Revisió del 23:42, 7 juny 2015 modifica Amadalvarez (discussió \| contribucions) Autopatrullats 175.860 edits descripció foto ← Edició anterior		Revisió del 06:57, 8 juny 2015 modifica desfés Amadalvarez (discussió \| contribucions) Autopatrullats 175.860 edits fi ampliació Edició següent →
Línia 1: ~~{{enconstrucció\|amadalvarez\|juny de 2015\|data=juny de 2015}}~~ {{Infotaula patrimoni cultural \| nom = Mercat de Sant Antoni Linha 98 ⟶ 97: [[File:Restes arqueológiques del Baluard de Sant Antoni.jpg\|thumb\|Restes arqueològiques del [[Baluard de Sant Antoni]], sota el Mercat de Sant Antoni]] La intervenció al [[Mercat de Sant Antoni]] ha estat objecte de diverses fases d'intervenció arqueològica des de març ~~i maig~~ de 2007. En aquests primers sondejos, quan el mercat encara estava en funcionament, es va localitzar el [[baluard de Sant Antoni]], cosa que ja s'havia identificat als estudis ~~d’impacte~~d'impacte. La seva conservació i integració ja es va preveure en el projecte de remodelació integral. Entre juliol i desembre de 2009, un cop el mercat va estar buit de parades, uns nous sondejos arqueològics van permetre localitzar altres trams del baluard i part del [[glacis (enginyeria militar)\|glacis]] del sistema defensiu. També es va localitzar un tram de la carretera de [[Madrid]], de la segona meitat del segle XIX. La següent intervenció, entre gener i març de 2011, es varen documentar estructures anteriors a la construcció del [[baluard de Sant Antoni]] i el seu sistema defensiu ([[fossat]], [[contraescarpa]], el camí cobert i el [[glacis (enginyeria militar)\|glacis]]), el qual s'ubicava davant del portal homònim. Les restes conservades del baluard, de planta pentagonal, i el mur fan 90 m de longitud, 2,10 m d'amplada conservada i 2,33 m d'alçada, i està bastit en [[carreu]]s de [[pedra de Montjuïc]], i un cos intern de pedra i morter de calç.{{sfn\|Premsa Ajuntament de Barcelona\|26-06-2014\|p=11}} Entre agost i desembre de 2012 es va fer una nova intervenció amb l'objectiu d'excavar totes les restes arqueològiques que hi hagués fins a la cota inferior d'on havia d'estar la llosa del mercat. ~~Quan~~Al pati del [[carrer del Comte Borrell]] es va ~~excavar~~trobar una masia ~~que~~agrícola hidel ~~havia~~segle XVI amb unes basses per l'aigua, un pou i una sínia. Havien estat enderrocades i amortitzades al ~~pati~~segle ~~del~~XVII ~~[[carrer~~quan ~~del~~es ~~Comte~~va ~~Borrell]]~~reforçar la muralla amb el baluard.{{sfn\|Ajuntament de Barcelona\|06-08-2012}} En una cota inferior sota aquesta masia, es va localitzar un tram de [[via romana]]. Mentre hi havia diferents trams de la llosa en construcció, es van intensificar els treballs arqueològics d'excavació de la via romana i les estructures funeràries associades, així com el buidat del [[fossat]] que permetia veure l'extensió total del baluard i contraescarpa.{{sfn\|Premsa Ajuntament de Barcelona\|26-06-2014\|p=3}} === Via Augusta i la centuriació de Bàrcino === Linha 114 ⟶ 113: === Baluard de Sant Antoni === {{AP\|Baluard de Sant Antoni}}▼ [[fitxer:Mercat Sant Antoni baluard-contraescarpa StAntoni 3132.jpg\|thumb\|250px\|Muralla i baluard Sant Antoni (esquerra) i la contraescarpa (dreta) descoberts durant les obres de remodelació del mercat el 2015]] [[fitxer:Mercat_Sant_Antoni_Baluard_Sant_Antoni_3118.jpg\|thumb\|Proa del baluard (2015)]] ▲{{AP\|Baluard de Sant Antoni}} A mitjan segle XVII, dins del marc del [[Guerra franco-espanyola (1635-1659)\|conflicte amb França]] iniciat el 1635 i com a conseqüència de la [[Guerra dels Segadors]] (1640-1652), i motivat pels canvis en estratègia militar i armament, es continua amb les reformes del recinte emmurallat iniciades a principis de segle, principalment amb la construcció de nous baluards com el de Sant Antoni, a partir de l'any 1644, o el de [[baluard de Santa Madrona\|Santa Madrona]], al 1647. Durant la [[guerra dels catalans]] va patir atacs borbònics durant el mes de maig de 1714, tot i que l'entrada final de les tropes a la ciutat va ser a la [[batalla del Baluard de Santa Clara]], a l'altre costat de la ciutat.<ref>{{ref-llibre\|cognom=Peñarroja\|nom=Jordi\|títol=Barcelona: sentir l'onze de setembre 1714-2014, Volum 1\|pàgines=p.128\|editorial=Llibres de l'Índex\|any=2007\|isbn=9788496563551\|url=https://books.google.es/books?ei=KLN0VY6xH4LlUprdgLAH&hl=ca&id=MkEsAQAAIAAJ&dq=%22baluard+de+Sant+Antoni%22+setge+de+1714&focus=searchwithinvolume&q=%22baluard+de+Sant+Antoni%22+\|consulta=7 juny 2015\|format=Volum 1}}</ref> L'excavació del baluard va permetre obtenir bona part del seu sistema defensiu ([[fossat]], [[contraescarpa]], el camí cobert i el [[glacis (enginyeria militar)\|glacis]]), el qual s'ubicava davant del portal homònim. Les restes conservades del baluard, de planta pentagonal, i el mur fan 90 m de longitud, 2,10 m d'amplada conservada i 2,33 m d'alçada, i està bastit en [[carreu]]s de [[pedra de Montjuïc]], i un cos intern de pedra i morter de calç. La integració d'aquesta gran estructura dins el projecte permetrà la seva observació com a part de la nova construcció. Els més de 90 m de muralla i contraescarpa dibuixen el que va ser el fossat que ara serà un gran espai obert situat al primer soterrani enllaçant dos dels accessos al mercat.{{sfn\|Premsa Ajuntament de Barcelona\|26-06-2014\|p=11}} == Referències ==

Mercat de Sant Antoni: diferència entre les revisions