Heraclià (usurpador): diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
mCap resum de modificació |
m Alaric I |
||
Línia 3:
Fou oficial de l'emperador Honori. Apareix el [[408]] com la persona que va matar de pròpia ma a [[Estilicó]] i va rebre en recompensa el càrrec de ''comes'' d'Àfrica. [[Zòsim]] diu que va succeir a Batanari (que estava casat amb la germana d'Estilicó), el qual fou executat per ordre d'Honori aquell any 408, però en aquest any apareix a Àfrica un ''comes'' Joannes que fou mort en una revolta popular, i probablement Heraclià fou successor d'aquest i no de Batanari. [[Orosi]] diu que Heraclià no fou enviat a Àfrica fins el [[409]] quan va assolir la corona [[Prisc Àtal]].
Heraclià fou lleial a Heracli contra Prisc Àtal i el va ajudar també contra el visigot [[Alaric I]], assegurant les principals posicions a Àfrica i confiscat naus per impedir abastir de gra a Roma, provocant la fam a la ciutat. Prisc va enviar com a governador a Constant, però sense tropes, contant suposadament amb la submissió voluntària d'Heraclià o la revolta dels provincials, però cap d'aquestes coses es va produir. Prisc va enviar diners a Constant per assolir els seus objectius però la major part d'aquest diners van caure en mans d'Heraclià que els va enviar a Honori a [[Ravenna]]. Alaric va proposar enviar a Àfrica al seu general Drumes, però Prisc no ho va consentir, i fou una de les causes que van portar a l'enderrocament de Prisc pels visigots. Heraclià disposava d'una força molt petita (ja que Alaric només pensava enviar 500 soldats) però sembla que tenia la fidelitat dels provincials degut a que havia ordenat tolerància amb els [[donatistes]] i havia convençut a Honori de decretar la tolerància. Però quan el perill va haver passat Heracli va revocar l'edicte anterior.
Aquest serveis el van fer mereixedor al consolat. Fou cònsol ''designatus'' (probablement com a col·lega de Lucià o Luci) el [[412]] per exercir el [[413]], però mai va arribar a exercir ja que per causes poc clares el mateix 412 es va revoltar i es va proclamar emperador; la seva primera mesura fou paralitzar els lliuraments de gra a Roma i en segon lloc confiscar tots els vaixells per portar forces a Itàlia. Un edicte d'Honori datat el [[juliol]] del [[412]] dicta pena de mort contra Heraclià i els seus seguidors. Alguns historiadors pensen que es tracte d'un error i que la revolta no fou el juliol del 412 sinó del [[413]].
| |||