Les Huguenots: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Línia 34:
Entre altres estrenes arreu del món poden esmentar-se la de [[Londres]] ([[Covent Garden Theatre]]) el 20 de juny de 1842 i la de [[Nova Orleans]] el 29 d'abril de 1839. Atès el seu tema, de vegades es va representar amb títols diferents, com ara ''Els [[Güelfs i gibel·lins|güelfs]] i els [[Güelfs i gibel·lins|gibel·lins]]'' (a [[Viena]] abans de 1848), ''Renato di Croenwald'' a [[Roma]], o ''Els [[anglicanisme|anglicans]] i els [[puritanisme|puritans]]'' (a [[Munic]]), per evitar provocar les tensions religioses entre els respectius públics.<ref>Brzoska, p. 207</ref> A la Rússia Soviètica es va representar amb un nou llibret com ''I Dekabristi'' (''Els desembristes'').
 
Amb ''Les HuguénotsHuguenots'' es va inaugurar la [[Royal Opera House]] de [[Londres]], l'any 1858. Durant la [[dècada del 1890]], quan era representada al [[Metropolitan Opera]], sovint se la va anomenar '"la nit de les set estrelles'", perquè el repartiment hi incloïa [[Lillian Nordica]], [[Nellie Melba]], [[Sofia Scalchi]], [[Jean de Reszke]], [[Édouard de Reszke]], [[Victor Maurel]] i [[Pol Plançon]].
 
Com altres òperes de Meyerbeer, ''Les Huguenots'' va perdre popularitat en la primera meitat del [[segle XX]] i no ha tornat a formar part del repertori estàndard. Una de les raons de la seua absència dels escenaris és el cost. Altra és l'extraordinària dificultar de reunir el repartiment adequat. ''Les Huguenots'' té set papers protagonistes - dues sopranos, una contralt, dos barítons, un tenor i un baix. A més, la part de tenor, Raoul, és una de les més exigents de la història de l'òpera. El tenor roman sobre l'escenari durant llargues seccions en els cinc actes i la seua part està farcida de dificilíssims aguts.