Afat: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Inserit llista de referències. |
Reutilització de la primera referència. |
||
Línia 1:
«és
aquela potència ab la qual animal manifesta ab la vou a altre animal
Linha 19 ⟶ 20:
tracta d'un sentit que no té "línia sensada" que
transformi un estímul exterior en sensació, un sentit que no ha de
restar passiu a l'espera dels estímuls.<ref name=":0">{{Ref-publicació|cognom = Vidal|nom = Josep M.|article = El Llibre de l'Affatus de Ramon Llull|publicació = Affar [en línia]|url = http://www.raco.cat/index.php/Affar/article/view/64708|data = 1982|pàgines = 13-32|cognom2 = Roca|volum = Vol.2}}</ref> Llull
aborda aspectes cognitius de l'afat:
fa dependre la parla de la potència sensitiva (el nostre sentit
Linha 53 ⟶ 54:
Malgrat tot, el ''Llibre de l'affatus''
s'ha de considerar una obra interessant en la història de la
lingüística,<ref
al seu estudi que es poden relacionar amb els corrents mentalistes de
la lingüística i que són font d'inspiració per als investigadors del [[processament del llenguatge natural]]. A
Linha 61 ⟶ 62:
producció del llenguatge.
=== Integració de l'afat a l'
Quan
Llull desenvolupa la teoria ternària de l'home (dins
Linha 72 ⟶ 73:
Per sota hi ha la potència sensitiva (comparable al sentit comú
actual), que és la que estudia el ''Llibre de l'affatus''
llenguatge) ajuda Llull a l'hora de fonamentar el seu ''Art''.
A aquest efecte, Llull utilitza un mecanisme en el qual cada
| |||