Obre el menú principal

Canvis

Sense canvi de mida ,  fa 4 anys
m
 
== Cultura ==
La cultura peruana té les seves arrels en les tradicions ameríndies i espanyoles,<ref>Víctor Andrés Belaunde, ''Peruanidad'', p. 472.</ref> tot i que ha estat influïda també per diversos grups ètnics d'[[Àfrica]], [[Àsia]] i [[Europa]]. La [[tradició artística peruana]] va començar amb la terrisseria elaborada, la fabricació de tèxtils, l'orfebreria i l'escultura de les èpoques preinques. Els inques van mantenir aquests oficis i van construir obres arquitectòniques impressionants com ara [[Machu Picchu]]. El [[barroc]] va predominar l'art virregnal que va fer un sincretisme amb les tradicions autòctones.<ref>Gauvin Alexander Bailey, ''Art of colonial Latin America'', p. 72–74.</ref> Durant aquest període l'art es concentrava majoritàriament en temes religiosos; les nombroses esglésies d'aquest període i les pintures de l'[[escola de CuzcoCusco]] en són una mostra.<ref>Gauvin Alexander Bailey, ''Art of colonial Latin America'', p. 263.</ref> Les arts es van estancar després de la independència fins a l'aparició de l'[[indigenisme]] en la primera meitat del [[segle XX]].<ref>Edward Lucie-Smith, ''Latin American art of the 20th century'', p. 76–77, 145–146.</ref> Des de la dècada de 1950 l'art peruà ha estat eclèctic i influït per corrents internacionals i locals.<ref>Damián Bayón, "Art, c. 1920–c. 1980", p. 425–428.</ref>
 
[[Fitxer:Ceviche del Perú.jpg|thumb|[[Ceviche]], plat de peix i marisc.]]
Hi ha evidències d'assentament humà al Perú de fa més de cinc mil anys: les trobades arqueològiques recents a la regió de [[Norte Chico]] semblen indicar que s'hi desenvoluparen les civilitzacions més antigues del continent americà, prop del 3000 aC.<ref name=histo1>[http://encarta.msn.com/encyclopedia_761570790_8/Peru_(country).html#s32 Peru]. History. MSN Encarta. Data d'accés: 27 de gener de 2008</ref> Altres cultures aparegueren, com ara els [[chavín]], [[chimú]], [[Cultura del Nazca|nazca]] i [[tiwanaku]] que emigraren al Perú des del nord.<ref name=histo1/> Totes les cultures tingueren característiques comunes, entre les quals, l'agricultura intensiva i rica en recursos tècnics, la ramaderia—única a Amèrica—, art, tècnica tèxtil, arquitectura, ceràmica, metal·lúrgia i orfebreria, així com de l'organització social i religiosa.<ref>[http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0050510 Perú. La història. El Perú precolombí]. L'Enciclopèdia Catalana. Data d'accés: 27 de gener de 2008</ref>
 
El nom de l'imperi en [[quítxua]] fou ''Tawantinsuyu'', que vol dir "les quatre regions" i prové de llurs divisions: Chinchaysuyu (al nord), Collasuyu (al sud), Antisuyu (a l'est) i Contisuyu (a l'oest). La capital fou la ciutat de [[CuzcoCusco]]. L'imperi començà a formar-se a partir de la victòria de [[Pachacútec]], que encapçalava la confederació d'estats chanques l'any de 1438. Després de la victòria, es començà a organitzar l'imperi que continuà una etapa de contínua expansió i posterior consolidació. Es desenvoluparen la cultura, la tecnologia, la ciència, i es bastiren grans edificis i mausoleus.
 
Després d'aquest període d'apogeu l'imperi entrà en declivi per diversos problemes, entre els quals, la confrontació pel tron entre els fills de [[Huayna Cápac]], els germans [[Huáscar]] i [[Atahualpa]] que es traduí en una guerra civil. Atahualpa vencé el 1532, però quan pujà al poder, arribaren les tropes espanyoles sota el comandament de [[Francisco Pizarro]]. Els espanyols capturaren l'emperador i l'executaren. Diversos inques rebels continuaren la lluita contra els espanyols fins a 1572.
El 1532, un grup de conqueridors espanyols encapçalats per Francisco Pizarro derrotaren les forces inques. Deu anys després la [[Imperi Espanyol|corona espanyola]] establí el [[virregnat del Perú]] que incloïa, al començament, la majoria de les colònies sud-americanes.<ref name=recopilacion>Recopilación de leyes de los Reynos de las Indias. Madrid: Cultura Hispánica, 1973</ref> El virrei [[Francisco de Toledo]] reorganitzà el país el 1570; la mineria de plata es convertí en la principal activitat econòmica basada en la mà d'obra forçada dels indígenes.<ref name=bakewell>Bakewell, Peter. Miners of the Red Mountain: Indian labor in Potosi 1545–1650. Albuquerque: University of New Mexico, 1984.</ref> Els metalls preciosos de tots els virregnats americans proveïren de recursos a la corona espanyola, la qual, al seu torn, permetia el comerç centralitzat a la metròpoli. En el segle XVIII el declivi de la producció de plata, en conjunció amb una dolenta administració dels recursos anteriors, disminuïren les entrades de la corona. Com a resposta, s'efectuaren les [[Reformes Borbòniques]], una sèrie d'edictes que incrementaren els impostos, i reorganitzaren econòmicament i políticament l'Imperi. El virregnat del Perú es dividí, i es crearen el [[virregnat de Nova Granada]] i el [[virregnat del Riu de la Plata]]. Les noves lleis provocaren diverses revoltes dels indígenes que foren sufocades.
 
El 28 de juliol de 1821, el moviment independentista encapçalat pel general argentí [[José de San Martín]], que arribà des de [[Xile]], declarà la independència del Perú, i instaurà la República del Perú, nom que quedà consignat tàcitament en l'Acta d'Independència. Tanmateix, no seria sinó fins al 1824 que el general veneçolà [[Simón Bolivar]] aconseguí expulsar definitivament les tropes reialistes establertes al sud.<ref name="Walker">Walker, Charles. Smoldering ashes: CuzcoCusco and the creation of Republican Peru, 1780–1840.</ref>
 
[[Fitxer:Angamos.jpg|thumb|Batalla d'Angamos, decisiva en la [[Guerra hispanosudamericana]]]]
16.713

modificacions