Crònica de Nèstor: diferència entre les revisions

La '''''Primera Crònica''''' o '''''Crònica de Néstor''''' (en [[antic eslau eclesiàstic]]: Повѣсть времяньныхъ лѣтъ; en [[bielorús]]: Апо́весць міну́лых часо́ў,; en latýnitsia: ''Apóviests' minulykh txassou''; en [[rus]]: По́весть временных лет, ''Poviest' vremiennykh liet'',; aen [[idioma ucraïnès|ucraïnès]]: По́вість врем'яни́х літ, ''Póvist' vremianykh lit,''; literalment "''Relat d'anys passats"'') és una crònica i història del primer Estatestat [[primers eslaus orientals|eslau oriental]], el [[Rus' de Kíev]], entre els anys [[850]] i [[1110]], aproximadament, i originalment escrita a [[Kíev]] cap aal [[1113]]. Està escrita en [[antic eslau eclesiàstic]], l'idioma que s'emprava per a fer escrits, i no en l'idioma col·loquial, l'antic eslau oriental.

Durant molt de temps, hom en va atribuir la redacció original a un monjo anomenat [[Néstor|''Néstor'']], i per això se li digué '' La Crònica de Néstor '' o '' El Manuscrit de Néstor ''. Entre les moltes fonts que hi hauria utilitzat, hi havia les primeres (avui perdudes) cròniques eslaves, els annals bizantins de [[Joan Malalas]] i de [[Jorge Hamartolus]], llegendes populars (Pp.E e.:, la [[Saga (literatura)|saga]] [[nòrdica]]), nombrosos textos religiosos grecs, tractats entre els bizantins i els russos, fonts orals de [[Yan Vyshatich]] i d'altres líders militars. Néstor treballartreballà a la cort de [[Sviatopolk II de Kíev]] i probablement va compartir la seva política pro-escandinavaproescandinava.

La primera part és rica en històries anecdòtiques, entre les quals hi ha l'arribada de tres germans [[varegs]], la fundació de Kíev, l'assassinat d'[[Askold]] i [[Dir]], la mort d'[[Oleg]] (a qui va matar una serp amagada en l'esquelet del seu cavall) i la venjança d'[[Olga de Kíev]], dona d'[[Igor de Kíev]], sobre els [[drevlians]], els quals havien assassinat el seu marit. La història de la tasca dels sants [[Ciril i Metodi]] entre els [[pobles eslaus]] és també molt interessant. A Néstor, li devem la narració sobre l'expeditala formamanera expedita en què el príncep [[Vladimir I de Kíev]] va abolir el culte a [[Perun]] i als altres déus de [[Kíev]].

L'any [[1116]], l'hegemònic Silvestre va realitzar nombroses còpies del text de Néstor, afegint el seu propi nom al final de la crònica. Atès que el príncep [[Vladimir II Monomaque]] era el patró de la vila de Vydubychi, on estava situat el monestir, la nova edició va glorificar el príncep i en va fer d'ell la figura central de la narrativa posterior. Aquesta segona versió de l'obra nestoriana es va preservar en el ''Còdex Lauretià'' (vegeu més avall).

Una tercera edició el va seguir dos anys més tard, centrant-se en la persona de [[Mstislav I de Kíev]], fill i hereu de Vladimir II Monomaque. L'autor d'aquesta revisió podria haver estat grec, ja que va corregir i actualitzar moltes de les dades sobre els assumptes bizantins. Aquesta última versió es va conservar en el ''Còdex'' ''d'Ipatiev'' o ''Hipatià'' (vegeu més avall).

L'original s'ha perdut i les còpies més antigues que es coneixen són les del ''Còdex Lauretiense'' i el ''Còdex d'Ipatiev'', de manera que és complicat establir el contingut original de la crònica paraula per paraula.

El [[Còdex Lauretià|''Còdex Lauretià'']] va ser copiat pel monjo de [[Novgorod]] Lavrenti (Llorenç) per al príncep Dmitri Konstantinovitx, ael [[1377]]. El text original utilitzat va ser un còdex avui perdut compilat per al Gran Ducduc de [[Tver]] ael [[1305]], any en què acaba la crònica, encara que els anys 898-922, 1263-1983 i 1288-1994 hi estan omesos per alguna raó. El manuscrit va ser adquirit pel famós Comtecomte Musin-Puixkin ael [[1792]] i, més tard, donat a la [[Biblioteca Nacional Russa]] ade [[Sant Petersburg]].

El [[Còdex d'Ipatiev|''Còdex d'Ipatiev'']] va ser descobert al [[Monestirmonestir d'Ipatiev]], a [[Kostromà]], pel gran historiador rus [[Nikolai Karamzin]]. Data del segle XV, però hi incorpora una informació d'incalculable valor històric sobre el Kíev del segle XII i les ''Cròniques Galicianes'' (de la ciutat de [[Halych|Halich]], a la regió de [[Galícia]]). La llengua en què estava escritaescrit és l'[[eslau antic]] amb influència de l'eslau oriental.

La ''Primera Crònica'' pot ser un dels textos d'estudi més intens de la història. SSe n'han publicat nombroses monografies i versions, datanti data la primera dedel [[1767]]. [[Alexei Shájmatov]] va publicar una anàlisi textual pionerpionera d'aquest document el [[1908]]. [[Dmitri Lijachev]] i altres investigadors soviètics han revisat en part els seus descobriments, quei van intentar reconstruir la crònica prenestoriana compilada a la cort de [[Iaroslav el Savi]] a la meitat del segle XI.

A diferència d'altres cròniques medievals escrites per monjos europeus, la ''Crònica de Néstor'' és única en el seu camp, ja que no hi ha cap altre testimoni escrit de la història antiga dels pobles eslaus orientals. La seva llarga relació sobre la història de ladel [[Rus de Kíev]] no té comparació, encara que s'han datat correccions provinents de la [[Primera Crònica de Novgorod|''Primera Crònica de Novgorod'']]. Així mateix, és valuosa com a primer exemple de la literatura dels antics eslaus orientals.

* Transliteració l'anglès de la ''Crònica'' en http://hudce7.harvard.edu/# Ostrowski/PVL/.

* Traducció a l'anglès amb comentaris de Samuel Hazzard Cross i Olgerd P. Sherbowitz-Wetzor, '' The Russian Primary Chronicle ''. Medieval Academy of America Publication NoNúm. 60 (Cambridge: Mediaeval Academy, 1953).

* Els principals còdexs (Laurentiense, de Ipatiev i de Novgorod) estan disponibles en cirílic aen http://litopys.org.ua/.

* ''Còdex de Néstor'' en rus: http://web.archive.org/web/20030109145401/http://hronos.km.ru/dokum/povest.html.