Mercat de Sant Antoni: diferència entre les revisions

Es va iniciar la construcció l'any [[1879]] per l'arquitecte [[Antoni Rovira i Trias]], inspirat en els edificis de les [[Halles de París]] com el [[Mercat del Born]],<ref>{{ref-publicació|cognom=Francesc Massip |nom=Jesús |article= |url=http://books.google.es/books?id=a-TAc-HcV_QC&pg=PA207&dq=mercat+del+born&hl=ca&sa=X&ei=fru3U8e6FMP60gWCjYCwDw&ved=0CCsQ6AEwAjgK#v=onepage&q=mercat%20del%20born&f=false |llengua= |consulta=5/7/2014 |publicació=D'art |volum= |exemplar=11 |data=1985 |pàgines=207 }}</ref> va ser construït per la [[Maquinista Terrestre i Marítima]], i inaugurat per l'[[alcalde de Barcelona|alcalde]] [[Francesc de Paula Rius i Taulet|Rius i Taulet]] el setembre del [[1882]]. L'any 2007 es va celebrar el 125è aniversari del mercat ideat segons [[Ildefons Cerdà]] com a centre de proveïment aal l'entornvoltant de l'antic [[portal de Sant Antoni]], el primer mercat fora de les muralles concebut per abastir tota la ciutat.{{sfn|Premsa Ajuntament de Barcelona|26-11-2013|p=5}}

La segona fase de les obres va consistir en l'establiment d'una gran infraestructura que permetés la construcció de quatre plantes soterrades per sota de l'edifici original sense desmuntar-lo ni traslladar-lo. Constaven de la construcció d'una caixa perimetral amb murs de contenció per a protegir de moviments del subsòl els edificis del voltant, la construcció d'una llosa de formigó a nivell del rasant original sobre la qual descansa tot l'edifici modernista del mercat, que havia estat elevat i suspès mentre es construïa aquesta nova base sota seu. La llosa, de quasi 10.000 m² per 1,2 m de gruix, descansa sobre els murs perimetrals i sobre una dotzena de grans pilars de 16 metres d'alçada.<ref>{{ref-publicació|cognom=Castán|nom=Patrícia |títol=La gran llosa del mercat de Sant Antoni agafa cos|publicació=El Periodico de Catalunya|data=26-11-2013|url=http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/barcelona/gran-llosa-mercat-sant-antoni-agafa-cos-2872589|consulta=6 juny 2015}}</ref> Aquesta fase va acabarfinalitzada a començaments de 2014, havia estat adjudicada per un import de 12,9 milions d’euros a una [[UTE]] formada per les empreses constructores [[Copcisa]], [[Scrinser]] i [[Sacyr]].

Entre agost i desembre de 2012 es va fer una nova intervenció amb l'objectiu d'excavar totes les restes arqueològiques que hi hagués fins a la cota inferior d'on havia d'estar la llosa del mercat. Al pati del [[carrer del Comte Borrell]] es va trobar una masia agrícola del segle XVI amb unes basses per l'aigua, un pou i una sínia. Havien estat enderrocades i amortitzades al segle XVII quan es va reforçar la muralla amb el baluard.{{sfn|Ajuntament de Barcelona|06-08-2012}} En una cota inferior sota aquesta masia, es va localitzar un tram de [[via romana]]. Mentre hi havia diferents trams de la llosa en construcció, es van intensificar els treballs arqueològics d'excavació de la via romana i les estructures funeràries associades, així com el buidatbuidatge del [[fossat]] que permetia veure l'extensió total del baluard i contraescarpa.{{sfn|Premsa Ajuntament de Barcelona|26-06-2014|p=3}}

La fundació de [[Bàrcino]] va coincidir amb la reforma viària del nord-est de la [[península ibèrica|península]], moment en què es va construir l'eix costaner de la [[Via Augusta]]. Unia [[Roma]] amb [[Gades]] (Cadis), es bifurcà per connectar les ciutats litorals de [[Blandae]] (Blanes), [[Iluro]] (Mataró), [[Baetulo]] (Badalona) i [[Bàrcino]]. El recorregut de la via Augusta coincideix amb vies de comunicació modernes hereves seves, com la l'N-340, i és molt difícil que s'hagi conservat la calçada original. La troballa es considera insòlita i s'ha conservat perquè una gran rierada, al voltant del segle II dC, va cobrir el camí i la necròpolis que hi havia a banda i banda. Després d'aquesta gran riada i destrucció, es va decidir fer el camí uns metres més al sud, i aquest fet va salvar la calçada original fins als nostres dies.{{sfn|Premsa Ajuntament de Barcelona|26-06-2014|p=4}}

L'altre element que fa molt singular aquesta descoberta, ha estat poder localitzar un dels eixos de [[centuriació romana]] de l'[[ager]] de la colònia. [[August]] va fundar [[Bàrcino]], cap a l'any 10, però no només es construeix una ciutat, amb muralla i aqüeducte, sinó que es va estructurar tot el territori que l’envoltava amb el sistema de ''[[centuriatio]]'' o ''limitatio''. Una quadrícula va ordenar el territori, quadrícula que seguia la retícula urbana de la ciutat. S'ha documentat un mòdul bàsic de 15 x 20 [[actus]], amb una orientació condicionada pel relleu, cosa que també va afectar a l'orientació de la colònia.

A mitjan segle XVII, dins del marc del [[Guerra franco-espanyola (1635-1659)|conflicte amb França]] iniciat el 1635 i com a conseqüència de la [[Guerra dels Segadors]] (1640-1652), i motivat pels canvis en estratègia militar i armament, es continua amb les reformes del recinte emmurallat iniciades a principis de segle, principalment amb la construcció de nous baluards com el de Sant Antoni, a partir de l'any 1644, o el de [[baluard de Santa Madrona|Santa Madrona]], alel 1647.