Revisió del 11:54, 26 abr 2015 modifica CarlesMartin (discussió \| contribucions) Administradors 433.659 edits m Revertides les edicions de 83.45.193.172 (discussió) a l'última versió de EVA2.0 (bot) ← Edició anterior		Revisió del 07:31, 14 juny 2015 modifica desfés Panotxa (discussió \| contribucions) 104.889 edits Retiro informació sense referències Edició següent →
Línia 71: * la '''[[longitud del node ascendent]]''' (''Ω''): es defineix com l'angle entre el [[node ascendent]] de l'òrbita i el [[meridià]] de referència definit pel [[punt vernal]]. * l''''[[argument del periàpside]]''' (''ω''): es defineix com l'angle, mesurat dins del pla de l'òrbita, entre el node ascendent i el [[periàpside]]. * l''''[[anomalia mitjana]]''' (''M''): representa la posició dins l'òrbita del cos respecte al periàpside i correspon a la fracció del període orbital transcorregut des del darrer pas pel periàpside expressada com a angle. Només coincideix amb la posició angular del cos en el cas d'una òrbita circular (si bé en aquest cas no hi ha periàpside i ~~mesurariem~~mesuraríem l'angle des d'una direcció arbitrària). <br style="clear:both" /> Històricament, l'única manera de determinar l'òrbita d'un cos celeste era mesurar el seu moviment respecte els [[estrelles fixes\|estels fixes]]. El temps necessari ha de ser prou llarg perquè el cos es mogui d'una manera apreciable per la [[volta celeste]] i es puguin acumular prou mesures per determinar els seus elements orbitals. Així, quantes més mesures s'hagin acumulat més precisa serà l'estimació de l'òrbita. Aquesta tasca, però, pot ser complicada per als cossos llunyans, que típicament es mouen a velocitats aparents força febles, i, en conseqüència, pot passar un cert temps entre el seu descobriment i la determinació de la seva òrbita. Línia 100: Cometes de període curt: Són cossos que completen una revolució al voltant del sol en menys de 200 anys. Es creu que són originaris del [[cinturó de Kuiper]] i que han adquirit òrbites fortament el·líptiques degut a algun tipus de pertorbació. El [[cometa Halley]] és el representant més conegut d'aquest grup de cometes, amb un període de 76 anys. Cometes de període llarg: Són cometes amb un període orbital de més de 200 anys. Es creu que són cossos del [[núvol d'Oort]] que, degut a algun tipus de pertorbació, han adquirit òrbites que els precipiten al sistema solar interior. Un representant d'aquest grup és el [[cometa Hale-Bopp]] (període de 2380 anys aprox.), conegut per la seva aproximació de 1997, una de les més espectaculars dels temps recents. :Les òrbites dels cometes són unes de les més impredictibles dels cossos naturals. Això és degut al fet que la seva forta excentricitat els fa creuar les òrbites dels planetes majors, permetent així la possibilitat que tinguin encontres propers amb aquests. Quan això passa, els [[elements orbitals]] del cometa poden canviar considerablement (fins i tot canviant el tipus ded'~~orbita~~òrbita en la que es troba). Això es fa palès en el fet que un cert nombre de cometes han estat perduts i redescoberts dècades després perquè un encontre proper amb algun planeta n'ha canviat completament l'òrbita. :Els pocs cometes coneguts amb òrbita hiperbòlica constitueixen un cas excepcional, ja que no es troben lligats gravitacionalment amb el [[Sol]] i, en conseqüència, no formen part del sistema solar. El consens general, emperò, és que no són cossos d'origen extrasolar. Es tractaria de cometes ordinaris que han estat pertorbats fortament per un encontre proper amb un planeta gegant, convertint la seva òrbita d'el·líptica a hiperbòlica. Línia 119: :Cal mencionar en aquest apartat un cert nombre de sondes interplanetàries que, gràcies a l'assistència gravitacional del planeta [[Júpiter (planeta)\|Júpiter]], han assolit una òrbita hiperbòlica al voltant del Sol, cosa que les convertirà en els primers objectes fabricats per l'home que deixaran el [[sistema solar]]. Es tracta de les sondes americanes Pioneer 10 i 11, i Voyager 1 i 2. == Referències == ~~==Desorbitació{{CN\|data=agost de 2014}}==~~ {{referències\|2}}▼ La '''desorbitació''' és el procés en el qual un objecte en [[òrbita]] al voltant d'algun cos celeste perd alçada i acaba precipitant-se contra el cos al voltant del qual orbita. El terme s'aplica de preferència als [[satèl·lit artificial\|satèl·lits artificials]] al voltant de la [[Terra]]. La desorbitació d'un satèl·lit pot ser natural o provocada. La desorbitació natural és deguda principalment al fregament amb l'[[atmosfera terrestre\|atmosfera]], que frena els satèl·lits artificials en [[òrbita baixa]] i els fa perdre [[energia cinètica]]. El satèl·lit va perdent alçada progressivament (el procés pot durar dècades) fins que es precipita contra la superfície. Aquest mecanisme només funciona eficaçment per a òrbites prou baixes. A vegades, la desorbitació és provocada pels propis operadors del satèl·lit, utilitzant sistema de propulsió d'aquest per frenar. L'avantatge és que així la desorbitació es fa de manera controlada i d'una sola vegada. S'acostuma a utilitzar per a satèl·lits prou grossos perquè hi hagi el risc que arribin trossos fins à la superfície a la desorbitació(normalment els satèl·lits són prou petits perquè cremin completament en tornar a l'atmosfera). Un exemple és la desorbitació de l'[[estació espacial]] [[Mir (estació espacial) \|Mir]] el 2001. ~~El [[transbordador espacial]] també efectua una maniobra de desorbitació, però no es desintegra a la [[reentrada]] gràcies a la seva protecció tèrmica.~~ Darrerament hi ha hagut una preocupació creixent (principalment als [[Estats Units]] i a [[Europa]]) per a desorbitar els satèl·lits a la fi de la seva [[vida útil]], a fi i efecte de què no posin problemes als satèl·lits del futur. Per això cada vegada es fan més desorbitacions controlades quan això és possible, o, en cas contrari, es trasllada el satèl·lit cap a òrbites més baixes de manera a que desorbitin naturalment amb un temps relativament curt. == Vegeu també == * [[Òrbites de satèl·lits artificials]] ==~~Referències~~ Bibliografia == ▲{{referències\|2}} ~~==Bibliografia==~~ {{ref-llibre\|autor=Abell, Morrison, and Wolff\|títol=Exploration of the Universe\|edició=fifth\|any=1987\|editorial=Saunders College Publishing}} == Enllaços externs == {{Commonscat\|\|òrbites}} [http://www.calctool.org/CALC/phys/astronomy/planet_orbit CalcTool: Orbital period of a planet calculator]. Has wide choice of units. Requires JavaScript. Linha 152 ⟶ 141: *Swetz, Frank; et al. (1997). ''[http://books.google.com/books?id=gqGLoh-WYrEC&pg=PA269&dq=reaction+fictitious+rotating+frame+%22centrifugal+force%22&lr=&as_brr=3&as_pt=ALLTYPES&ei=JUH7SYr3GIzckQSSx4XVBA#PPA269,M1 Learn from the Masters!]''. Mathematical Association of America. ISBN 0-88385-703-0 {{ORDENA:Orbita}} ~~{{ORDENA:Orbita}} <!--ORDENA generat per bot-->~~ [[Categoria:Òrbites\| ]]

Òrbita: diferència entre les revisions