Birefringència: diferència entre les revisions

[[Fitxer:Calcite.jpg|right|thumb|Birefringència en un [[cristall]] de [[calcita]].]]

La '''birefringència''' o '''doble refracció''' és una propietat de la matèria [[Anisotropia|anisòtropa]] transparent que consisteix en el desdoblament d'un feix de [[llum]] incident en dos feixos [[Polarització electromagnètica|polaritzats]] linealment en direccions perpendiculars entre ellessi com si el material tingués dos índexs de [[refracció]] diferents.

Tots els materials cristal·lins que no pertanyen al sistema cúbic presenten [[Índex de refracció|índexs de refracció]] diferents en les diferents direccions de propagació dels feixos de llum i de la direcció de vibració del [[camp elèctric]] (Perper convenció, quan parlem de polarització, només es considera el [[Vector (Matemàtiques)|vector]] camp elèctric,; el [[camp magnètic]] s'ignora atès queperquè és [[perpendicular]] o proporcional al camp elèctric). El fenomen és especialment visible peren la [[calcita]], que presenta un rang molt ampli de valors d'índex de refracció (i per tant una elevada birefringència), sobretot en la varietat més transparent anomenada [[espat d'Islàndia|''espat d'Islàndia'']].

La birefringència va tenir un paper important en el naixement de les primeres idees sobre el model ondulatori de la llum,; precisament, per explicar aquest fenomen [[Christiaan Huygens]] va proposar la seva teoria ondulatòria de la llum en el seu ''Traité de la Lumière'' del [[1690]].<ref>Christiaan Huygens, ''Traité de la lumiere'' (Leiden, Holanda: Pieter van der Aa, 1690).</ref>