Mostassaf: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
la conjunció introdueix el sintagma per tant no admet la coma
Ampliació
Línia 1:
[[Fitxer:Llibre del Mostassaf, palau de Cervelló de València.JPG|thumbnail|Llibre del Mostassaf, arxiu municipal de [[València]].]]
El '''mostassaf''', o '''mostassà''' (en [[aragonès]]: ''almotacén o amutacén''), era un magistrat municipal dels [[estatsCorona d'Aragó|territoris de la Corona d'Aragó]] que tenia múltiples potestats en qüestions tècniques. S'encarregavaÉs hereu de vetlar per la correctainstitució qualitat,del mesura''muhtasib'' imusulmà. preu<ref dels productes al mercat (name="Casas76">[[inflació#Casas|Casas 2015]]). Així com per l'aplicació de les normatives vigents en la disciplina que es tractara, especialment la urbanística. També s'encarregava de supervisar la policia urbana, en aquell moment neteja de la ciutatp. 76</ref>
 
Fou un càrrec que sorgí o s'implantà a partir de mitjan [[segle XIII]],<ref name="Casas76"/> en primer lloc a [[València]], poc després de la seva conquesta ([[1238]]),<ref name="Casas76"/> i posteriorment a [[Barcelona]], des de [[1339]].<ref name="Casas77">[[#Casas|Casas 2015]] p. 77</ref> També se'n té constància a [[Girona]], [[Lleida]], [[Perpinyà]], [[Igualada]], [[Puigcerdà]], [[Vic]], [[Berga]], [[Blanes]], [[Mataró]], [[Sant Celoni]] i [[Arenys de Mar]].<ref name="Casas77"/>
Era elegit anualment entre els prohoms (jurat o consell) del municipi, pel governador, pel bisbe o pel rei o senyor al qual estigués vinculat el domini del terme municipal.
 
S'encarregava de vetlar per la correcta qualitat, mesura i preu dels productes al mercat ([[inflació]]); així com per l'aplicació de les normatives vigents en la disciplina que es tractara, especialment la urbanística o les [[imposicions|imposicions tributàries]]. També s'encarregava de supervisar la policia urbana, en aquell moment la neteja de la ciutat, i les activitats dels gremis. Per tant, allà on existia era una de les màximes autoritats municipals.<ref name="Casas77"/>
Va ser suprimit el [[1715]], en el [[Decret de Nova Planta]], tot i que bastants universitats (els actuals municipis) d'arreu de la Corona d'Aragó en van continuar nomenant bastants anys encara, sobretot per la seua utilitat pública.
 
Era elegit anualment entre els prohoms (jurat o consell) del municipi, pel governador, pel bisbe o pel rei o senyor al qual estigués vinculat el domini del terme municipal. A Barcelona, el [[Consell de Cent]] elegia una terna, de la qual el rei (el [[Lloctinent de Catalunya|lloctinent]] o el [[Batlle general de Catalunya|batlle general]]) en triava un, el que el configurava com a oficial reial, si bé sotmès a les ordinacions aprovades pel consell municipal.<ref name="Casas77"/>
 
Va ser suprimit el [[1715]], en elels [[DecretDecrets de Nova Planta]], tot i que bastantsbastantes [[Universitat (municipi)|universitats]] (els actuals municipis) d'arreu de la Corona d'Aragó en van continuar nomenant bastants anys encara, sobretot per la seua utilitat pública.
 
== Referències ==
{{referències}}
 
== Bibliografia ==
* '''Casas 2015 :''' {{Ref-llibre |cognom=Casas i Roca |nom=Jordi |títol=La hisenda municipal catalana. De la baixa edat mitjana a la revolució liberal (segles XIII-XIX) |editorial=Pagès editors |lloc=Lleida |any=2015 |isbn=9788499755878|ref=Casas }}
 
* [http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0124984&BATE=mostass%25C3%25A0 Enciclopèdia Catalana]
 
== Referències ==
{{referències}}
 
[[Categoria:Antigues professions]]
[[Categoria:Institucions de la Corona d'Aragó]]
[[Categoria:Història del dret català]]
[[Categoria:Dret administratiu]]