Construcció social de la ciència i la tecnologia: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot treu negreta dels títols |
m Robot treu puntuació penjada després de referències |
||
Línia 171:
imposar-se a si mateix com un punt de pas obligat per a tota comunicació (o
intercanvi d’intermediaris: diners, artefactes, personal, disposicions legals,
etc.) entre ambdues xarxes.<ref>Aibar Puentes, E. “La vida social de las máquinas:
orígenes, desarrollo y perspectivas actuales en la sociología de la tecnología”
''Reis''. 1996. Nº 76. Págs. 141-170</ref>
== Construcció social de la tecnologia. ==
Línia 182:
però els homes no podien actuar damunt d’aquests canvis, sinó tan sols
limitar-se a rebre’ls de forma passiva. Aquesta tesi ha estat anomenada
determinisme tecnològic.<ref>E. Aibar ''La visió constructivista de la innovació tecnològica. Una introducció''
al model SCOT.'' FUOC, Barcelona, 2010.''</ref>
Els
Línia 208:
tecnològica en realitat no segueix una lògica autònoma pròpia, sinó que en
realitat és producte d’una interacció entre diversos factors socials, econòmics
i culturals.<ref>E. Aibar i J.A. Díaz: “Dos décadas de evaluación de tecnologías: del enfoque
tecnocrático al diseño actual” dins ''Sistema''
nº 123/1994, pàg. 95-113.</ref>
Per tant, la innovació tecnològica, de la mateixa manera que la ciència, també
es construeix socialment.
Línia 262:
científics i tecnològics per part del públic en general aquesta necessitat
d’entendre un procés en el qual es participa activament i no de manera
passiva com es creia abans.<ref>. H. Cutcliffe, “Ciencia,
tecnologia y sociedad, un campo interdisciplinar” dins M. Medina i J. Sanmartín
eds, ''Ciencia, tecnologia y sociedad,'' pàgs.
32-35, Ed. Anthropos, Barcelona, 1990.</ref>
'''<nowiki/>'''Finalment cal veure també
Línia 273:
1. Amb
l’exclusió de la dona de la seva participació dins del desenvolupament
científic i tecnològic.<ref>Aquesta exclusió és potenciada ja
des de l’escola, en quant els professors d’assignatures tècniques interaccionen
més fàcilment amb els seus alumnes de sexe masculí i a més, es tendeix a
Línia 279:
en les nenes. (M.I. González Garcia i E. Pérez Sedeño, “Ciencia, Tecnología y
Género” a ''Revista Iberoamericana de''
Ciencia, Tecnologia y Sociedad'' nº 2, Gener-Abril 2002).''</ref>
2. Amb
la perpetuació d’estereotips sexistes en el disseny per part dels homes dels
artefactes considerats tradicionalment d’ús femení en detriment d’una major
eficàcia.<ref>C. Alemany, C. Tecnología y
género.” La reinterpretación de la tecnología desde la teoría feminista”. En M.
J. Barral; C. Magallón y M. D. Miqueo. (Eds), ''Interacciones ciencia y género. Discursos y prácticas científicas de''
mujeres'' (pp.63-80). Barcelona: Icaria Edit. S.A. 1999.''</ref>
== Bibliografia ==
'''Aibar, E.''' (2010) ''La visió constructivista de la innovació tecnològica. Una introducció''
| |||