Josep Maria Arnavat Vilaró: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
retocs
m Robot treu puntuació penjada després de referències
Línia 6:
Als primers anys quaranta va formar part de l'anomenada "Peña del Laurel" que aplegava artistes reusencs de diferents disciplines: el músic [[Francesc Tous Aulès|Tous]], els escriptors [[Joaquim Bargalló Borràs|Bargalló]], [[Ramon Amigó Anglès|Amigó]], [[Francesc Ardèvol i Blanch|Ardèvol]], [[Josep Borrell Aloy|Borrell]], [[Francesc Martí i Queixalós|Martí Queixalós]], el pintor [[Pere Calderó Ripoll|Calderó]], l'escultor Bofarull i d'altres, i que es reunia al cafè del Teatre Bartrina.<ref name=":1">Amorós, Xavier. "Temps estranys I". A: ''Obra completa vol. III''. Reus: l'Ajuntament, 2009. Pàg. 556-557. ISBN 9788489688353</ref> Es relacionava assíduament amb els intel·lectuals locals, com [[Joaquim Santasusagna]], [[Josep Iglésies i Fort|Josep Iglésies]], [[Teresa Miquel i Pàmies|Teresa Miquel]] i el doctor [[Lluís Grau Barberà|Lluís Grau]]. Va fer d'agent cultural, proporcionant quadres i llibres que les circumstàncies feien de difícil difusió. Amb [[Ramon Amigó i Anglès|Ramon Amigó]] i [[Xavier Amorós Solà|Xavier Amorós]] (els hi deien La Triple A) va fundar els "Amics de la Poesia" a imatge d'un grup que, amb el mateix nom, havia actuat a Barcelona als anys vint, auspiciat per [[Josep Carner]],<ref name=":1" /> i van aconseguir portar al [[Centre de Lectura de Reus]] [[Carles Riba i Bracons|Carles Riba]], [[Clementina Arderiu]], [[Josep Maria López-Picó|López-Picó]], [[Octavi Saltor i Soler|Octavi Saltor]] i [[Blai Bonet i Rigo|Blai Bonet]], i encara més endavant [[Joan Triadú i Font|Joan Triadú]] i [[Maria Aurèlia Capmany i Farnés|Maria Aurèlia Capmany]].
 
Va publicar el llibre ''Gamma'' ([[1946]]), que fou el primer llibre imprès en català a la ciutat després de la victòria de Franco, i que, segons [[Magí Sunyer]], està escrit en un llenguatge precís, tant en els sonets com en les poesies molt breus, gairebé sense anècdota, tendint cap a la poesia pura.<ref>Sunyer, Magí. "La literatura" A: ''Història general de Reus, vol. V''. Reus: l'Ajuntament, 2003, p. 169-170. ISBN 8489688222</ref>. Més tard publicà ''Desfent silencis'' ([[1950]]), ''Declaro pertot i enlloc'' ([[1963]]),'' Els set pecats capitals'' ([[1963]]), ''D'un Nadal a l'altre'' (1972), i ''No us dono el braç a tòrcer'' ([[1976]]). Va col·laborar amb obres pròpies a l'[[Antologia de la Poesia Reusenca|''Antologia de la poesia reusenca'']] ([[1956]]-[[1961]]) i va rebre diversos premis. Pels anys seixanta es dedicà breument a la narració i publicà les proses "Petita crònica" al ''[[Setmanari Reus]]'', on també publicà poemes.<ref name=":0" />.
 
Va morir el [[1976]]. El [[Centre de Lectura de Reus|Centre de Lectura]] va publicar pòstumament ''Poesia inèdita'' ([[1986]]), que recull tres llibres: "Llibre dels mals averanys", narratiu i amb so espriuà, "De part del senyor metge", recull de sonets, i "Llibre de les estelles", de contingut autobiogràfic. Els seus llibres de poesia mostren la influència de [[Carles Riba i Bracons|Riba]], [[Joaquim Folguera i Poal|Folguera]], [[J.V. Foix]] i, finalment, entronquen amb el realisme.<ref name=":0">{{ref-llibre|títol=La Literatura de postguerra a Reus: cultura i ètica|pàgines=95-123|lloc=Reus|editorial=Centre de Lectura|any=2003|autor=Joaquim Mallafrè|capítol=Josep Maria Arnavat}}</ref>