Venus (mitologia): diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: bevia a diari,mentre que > bevia cada dia, mentre que
m Corregit: del l'any > de l'any
Línia 53:
 
==Els noms de Venus==
*'''Venus Caelestis''': Nom emprat des del segle II. Es coneix l'existència d'un recipient anomenat ''Venus Caelestis'' per a recollir la sang del sacrifici d'un bou, en un ritual que es va fer al temple de [[Pozzuoli]] el 5 d'octubre delde l'any 134. Aquest aspecte de la deessa està associat amb la divinitat fenícia [[Astarte]], o amb Magna Mater, una suposada divinitat protectora dels avantpassats troians dels romans.{{sfn|Turcan|2001|p=141-143}}
*'''Venus Calva''': Aquest nom només es troba en escrits posteriors al període clàssic. En un d'ells es diu que la festa era per commemorar una ocasió en què les matrones romanes es van tallar els cabells per a confeccionar cordes, les quals es van utilitzar en els [[Arc (arma)|arcs]] per la defensa de la ciutat durant un setge. Però segons una altra font, l'esposa del rei [[Anc Marci]] juntament amb altres dones van perdre els cabells durant una epidèmia, llavors les dones que no havien estat afectades es van solidaritzar tallant-se els cabells i oferint-los a la deessa per demanar-li que tornessin a créixer els cabells de les seves amigues {{sfn|Schilling|1982|p=83–89}}<ref>Thomas Ashby (1929) opina que l'existència d'un temple dedicat a Venus Calva és molt dubtós{{Harvnb|Platner|Ashby|1929|p=551}}</ref>
* '''Venus Cloacina''': ("Venus la purificadora"); una fusió entre Venus i la deessa etrusca de l'aigua ''Cloacina'', la qual tenia un santuari per sobre de la desembocadura de la Cloaca Màxima, que en principi havia estat un sortidor natural d'aigua però que més endavant va quedar tapat en passar a formar part de la principal claveguera de la ciutat.{{sfn|Eden|1963|p=457, citant a Plini, ''Història Natural'' llibre XV, 119 - 121}} [[Plini el Vell]] fent un comentari sobre Venus com a deessa d'unió i reconciliació, parla d'aquest santuari en relació a una anècdota dels temps antics quan els romans i les sabines hi feien ofrenes de murtra per fer les paus.<ref>Plini,''Història Natural'' llibre XV, 119, citat per Wagenvoort, p. 180.</ref>