Antoni Baiges: diferència entre les revisions

Ingressà a l'exèrcit el 1811 al cos de [[Guàrdia de Corps]]. Partidari de la [[constitució]] durant el [[trienni liberal]] (1820-1823), al capdavant de la columna mòbil de la [[Milícia Nacional|Milícia]] s'enfrontà en nombroses ocasions a les tropes reialistes i aconseguí el grau de coronel d'infanteria. Al final del Trienni va ser desterrat a Menorca, d'on escapà per dirigir-se a Gibraltar, i d'allí marxà a l'Havana. El 1826 forma part del "Centro Universal de Actividades patrióticas" a Londres, i el 1830, amb [[Francesc Milans del Bosch i Arquer|Francesc Milans del Bosch]], a la Junta Directiva de Catalunya. Sorprenentment, el 1833 forma part de la "Junta Realista de Tolosa", i es va presentar a [[Tomás de Zumalacárregui y de Imaz|Zumalacárregui]] per participar amb les seves tropes en la guerra civil del nord. Al final es retirà a França. El tornem a trobar a Catalunya el 1843, quan va ser regidor a l'ajuntament de Reus.<ref>{{ref-llibre|cognom=Arnabat|nom=Ramon|títol=Verds i Blancs: el trienni liberal a Reus i al Baix Camp (1820-1823|pàgines=197|lloc=Reus|editorial=Associació d'Estudis Reusencs|any=2002|isbn=8493232416}}</ref>. Ajudà la junta governativa central que s'oposava al govern moderat instal·lat a Madrid; el representant d'aquest a Barcelona era el brigadier [[Joan Prim i Prats|Joan Prim]], també reusenc, nomenat governador militar de la plaça. En esclatar el “[[Jamància|moviment centralista]]” contra el govern de Madrid, fou nomenat president de la '''Junta Suprema Provisional de la província de Barcelona''' i cap militar de l'aixecament. Un relat de combatents veterans explica que Baiges, a l'antiga usança, va desafiar Prim a un combat singular per a resoldre les diferències polítiques que els separaven, però el brigadier Prim no va acceptar. Baiges, al davant dels seus, en una fase de lluita aferrissada, vol apoderar-se de [[Fortalesa de la Ciutadella|la Ciutadella]], i un projectil d'artilleria el mata a la [[muralla medieval i moderna de Barcelona|muralla de Mar]].<ref>{{ref-llibre|cognom=Olesti Trilles |nom=Josep |títol=Diccionari biogràfic de reusencs |pàgines=78-79 |lloc=Reus |editorial= Ajuntament de Reus |any=1991}}</ref> El seu cadàver va ser exposat al Saló de sant Jordi del [[Palau de la Generalitat de Catalunya]] durant tres dies i, com diu [[Francesc Gras i Elies|Gras i Elies]], "con él perdió la insurrección su principal caudillo y no tardó en ser vencida por las tropas del gobierno"<ref>{{ref-llibre|cognom=Gras i Elies|nom=Francesc|títol=Historia de la ciudad de Reus desde su fundación hasta nuestros días|pàgines=444|lloc=Reus|editorial=Imprenta de Francisco Arís e Hijo|any=1906}}</ref>