Obre el menú principal

Canvis

39 octets eliminats ,  fa 4 anys
m
Revertides les edicions de 88.25.187.122 (discussió) a l'última versió de Paucabot
 
Brecht sempre va voler influenciar al públic amb les seves actuacions, per això emprava recursos diversos, com per exemple anècdotes, la ràdio, el teatre, i fins i tot el cinema, a través dels quals podia arribar al públic corresponent. El seu objectiu era el de contribuir al canvi social. Mostra d'aquesta voluntat la trobem ja a les seves primeres obres com ''Baal'', ''Tambors en la nit'' i en la seva col·lecció de poemes ''Devocionari domèstic''. ''L'òpera dels tres rals'', per exemple, critica l'ordre [[burgesia|burgès]], del que Brecht es burla representant-lo com una societat de delinqüents. Aquesta obra va ser duta al cinema en 1931 sota la direcció de [[Georg Wilhelm Pabst]] i amb la participació de diversos dels artistes que havien protagonitzat l'obra de teatre original.
 
Un any després, Brecht va portar a terme un projecte de difusió de les seves idees [[comunisme|comunistes]] a través del cinema. ''Kuhle Wampe'' (''A qui pertany el món?''), dirigida per Slatan Dudow i amb música de [[Hanns Eisler]], mostra les opcions que el comunisme pot oferir a un poble alemany colpejat per la crisi de la República de Weimar. La pel·lícula va ser prohibida un any després, quan el règim [[nazi]] va arribar al poder a Alemanya, mantenint-se la prohibició durant el període de [[1933]] a [[1945]].
 
L'any [[1939]] va abandonar Dinamarca, per viure durant un any a una granja prop d'[[Estocolm]] i l'abril de [[1940]] va fugir cap a [[Hèlsinki]]. Durant aquesta època va escriure la ''La vida de Galilei''. En aquesta obra de teatre va retratar en part la seva pròpia situació a la societat: [[Galileu Galilei|Galilei]] mai es dirigeix directament contra l'Església, en aquest cas la inquisició l'hagués pogut titllar d'heretge. Brecht va actuar de manera semblant durant el seu exili: mai es va pronunciar explícitament crític contra l'autoritat, l'estat i la societat, sinó sempre d'una manera subliminal; amb la justa crítica per a no arribar a ser màrtir de les seves pròpies idees.
 
L'estiu de [[1941]] va viatjar a través de [[Moscou]] en l'exprés [[transiberià]] cap a [[Vladivostok]]. Des de l'Est de l'[[URSS]] va viatjar en vaixell a [[Califòrnia]] (Estats Units), on es va establir a [[Santa Monica]], a prop de [[Hollywood]], i es va proposar treballar en la indústria cinematogràfica.El Gerard
 
Ho va aconseguir tan sols en part. A més, va organitzar algunes representacions teatrals menors, en la majoria dels casos a escenaris d'emigrants. Amb prou feina va tenir ocasió d'actuar políticament. Es va descriure a si mateix com un "mestre sense alumnes", ja que els nord-americans no semblaven estar interessats en el seu treball. Per tant va decidir concentrar-se únicament en les seves obres majors, com ''La vida de Galilei'' que va ser estrenada el [[9 de setembre]] de 1943 al teatre de Zuric.
==Referències==
<references />
sasemla la foto a gerard raich
 
== Enllaços externs ==
305.854

modificacions