Híjar: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 17:
== Arxiu Ducal ==
L'Arxiu Ducal d'Híjar és d'importància cabdal per al coneixement de la noblesa i la societat catalanes de l'Antic Règim, en aplegar els fons documentals de dos grans conglomerats de llinatges catalans: els Castre-Pinós ([[Comtat de Vallfogona|comtes de Vallfogona]] i Guimerà, vescomtes d'Illa, Canet i Èvol i barons de Milany, Pinós, Mataplana, Lluçà, la Portella i Peramola); i els Ponts de Mendoza (marquesos de Vilanant, [[comtes de Robres]] i de [[Comtat de Montagut|Montagut]], vescomtes de Jóc i barons de Jorba, Rupit i d'Orcau)<ref>''[http://www20.gencat.cat/docs/msi-cultura/ANC/Documents/arxiu/MEMORIA%20ANC_2005.pdf Memòria 2005]'', [[Arxiu Nacional de Catalunya]] {{PDF}}</ref>
== Patrimoni ==
=== Arquitectura religiosa ===
[[Fitxer: Església Parroquial de Santa Maria la Major, Híjar (Terol) .jpg | 300px | thumb | [[Església de Santa Maria la Major (Híjar) | Església de Santa Maria la Major]]. Construïda al [[segle XIV]], va ser reformada als segles [[segle XVI | XVI]] i [[segle XVIII | XVIII]]]].
L'[[Església de Santa Maria la Major (Híjar) | Església de Santa Maria la Major]], declarada Bé d'Interès Cultural, és un dels temples [[arquitectura mudèjar d'Aragó | mudèjars]] més destacats d'[[Aragó]].
La seva construcció va començar al [[segle XIV]], sent remodelada als segles XVI, XVIII i XIX.
L'exterior presenta una façana [[renaixement | renaixentista]], mentre que l'interior consta d'una [[Nau (arquitectura) | nau]] única dividida en tres trams amb [[capella|capelles]] obertes als costats entre els [[ contrafort]]s. Tancada al culte des de [[2007]] per perill d'esfondrament, en un futur pròxim es pensen escometre els necessaris treballs de reforma.<ref name = "LC">{{cita web| url=http://www.lacomarca.net/index.php?option=com_content&view=article&id=14918:hijar-publica-la-licitacion-de-la-reforma-de-su-iglesia-&catid=84:bajo-martin&Itemid=811| títol= Híjar publica la licitación de la reforma de su iglesia |dataacces=12 de novembre| anyacces=2013| cognom= | nom= | data= 6 de novembre de 2013| obra= [[Comarca.net]]| idioma=castellà | cita= }}</ref>
Un altre edifici religiós de gran interès és l'Ermita de Sant Antoni Abat, antiga [[sinagoga]] reconvertida, gairebé sense reformes, a ermita després de l'expulsió dels jueus a [[1492]].
Conserva molt bé la seva estructura original amb una sola [[Nau (arquitectura) | nau]] i [[Coberta (construcció) | coberta]] a doble vessant. Recents estudis arqueològics han permès localitzar al centre de la nau la posició de l'estrada des d'on el «Hazan» dirigia l'oració. Al costat de la sinagoga es trobava la «Casa del Rabí», destruïda no fa molts años.<ref>[http://historiasdelbajoaragon.wordpress.com/2014/05/13/la-juderia-de-hijar-y-su-sinagoga-2/ El call d'Híjar i la seva sinagoga. Històries del Baix Aragó.]</ref>
Altres notables construccions cristianes es troben disseminades per la localitat. L'Ermita del Calvari o del Sant Sepulcre, temple de [[planta de creu grega]], data del [[segle XVII]].
Posseeix una nau única, amb un [[Creuer (arquitectura) | creuer]] sortint, cobert per una cúpula de mitja taronja sobre [[petxina]] es i capçalera recta. Les parets interiors es troben decorades per [[pintures murals]] de mitjans del segle XX.<ref>[http://www.sipca.es/censo/1-INM-TER-023-122-007/Ermita/del /Calvario.html#.VC6HJRY093s Ermita del Sant Sepulcre (Híjar). SPICA. Sistema d'informació del patrimoni cultural aragonès.]</ref>
El calvari d'Híjar, el més interessant i complet de la comarca, es compon d'un caminador, a través del qual s'ubiquen les estacions, que componen el «via crucis», conduint fins a l'ermita.
Una altra ermita, la del Carme, amb el seu annex de la Casa d'Exercicis, està totalment reconstruïda.
La de Santa Bàrbara, del segle XVI i restaurada en [[1945]], està construïda en maó a partir d'una torrassa circular existent a la muntanya. Consta d'una única nau, dividida per tres [[arcs torals]].
Un altre edifici religiós és el convent dels Franciscans, fundat al [[1300]] i dedicat a la Mare de Déu dels Àngels. Actualment està gairebé en ruïnes.
=== Arquitectura civil ===
El Castell Palau dels Ducs d'Híjar s'alça sobre una elevació que domina en altura la localitat.
És una fortalesa, originàriament islàmica, amb reformes efectuades en els segles XV i posteriors.
De tot el conjunt del castell es conserva una torrassa amb [[matacans]], una esvelta torre cilíndrica de [[tàpia]], un pati central i les restes del palau ducal.
L'anomenada «Torre Mora» és una [[torre albarrana]] situada a l'extrem nord de la plaça del castell. Correspon a una torre típicament islàmica, construïda en [[maçoneria]] i arrebossada amb [[morter de calç]]. Restaurada a inicis del segle XXI, va ser recoberta amb ciment gris i pintada de color taronja.<ref>[http://www.sipca.es/censo/1-INM-TER-023-122-004/Palacio/ducal. html # .VC59MBY093s Palau dels Ducs d'Híjar. SPICA. Sistema d'informació del patrimoni cultural aragonès.]</ref>
El call de Híjar, catalogada com [[Bé d'interès cultural]], s'articula al voltant de la plaça triangular de Sant Antón i els carrers contigus de la Font, Jesús i Azaguan. El barri se situa als peus de la plaça del Castell, sota l'església. Estructuralment és un conjunt de carrers estrets amb cases baixes i estretes per al millor aprofitament de l'espai.
A la fi del [[segle XV]] call comptava amb uns 150 veïns i disposava del seu propi forn, carnisseria, el seu bany ritual o «miqwé», el «fossar» i escola talmúdica.
La plaça de Sant Antón, de proporcions molt allargades, combina exemples d'arquitectura popular amb alguns edificis més formals, tots ells presidits per l'església de Sant Antoni Abat que dóna nom a la plaça. Com ja s'ha dit, el temple és l'antiga sinagoga, de la qual es conserva l'arc d'entrada.<ref>[http://www.patrimonioculturaldearagon.es/bienes-culturales/juderia-hijar Conjunt urbà del call ( Híjar). Béns d'interès cultural d'Aragó.]</ref>
== Referències ==
| |||