La realització dels [[plurals sensibles]] masculins de mots acabats en S fa ''-is'' (a excepció de 'biga' que també fa 'biguis'). Ex: ''bosquis'', '' riquis'' (rics), '' ellis'' (oal costat de 'ells' o 'ellos'), '' aquellis'' (aquests), '' caçadis'' (caçats), ''peixis''forcis (força adv.), ''rossis''peixis (peixos), rossis ['rrusis] (rossos)... En alguns casos coincideix amb la parla [[xipella]], és a dir que les E finals es tanquen en ''-i'' a la localitat dels [[els Angles|Angles]] : tixeiri (tixeire 'teixidor') o al plural '' bonis'' ('bons' pronunciat "[bunis"]), '' nosautris'', '' jovis'' ('joves' pronunciat "[jubis"]). Fins i tot aquesta tendència al tancament de les -E finals en -I la trobem, en verbs com ara "éssir" (ésser), "parèixir" (parèixer), "cauri" (caure), "seuri"per(seure) "ésser",i "parèixer", caure", "veure" oen noms singulars '' llaurairi'' (o ''llauraire,"llaurador"), '' maire/mairi" (mare), etc.
