Drus Cèsar: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (-google.es/ +google.cat/)
m Corregit: de tos els > de tots els
Línia 1:
'''Drus Cèsar''' ([[7]]<ref>{{Ref-llibre |cognom=|nom= Tàcit |enllaçautor=Tàcit |títol=The Annals of Tacitus: comprising the career of Germanicus |url=http://books.google.cat/books?id=KwZKAAAAIAAJ&q=Drusus+born&dq=Drusus+born&hl=ca&sa=X&ei=fde7T4j5IonPhAeVgbHjCA&ved=0CDIQ6AEwAA |llengua=anglès |editorial=Sanborn |data=1913 |pàgines=Llibre 1, p.143 |isbn= }}</ref>-[[33]]) fou fill de [[Germànic Cèsar|Germànic]] i [[Agripina Major]]. Va assolir la toga viril l'any [[23]] i el senat li va concedir el dret a ser candidat a les magistratures cinc anys bans del marcat per la llei i fou primer qüestor. Més tard fou nomenat [[àugur]].
 
Tenia un caràcter poc amistós i la seva mare Agripina tenia com a fill favorit al seu germà gran [[Neró Cèsar]], que esperava acabés assolint la successió imperial. Drus va començar a envejar a Neró i el cap dels pretorians [[Sejà]], que també aspirava a la successió imperial i es volia desempallegar de tostots els familiars de l'emperador que el podien obstaculitzar, es va aprofitar d'aquesta enveja i va aconseguir el final desterrament i mort de Neró Cèsar. Tiberi, al que no agradaven les mostres de suport a favor de Neró i Drus, va afavorir secretament aquesta eliminació.
 
Unes paraules de Drus sota els efectes de l'alcohol van arribar a palau i allí Tiberi va recollir tortes les acusacions diverses que s'havien llençat contra Drus i finalment el va fer condemnar a mort (any [[30]]) com enemic de l'estat; Tiberi li va commutar la pena per empresonament a una cambra de palau (per guardar-lo com a alternativa en cas d'un intent de prendre el poder per part de Sejà), però finalment s'ho va repensar i va donar ordres de deixar morir a Drusa de gana (any [[33]]). Al cap de nou dies, embogit de gana, va intentar menjar el matalàs de la cambra amb ànsia i es va ofegar. El terrorífic relat dels seus anys d'empresonament, amb les palisses dels centurions, els càstigs, les queixes i les darreres paraules foren narrats pel centurió ''Actius'' i el llibert ''Didymus'' i quan foren llegides al senat per odre de Tiberi, aquest cos va aconseguir aturar la lectura fingint queixes cridaneres contra Drus.