis-1961.pdf|consulta=21 febrer 2014|títol=Liber Usualis}}</ref> que comença amb una àmplia explicació sobre la lectura musical d'aquest car el sistema de lectoescriptura musical que empra és el llenguatge neumàtic escrit en [[Tetragrama]].
El llibre conté, primer, l'''Ordo Missae'', el text de la [[Missa]] en [[Llatí|llatí]]. El segueixen els cants de l'Ordinari (és a dir, el [[Kyrie eleison]], el [[Gloria in excelsis Deo|Gloria]], l'[[Al·leluia]], el Sanctus, el [[Parenostre|Pater Noster]] i l'[[Agnus Dei]]. Després conté tots els [[Salm|salms]], el Magnificat i les [[Litúrgia de les hores|litúrgies de les hores]]. Després conté tots els cants propis segons el temps litúrgic: tots els dies del calendari cristià tenen marcats els seus cants que, àdhuc, varien segons l'hora del dia (vespres, vigílies, etc.)
| |||